'El caso del Sambre': el millor 'true crime' de la temporada ens arriba de França

L'any 2022, Dino Scala va ser condemnat per 54 violacions, intents de violació i agressions sexuals. El que es considera el pitjor depredador sexual de la història recent de França havia començat a actuar a finals dels anys vuitanta, però no va ser detingut fins al 2018. Atacava sempre per la mateixa zona, al voltant del riu Sambre, a la frontera entre la regió del nord de França i Bèlgica. I ho feia sempre a primera hora del matí, gairebé a trenc d'alba. El seu modus operandi també es repetia. Assaltava les dones per darrere, immobilitzant-les amb una corda al coll i amenaçant-les amb una navalla. Amb aquest patró reiteratiu resulta sorprenent que la policia no l'identifiqués abans. Com pot ser que un violador actuï impunement durant dècades en la mateixa regió? Aquesta és la pregunta a la qual vol respondre El caso del Sambre, un true crime modèlic dirigit per Jean-Xavier de Lestrade (responsable també de The staircase), a partir de la investigació que va dur a terme sobre el cas la periodista Alice Géraud, que cofirma el guió juntament amb Marc Hérpoux.

Movistar+ ha estrenat el primer episodi dels sis que conformen la sèrie, cadascun dels quals es desenvolupa des d'una perspectiva i una època diferents. La protagonista del capítol inaugural és la Christine (Alix Poisson), la primera víctima del violador, que aquí han rebatejat com a Enzo Salina (Jonathan Turnbull). S'agraeix que un true crime es posi, per variar, al costat de les agredides. Que les escolti amb atenció mentre expliquen la seva experiència, i que les acompanyi durant anys per comprovar com la violència sexual ha condicionat la seva vida. El personatge de la Christine s'ha construït a partir de diferents víctimes reals i troba un dels seus punts forts en l'excel·lent interpretació d'Alix Poisson. Bona part del repartiment el formen actors i actrius amb una clara aparença de gent treballadora, fet que atorga una versemblança excepcional a la dramatització dels fets i subratlla la dimensió de classe del cas.

A El caso del Sambre no li cal jugar al misteri al voltant de la identitat de l'abusador perquè se'ns el presenta des del primer episodi. Enzo Salina no responia al perfil prototípic d'un violador en sèrie, i això explica en part que es tardés tant a identificar el culpable. Era un home casat i amb fills, perfectament integrat al seu entorn. La sèrie ressalta aquest fet introduint l'Enzo en les línies narratives dels altres personatges com un secundari més. Aquí el violador no és un foraster ni un trastocat, sinó el pare de la millor amiga de la teva filla, l'entrenador de futbol dels ganàpies del poble.

El caso del Sambre es desplega en el sentit contrari de les sèries procedimentals. Aquest tipus de ficcions ressegueixen el procés a través del qual s'arriba a descobrir el responsable d'un crim. Aquí, per contra, contemplem com tota una operativa policial i judicial fracassa durant dècades en el seu intent d'enxampar un violador. A partir dels diferents punts de vista dels sis episodis, la sèrie posa en evidència com un sistema pot fallar per múltiples factors, tot i que la suma d'errors i negligències comparteixen un punt en comú: el menysteniment de la violència sexual patida per dones de classe obrera. El plantejament a la contra dels tòpics dels procedimentals també passa per assenyalar la impotència de les diferents protagonistes que en algun moment o altre intenten fer avançar el cas. Aquí no hi ha heroïnes que vencin el sistema. Però és la suma dels esforços de totes elles el que acaba conduint a la detenció final.