La infància secreta de Cary Grant
La minisèrie 'Archie' recupera els orígens britànics de l'estrella de Hollywood i s'endinsa en el seu matrimoni amb Dyan Cannon
- Jeff Pope per a la ITV
- En emissió en VOSC a Filmin
Cary Grant va tenir la seva primera i única filla, la Jennifer, als 62 anys, amb la seva quarta esposa, Dyan Cannon, 33 anys més jove que ell. Per què un dels homes més seductors i desitjats de la història de Hollywood va tardar tant a ser pare? Aquesta és una de les preguntes que vol respondre Archie, la minisèrie sobre l'actor acabada d'estrenar a Filmin. A través de quatre episodis, aquesta producció britànica s'endinsa en la vida, més que no pas en l'obra, de Grant. La sèrie arrenca amb l'actor en plena gira de l'espectacle A conversation with Cary Grant, unes trobades amb els fans que va dur a terme als seus últims anys en què explicava anècdotes de la seva trajectòria i responia qüestions del públic. Aquest format permet llançar alguns interrogants sobre la biografia del protagonista del film Perseguit per la mort que la sèrie va contestant a través de flashbacks, sobretot a dues etapes concretes. Els anys seixanta, quan coneix la Dyan, una jove actriu que no ha vist cap de les seves pel·lícules però que tampoc es conforma a ser una noia més en la llarga llista de relacions de l'actor. I la seva infantesa.
Des del primer episodi, els responsables restauren els orígens anglesos de qui va néixer com a Archibald Alexander Leach a Bristol l'any 1904, un passat que l'actor va tenir cura d'amagar quan ja enfilava una carrera d'èxit a Hollywood. La infància d'Archie Leach és digna d'un conte de Charles Dickens, amb una família pobra, un pare alcohòlic i una mare trastocada per la mort d'un altre fill. El noi intenta deixar la família enrere com més aviat millor a través del món de l'espectacle teatral, que li facilita l'arribada als Estats Units, on no triga a desfer-se de l'accent i canviar-se el nom.
Les memòries de Dyan Cannon
La sèrie posa l'atractiu de Grant i l'elegància que conrea com a reacció a la misèria en què va créixer com el ganxo que li obre les portes de Hollywood. Per als més cinèfils, la sèrie aquí pot perdre part de l'interès. Archie no ressegueix la carrera professional de Cary Grant ni s'explora la seva relació amb figures com Alfred Hitchcock, Grace Kelly o Audrey Hepburn, que només tenen aparicions puntuals al llarg de la ficció. Archie se centra sobretot en el vessant íntim de Grant en relació amb la seva mare, la seva filla i sobretot la tercera esposa, Dyan. Al cap i a la fi, el creador Jeff Pope s'ha inspirat en les memòries de Cannon i en entrevistes recents amb ella i la Jennifer, entre altres fonts, per escriure la sèrie. La crisi del matrimoni per diferències d'edat i perspectives centra bona part de la història. Per altra banda, gairebé no s'aborden les parelles anteriors de l'actor i es passa de puntetes sobre la seva possible relació amorosa amb una altra estrella de Hollywood, l'actor Randolph Scott.
El conflicte més interessant del protagonista es presenta al tercer episodi, quan l'actor ja famós retorna a Bristol a la recerca de la seva família i inicia un procés de reconciliació entre les seves dues identitats, l'Archie i el Cary. La sèrie també viu una certa paradoxa entre la seva vocació de títol de prestigi, amb uns alts valors de producció, el gust per la narrativa no lineal i una barreja de textures (el fals súper-8) de vegades un pèl capriciosa, i la caracterització tan poc carismàtica de figures com Grace Kelly o Audrey Hepburn. De vegades també costa veure Cary Grant en la personificació que en fa Jason Isaacs, però en aquest cas hi ha un esforç interpretatiu que compensa la falta de semblança.
