Crítica de sèrie

'Balenciaga': un dissenyador de moda és un artista?

La sèrie sobre el modista basc incideix en la singularitat com a creador d'aquest gran nom de l'alta costura

Una imatge de la sèrie 'Balenciaga'.
3 min
  • D'Aitor Arregi, Jon Garaño, Jose Mari Goenaga i Lourdes Iglesias per a Disney+
  • En emissió a Disney+

"No m'he considerat mai un artista –afirma el protagonista de Balenciaga a l'inici del sisè i últim episodi de la sèrie que li està dedicada–, però de forma instintiva anava seguint un camí". I aquesta també és la principal perspectiva que adopten els creadors de la nova producció de Disney+ a l'hora d'aproximar-se a una figura clau en l'alta costura del segle XX. Balenciaga (interpretat per Alberto San Juan) se'ns presenta com un dissenyador que adopta una visió artística de la moda des de diferents vessants.

El primer episodi se centra en les dificultats de qualsevol artista per trobar una veu pròpia, un estil que el singularitzi en la gran capital de la moda, París. En una sèrie que aborda el personatge en tota la seva complexitat, el segon episodi mostra com el protagonista es declara oportunament "apolític" en una França ocupada pels nazis. Aquest basc que ha fugit de la Guerra Civil i el franquisme, i a qui apadrinen un matrimoni de republicans rics, Nicolás Bizkarrondo (Josean Bengoetxea) i Virgilia Mendizabal (Cecilia Solaguren), aprofita el posicionament militant de les altres cases de costura franceses per guanyar terreny en el mercat de la moda. I, més endavant, mentre altres col·legues com Christian Dior i Hubert de Givenchy obren línies de prêt-à-porter, Balenciaga decideix resistir en l'exclusivitat de l'alta costura. No és (només) una qüestió elitista, sinó l'obsessió d'algú que considera la moda una feina artesana, en què es creen amb precisió i entrega peces gairebé úniques. Figura reclusiva, el basc també es mostra reticent a convertir-se ell mateix en el relacions públiques de la seva marca.

Entre els diferents fils amb què es teixeix la imatge de Balenciaga és especialment interessant el que ressegueix la seva forma de treballar. Al contrari d'altres dissenyadors, aquest fill d'una costurera de Getaria també sap cosir, i aplica un perfeccionisme obsessiu a la manufactura de cada peça. La centralitat que atorga als teixits es pot equiparar a l'informalisme de les arts plàstiques, en què la matèria i les textures deixen de ser mers vehicles per esdevenir protagonistes de les obres. La voluntat de configurar formes i volums a partir de la intervenció i manipulació mínima dels teixits adients sintonitza igualment amb la tendència a la depuració minimalista de les avantguardes. A Balenciaga el guia més el gust per l'experimentació que no pas les ganes de fer diners, cosa que explica en part la progressiva inviabilitat del seu negoci.

Els creadors de la sèrie, el trio de directors bascos Aitor Arregi, Jon Garaño i Jose Mari Goenaga, responsables de la magnífica pel·lícula Loreak, més la guionista Lourdes Iglesias, expliquen la vida de Balenciaga a través del recurs típic de l'entrevista retrospectiva que intenta posar llum a les motivacions d'un home de poques paraules. Malgrat algunes decisions de càsting que grinyolen (una actriu que encarna Coco Chanel no ha de transmetre una semblança física, sinó un estil inigualable), Balenciaga representa l'exquisidesa que presideix la vida del dissenyador a través de tots els vessants de la producció. Però el que és realment potent és com, per exemple, els escenaris no només emulen l'elegància dels llocs per on es mou el protagonista. També ens acaben parlant de la solitud, l'aïllament i el desconcert en què viu sumit un home que sembla expulsar totes les persones properes de la seva vida. Un dels millors episodis, per cert, és aquell en què Balenciaga accepta el seu únic encàrrec corporatiu: dissenyar els uniformes de les hostesses d'Air France, que s'acaben fabricant amb "tergal català".

stats