Crítica de sèrie

La sèrie que revela l'episodi més obscur de la comunitat mormona

El 'western' 'American primeval' recrea des de la violència extrema la poc coneguda Guerra de Utah, que va enfrontar mormons, nadius, pioners i l'exèrcit dels Estats Units

Preston Motta i Betty Gilpin a la sèrie 'American primeval'.
3 min
3
Regala aquest article

'American primeval'

  • Creada per Mark L. Smith
  • En emissió a Netflix en VOSCat

"Per què el teu poble té tantes ànsies de matar?", li pregunta una integrant del poble dels xoixons a una colona blanca en el quart episodi d'American primeval. El western que triomfa a Netflix (a l'Estat amb el títol d'Érase una vez el Oeste), i del qual hi ha versió subtitulada en català, s'apunta a la tradició de revisar el gènere fundacional per excel·lència dels Estats Units des d'una òptica poc complaent amb els pioners que van arribar d'Europa, per deixar clar com la violència forma part intrínseca de la nació nord-americana.

Aquesta proposta firmada per Mark L. Smith, que com a guionista ja es recreava en el vessant més primitiu i salvatge de la història dels Estats Units a The revenant (2015) d'Alejandro González Iñárritu, s'inspira en un episodi tan significatiu com poc conegut del passat d'aquest país, la Guerra de Utah. Un brutal conflicte a mitjans del segle XIX entre el govern dels Estats Units i l'Església mormona, que es va traslladar a aquest estat després de l'assassinat del seu fundador, Joseph Smith, a Illinois. Els mormons van ocupar les terres tot proclamant el seu dret diví a instal·lar-s'hi, fins i tot de forma violenta i expulsant-ne els habitants originaris o anteriors a la seva arribada. Fins al punt que van acabar massacrant més d'un centenar d'altres colons provinents d'Arkansas que es dirigien a Califòrnia.

L'actor Kim Coates en el paper del líder mormó Brigham Young a la sèrie 'American primeval'.

La sèrie recrea aquesta història de violència a través d'uns protagonistes ficticis, la Sara (Betty Gilpin), una dona que fuig amb el seu fill del seu passat i d'uns quants caça-recompenses, i es troba enmig del conflicte; i l'Isaac (Taylor Kitsch), l'arquetip d'home dur, recte i solitari, que els acompanya en el periple. Plegats formen una mena de família no sanguínia en què també s'integra la Two Moons (Shawnee Pourier), una jove nadiua muda que fuig dels abusos del seu pare.

El director Peter Berg (Very bad things) orquestra una simfonia caòtica de violència que té com a vòrtex l'atac d'un grup de mormons que es fan passar per nadius a la caravana de colons. La sèrie dibuixa l'Oest com un Cafarnaüm d'animositats en què tothom pot morir de forma salvatge en qualsevol moment. La sang brolla tota l'estona a American primeval, mentre assistim a aniquilacions, amputacions, execucions, fuetejades i decapitacions en primer pla. Tampoc no hi falta la violència sexual, tot i que no s'explicita de la mateixa manera. Una estètica digital acompanya l'escenari. Lluny de l'èpica dels grans horitzons, ens endinsem en un territori fosc, gris i fangós, on amb prou feines brilla el sol.

Entre les sèries que van marcar els inicis de la nova ficció, Deadwood ja proposava una revisió més bruta del western, que alhora actualitzava l'herència dels films de l'Oest més salvatges dels seixanta i setanta. American primeval segueix en part aquesta línia, tot i que no és capaç de conformar una narrativa tan sòlida com la de la sèrie de David Milch. Però el principal referent el trobem en Bone tomahawk (2015) de S. Craig Zahler, el cineasta contemporani que millor revisita els gèneres "durs" com el western des d'una poètica de la violència bruta. Berg, tanmateix, també es troba lluny de generar una proposta sòlida en aquest sentit, i tendeix a recrear-se en l'acumulació d'imatges xoc agressives justificades per aquesta aproximació sense concessions a la Guerra de Utah. El més convincent de la sèrie és aquesta visió tan poc afalagadora dels mormons. També del seu principal guia després de la mort de Smith, Brigham Young (Kim Coates), que apareix sempre vestit de negre ala de corb proclamant els seus discursos amenaçadorament messiànics entre flames, com si prediqués des de l'infern.

stats