Els clarobscurs de Josep Lluís Núñez arriben al 3Cat
La plataforma estrena la sèrie documental 'Núñez'
Barcelona"Un home fet a si mateix", "el millor president del Barça", "un segon pare", "una persona conservadora" o un "home distant". Aquestes són algunes de les definicions que fan diversos entrevistats de Josep Lluís Núñez, protagonista de la docusèrie Núñez, que aquest dimecres estrena 3Cat, la plataforma de TV3. Produïda amb Abacus, la sèrie de quatre capítols s'endinsa en una figura imprescindible de la història del Barça, però també de Catalunya. Una cinquantena d'entrevistats –exfutbolistes, directius, periodistes, col·laboradors i enemics– permeten construir un retrat que va més enllà del gag en què sovint es va convertir Núñez arran de les seves expressions singulars o dels esquetxos humorístics del Força Barça i el Crackòvia.
Jordi Call, director de la sèrie, remarca que la intenció de la producció sempre ha estat anar una mica més enllà i actualitzar la figura de Núñez amb una mirada actual. "És un viatge d'anada i tornada que ens permet fer un retrat d'una època en què hi havia dues figures molt fortes a Catalunya: al govern, Jordi Pujol, i Josep Lluís Núñez al Barça, la institució més internacional i popular". La confrontació d'aquests dos homes poderosos és, de fet, un dels pals de paller de la sèrie documental i Call ho considera una de les grans aportacions de la producció. El director confessa que el va sorprendre que Pujol accedís a ser entrevistat i que fos clar a l'hora de confirmar la tensió existent entre ell i el president del Barça. "S'atreveix a dir coses que fa vint anys no s'atrevia a dir, com ara aclarir quin va ser el seu paper en les primeres eleccions que va guanyar Núñez", explica.
Un home que volia ser estimat
Parlar de Josep Lluís Núñez és parlar del Barça, però no només. Call remarca que els espectadors que vegin Núñez no hi trobaran un repàs de vint anys de Barça. "Els espectadors trobaran molts moments de la història del Barça, però sobretot hem seleccionat una sèrie de fets que creiem que són molt significatius per explicar la manera de governar de Núñez i la gent que l’envoltava. Vol ser un reflex de l'època", insisteix.
Per poder entendre per què Núñez es va voler convertir en president del Barça, la sèrie documental tira enrere fins als seus orígens familiars. Nascut al País Basc en una família humil, va arribar a Catalunya amb sis mesos (quan tenia 7 anys la família es va instal·lar a Barcelona). A través del seu matrimoni amb Maria Lluïsa Navarro i de la constructora del seu sogre es converteix en el gran constructor de Barcelona amb Núñez i Navarro, una posició que li va valer sobrenoms com "el petit Napoleó" o "l'home dels xamfrans". Núñez i el seu imperi constructor no gaudien de la simpatia dels barcelonins –a l'empresari se l'acusava d'haver destruït part del patrimoni arquitectònic de la ciutat amb els seus edificis– i va pensar que el Barça podia ser una solució. "En els primers anys de la Transició va tenir un cert rebuig social per la seva manera de fer, que era legal però moralment qüestionable. Presentar-se a les eleccions del Barça era una manera d'intentar esvair una certa mala fama que tenia dins la ciutat de Barcelona", detalla el director.
A banda de guanyar-se les simpaties dels culers, Núñez creia que aconseguir la presidència del Barça li podia servir per legitimar-se entre la burgesia catalana. "Ell va entrar al Barça per ser algú amb prestigi dins la societat catalana, però les grans famílies de la burgesia mai l’accepten com un dels seus. Això el va marcar tota la vida: se sentia poc estimat. Sentir-se poc estimat per la societat catalana va marcar el final de la seva vida", reflexiona Call.
Al documental participen una cinquantena d'entrevistats, però no hi apareix la família directa del president del Barça. Malgrat que els responsables de la docusèrie van intentar que en formessin part fins fa pràcticament quinze dies, no hi han volgut sortir. La decisió va en la línia amb la política de perfil baix que va iniciar el mateix Núñez quan va deixar de ser president del club i, sobretot, quan van començar els problemes amb Hisenda. Els que sí que donen el seu testimoni són dos dels col·laboradors més estrets del constructor, Antón Parera, que va ser gerent del Barça a més de treballador de Núñez i Navarro, i Joan Gaspart.
Després de dirigir Núñez, Call defineix qui va ser president del Barça com "una persona marcada pel seu passat, que va intentar ser algú dins la societat catalana i que va trobar en el Barça una eina per aconseguir prestigi". Si bé li reconeix un cert caràcter innovador dins el Barça, recorda que "va haver-hi moments que no va saber gestionar el seu ego en confrontació amb altres egos del món del futbol".
