'Black snow': la sèrie que desenterra el passat més fosc d'Austràlia

Poques cinematografies com l'australiana venen marcades pel pes inquietant que hi té el paisatge. Si el cinema nord-americà va convertir la conquesta èpica del territori en la base del western, el seu gènere fundacional, a les pel·lícules australianes, en canvi, la natura es mostra reticent a la dominació i fa notar, de manera explícita o metafòrica, el vincle conflictiu de la societat australiana amb una terra que es va colonitzar a costa dels seus pobladors originaris. En molts films australians, de Picnic at Hanging Rock (Peter Weir, 1975) a Wolf Creek (Greg McLean, 2005), el paisatge sembla rebel·lar-se contra aquesta civilització imposada. Ara ens arriba una sèrie, Black snow, que també constata com en aquell país la ferida indígena encara roman oberta. I ho fa a través d'un dels formats més populars de la televisió, un procedimental de llarga durada en què, com en altres títols similars, un detectiu de ciutat arriba a una zona rural per investigar un crim que va tenir lloc fa més de dues dècades.

L'actor australià Travis Fimmel, el popular protagonista de Vikings, encarna James Cormack un policia de Brisbane especialista en casos no resolts. El seu personatge, d'ulls vidriosos, perquè arrossega el seu propi passat tràgic, té ben poc d'original. Representa aquest arquetip d'investigador capaç d'obsessionar-se amb un cas fins a resoldre'l, també com a forma de conjurar els seus propis fantasmes. Aquí es tracta de l'assassinat de la Isabel (Talijah Blackman-Corowa), una adolescent que als anys noranta va aparèixer morta la nit de la festa de graduació de l'institut en un poble de Queensland, al nord-est del país. La policia local es mostra incapaç de descobrir l'autor els fets, que atribueixen a algun passavolant. Però, com afirma un dels personatges, si la Isabel hagués estat blanca i no pas aborigen potser s'haurien esforçat més a resoldre el cas. La investigació es reobre quan es descobreix una carta que va escriure la noia poc abans de morir.

El paisatge racista de fons

El creador, Lucas Taylor, embolica i desembolica un misteri amb totes les estratègies i girs de guió habituals en aquestes sèries. Tots els personatges amaguen secrets que obliguen a repensar el seu rol en la trama i mantenen l'enigma al voltant de l'autoria de l'assassinat fins al final. Al llarg dels seus sis episodis, Black snow entrellaça la investigació en temps present amb la història de la Isabel en el passat. Però aquí no interessa tant la investigació com tot el paisatge de fons que es va dibuixant. Com en altres procedimentals de llarga durada de l'estil de The killing o de l'esplèndida Top of the lake, a Black snow el mal no és responsabilitat només d'un únic personatge. La sèrie desenterra un dels episodis més foscos de la història d'Austràlia, el reclutament de desenes de milers d'habitants de les illes oceàniques per part dels colons blancs perquè treballessin en fàbriques, com la de sucre de canya que centra aquí la història, en condicions properes a l'esclavatge.

Taylor mostra com aquest racisme encara és ben present en la societat australiana, alhora que atorga protagonisme a la comunitat canaca i a les seves singularitats, reptes i conflictes respecte a la societat blanca amb qui conviuen. Llàstima que Black snow no s'hagi emmirallat més en el cinema del seu país per aprofundir en la idea que suggereix el títol i algun pla escadusser: la creació d'una atmosfera inquietant a partir del paisatge de la fàbrica de sucre i del canyissar que l'envolta, amb tota la història fosca que arrosseguen.