El commovedor adeu a 'Endeavour', la sèrie més vista de la història de Filmin

Segons els responsables de Filmin, la producció britànica Endeavour ha resultat tot un fenomen des de l'estrena de la primera temporada el 2017, fins al punt de convertir-se en la sèrie més vista de la història de la plataforma. Una situació semblant a la d'altres títols britànics com Els Durrell i Totes les bèsties petites i grosses. Parlem d'un tipus de sèries que no solen generar el mateix enrenou a les xarxes socials que l'últim hype de la HBO i molts cops són menystingudes per les persones que ens dediquem a la crítica televisiva. I, tanmateix, sedueixen milers d'espectadors fidels que fins i tot en revisen els episodis un cop i un altre.

Som diverses les generacions que hem crescut televisivament amb les sèries britàniques, des de les sitcoms més estripades als drames de prestigi i als policíacs d'esperit realista. Els canvis en l'escenari audiovisual van alterar el nostre vincle quotidià amb les ficcions provinents del Regne Unit. Lluny del magma caòtic de Netflix i del soroll de l'audiovisual contemporani, Endeavour i les seves compatriotes que triomfen a Filmin ens ofereixen un refugi segur per gaudir d'una ficció càlida i de qualitat que presenta universos de conviccions sòlides i amb relacions lliures de cinisme.

L'inspector Morse de Colin Dexter

La solidesa de l'univers en què es mou Endeavour té a veure en part amb on se situa, un Oxford que emana la sensació d'estabilitat pròpia de les ciutats carregades d'història i de prestigi. Tanmateix, aquesta sèrie policíaca, preqüela de l'adaptació de la sèrie Inspector Morse de Colin Dexter, no s'ha conformat mai amb el retrat costumista de retòrica nostàlgica i conservadora. Al llarg de les nou temporades, hem descobert la cara més fosca, però també la més ordinària i poc elitista, d'aquesta localització carismàtica. Com queda clar en aquesta última temporada, Endeavour acaba parlant de la capacitat d'adaptar-nos, o no, a l'esdevenidor dels temps. A la manera de tants altres procedimentals, en cada episodi s'investiga a fons un crim o més. Però la resolució dels casos sempre ha estat el menys important en una història centrada sobretot en el vincle entre els dos protagonistes. La relació entre Endeavour Morse (Shaun Evans) i el seu col·lega i superior Fred Thursday (Roger Allam) és la pròpia d'una altra època en què la lleialtat entre homes estava forjada a foc i, segons com, amb la sang de qui ha compartit trinxeres. En aquesta última temporada, Morse contempla amb posat dolorit, però estoic, com el seu superior avança cap a altres escenaris vitals en què ja no és benvingut, mentre ell roman obsessionat amb solucionar casos pretèrits com el dels abusos a Blenheim Vale.

¿Aconseguirà Morse sobreposar-se a aquests canvis? ¿Fins a quin punt se sentirà traït per la perspectiva més pragmàtica de Thursday, que s'oposa a l'entrega obsessiva que ell manté respecte a la feina? Els tres últims episodis desgranen aquests interrogants melodramàtics mentre segueixen les investigacions al voltant de casos ben curiosos. El segon episodi juga amb una certa ironia autoreferencial a partir d'un assassinat en el rodatge d'una sèrie policíaca, mentre una altra subtrama proposa una revisió de l'imaginari de La taronja mecànica creuat amb el de Retorn a Brideshead. En el tercer episodi, el perfil de l'assassí no deixa dubtes de com Endeavour es posiciona en contra de qualsevol concepció patriòtica i excloent d'una Gran Bretanya d'antany. Però aquest episodi final sobretot sap estar a l'altura emocional del que suposa assistir a la ruptura d'un dels bromances més intensos, dins la seva masculina sobrietat, de les sèries contemporànies.