'La caiguda de la casa Usher': Edgar Allan Poe torna a Netflix pels volts de Tots Sants

Era una qüestió de temps que Mike Flanagan, ara mateix el creador més popular de sèries de terror, abordés la literatura d'Edgar Allan Poe, atès que ja havia adaptat altres referents del gènere com Shirley Jackson (La maledicció de Hill House), Henry James (La maledicció de Bly Manor) o Stephen King (als films El joc del Gerald i Doctor Somni). La caiguda de la casa Usher parteix d'aquest conte de l'escriptor nord-americà per dur a terme una altra immersió en la fatalitat que marca i destrueix una família, en una sèrie que alhora funciona com una antologia sobre la literatura de Poe. Cada episodi homenatja un relat diferent alhora que incorpora cites visuals o textuals d'altres peces com els poemes Annabel Lee i El corb.

Aquest cop, els protagonistes encarnen l'arquetip de família multimilionària propietària d'un imperi empresarial aixecat sobre la depredació capitalista. En els primers episodis, La caiguda de la casa Usher recorda massa altres aproximacions recents a les dinàmiques sense escrúpols dels molts rics. Podria ser una variant de Succession en què els personatges representen els Sackler, els propietaris de Purdue Pharma, l'empresa farmacèutica responsable de la crisi dels opioides que va guanyar milions de dòlars a costa de generar una de les crisis sanitàries més mortals de la història dels Estats Units. També tenim el patriarca totpoderós, Roderick Usher (Bruce Greenwood) i la seva aliada femenina, aquí la seva germana Madeline (Mary McDonnell), encara més maquiavèl·lica que ell. Tots dos, rodejats pel reguitzell de fills del Roderick, des del gran, el patètic i covard Frederick (Henry Thomas), fins al petit i desfasat Prospero (Sauriyan Sapkota), passant per la germana prodigi i amoral, la Victorine (T'Nia Miller). Tampoc falta l'advocat amic de la família que els salva de tots els escàndols, Arthur Gordon Pym, a qui dona vida un gran Mark Hamill.

Potser les arrels catòliques de Flanagan tenen a veure amb el fet que La caiguda de la casa Usher, més que una actualització de les obsessions mòrbides i angoixants de la literatura de Poe, esdevingui un conte moralista sobre les conseqüències d'establir un pacte amb el diable a partir del gran assumpte nord-americà, i també el de bona part de les ficcions d'aquest creador: la família. La sèrie adopta com a primer marc general el punt de vista del narrador del conte que li dona nom: al llarg de vuit episodis contemplem com s'enfonsa l'imperi familiar creat pels Usher a partir de la mort de cadascun dels fills del patriarca (un fet que s'anuncia al principi de la sèrie). Si en la peça original l'incest i el sentiment de culpa que genera són el detonant de la decadència, aquí el pecat original consisteix a vendre's al diable l'ànima, és a dir l'instint familiar, a canvi d'esdevenir magnats capitalistes. Flanagan sobreposa un altre marc narratiu per sobre de l'imaginari de Poe, el que condueix l'Àngel de la Mort còrvid a qui dona vida Carla Gugino, executor del càstig exemplar.

El terror de Poe se situa als antípodes del jump scare, l'ensurt inesperat i impactant però sense efecte perdurable sobre el qual pivota bona part de terror contemporani. La caiguda de la casa Usher malda per combinar aquestes dues formes de concebre l'horror, però el sobresalt eficaç s'imposa sovint a la creació d'atmosferes malaltisses on un turment obsessiu ressona fins a l'eternitat. Flanagan sí que honora Poe en un dels punts a reivindicar de la sèrie: la recreació en una posada en escena dilatada i dolorosa, fins i tot cruel, de la majoria de les morts.