'El cinquè manament', a Filmin: no us refieu de les persones massa encantadores
Una commovedora sèrie britànica inspirada en uns crims reals que honra com poques les víctimes
- Sarah Phelps per a la BBC One
- En emissió en VOSC a Filmin
El primer episodi d'El cinquè manament és del millor que podrem veure aquest any. Aquesta producció de la BBC s'inspira, com tantes, en un crim real. L'assassinat al poble de Maids Moreton, a Buckinghamshire (Anglaterra), de dues persones: el professor Peter Farquhar i la directora d'escola jubilada Ann Moore-Martin, veïns però sense més relació entre ells. La sèrie informa d'aquest fet de bon principi. Sabem, per tant, quin és el destí del protagonista tan bon punt se'ns presenta. I aquí rau la singularitat d'aquesta minisèrie britànica. Si molts true crimes, tant de documental com de ficció, redueixen les víctimes a aquesta condició i, molts cops, les arraconen davant la fascinació per la figura de l'assassí, El cinquè manament dibuixa el perfil de Peter Farquhar, professor d'anglès, cristià devot i homosexual que s'havia imposat viure com a cèlibe per compromís amb la seva fe, amb una profunditat psicològica i una cura pels matisos com poques vegades trobes a les sèries televisives. El poder del personatge ve donat també per com l'encarna Timothy Spall, un portent de la interpretació britànica a qui recordem per diversos films de Mike Leigh com Secrets i mentides (1996) i Mr. Turner (2014), que li atorga una interioritat commovedora.
Sense arribar a ser tan magistral, el segon episodi, dedicat a Ann Moore-Martin (Anne Reid, una històrica de la televisió britànica), corrobora el principal encert d'El cinquè manament. Ens trobem davant de dues víctimes que coincideixen en viure soles i ser grans, i que acaben seduïdes per un home més jove que les convenç que s'ha enamorat d'ells perquè canviïn els respectius testaments a favor seu. Dos personatges que podien haver quedat reduïts a una certa caricatura o observats des de la condescendència. En canvi, la sèrie opta per una aproximació sòbria, respectuosa i detallista que celebra Farquhar i Moore-Martin per la seva vida i la seva personalitat, més enllà del seu destí final. Potser es troba a faltar que ens expliquin tan bé l'antiga mestra com fan amb el professor. En el cas de l'Ann, la sèrie opta per fer palès l'empremta que la protagonista deixa en el món a través del personatge de la seva neboda, l'Ann-Marie (Annabel Scholey), representant de com les violències d'aquest tipus ressonen de forma dolorosa també en les famílies de les víctimes.
El contrapunt és el Ben, l'assassí, a qui dona vida amb pertorbadora contundència l'actor irlandès Éanna Hardwicke. La sèrie desplega a la perfecció el mecanisme de funcionament d'una personalitat psicòpata i narcisista, la d'algú capaç d'actuar com la persona més encantadora del món per convèncer dues ànimes solitàries, intel·ligents i sensibles, que per fi han trobat l'amor de les seves vides.
Al llarg de quatre capítols, cadascun dedicat a una etapa concreta del cas (els dos crims, la investigació per atrapar el culpable i el judici), El cinquè manament demostra que es pot dur a terme un true crime de ficció des d'un registre sobri i amb la voluntat final de recordar les víctimes tot honrant-les en la seva complexitat. I sense perdre ni un moment aquella tensió que atrapa l'audiència. La sèrie, per cert, també serveix per aprofundir en particularitats de les pràctiques evangèliques, no només a través de la trama. El títol en anglès és The sixth commandment, perquè algunes tradicions no catòliques situen el "no mataràs" en un altre ordre dins dels manaments.