Les cinc sèries documentals que han causat sensació aquest estiu (per a bé i per a mal)

BarcelonaFigures polèmiques, casos amb morbo... Les docusèries fa temps que són un dels grans atractius de les plataformes de streaming. Aquest divendres Apple TV+ estrena Se busca: Carlos Ghosn, el president de Nissan que va fugir de la justícia després de ser detingut a Tòquio, acusat de frau fiscal. Aprofitant l’arribada d’aquesta producció de quatre episodis, repassem les cinc docusèries que han fet parlar aquest estiu.

Una presentadora famosa, un marit mort en estranyes circumstàncies i una família que insisteix en la teoria de l’assassinat. Abans que s’estrenés era evident que aquesta docusèrie tenia tots els números per ser un dels èxits de l’estiu a Netflix. La producció, de tres episodis, aporta poques novetats del cas i sembla més aviat un producte pensat per netejar la imatge de Raquel Sánchez Silva, a qui la família del seu marit, Mario Biondo, acusa de tenir alguna mena d’implicació en el seu trist final (la justícia sempre ha avalat el suïcidi com a causa de la mort). La principal implicada no apareix en la producció, però el seu relat és present a través del testimoni del seu antic representant, que, a més, és un dels socis de la productora que ha fet la sèrie. Els que en surten més mal parats són els familiars de Biondo, a qui el documental mostra com persones totalment enfollides pel dolor.  

Es va estrenar la setmana passada i ja és un dels continguts més vistos de la plataforma (a Espanya ocupa la primera posició). El judici entre Johnny Depp i Amber Heard ha estat un dels enfrontaments judicials més mediàtics dels últims temps i la polarització que generava el feia irresistible per a les plataformes. La producció de Netflix repassa tot el que va passar al judici i n’analitza l’impacte en xarxes socials sense aportar un punt de vista gaire innovador o diferent.  

El telemarquèting és segurament una de les feines més ingrates que hi pot haver i, en alguns casos, com el que explica aquesta sèrie documental, pot arribar a ser un frau. L’any 2001 Sam Lipman-Stern, que llavors tenia 14 anys i acabava de deixar l'escola, va començar a treballar com a teleoperador per a Civic Developement Group (CDG), una organització que teòricament recaptava diners per a diferents institucions socials, com ara associacions de familiars de membres de la policia morts. CGD no tenia gaires miraments a l'hora de contractar personal i era molt permissiu pel que feia a l'ambient de treball: els empleats podien drogar-se o mantenir relacions sexuals en el lloc de feina sempre que aconseguissin diners. Lipman-Stern va començar a enregistrar tot el que passava a la feina i, animat per un dels seus companys, va començar a treballar en un documental que tragués a la llum com CDG estava estafant els donants.

Un premi milionari sense propietari. L’any 2012, un bitllet de la loteria va atorgar un premi a la Corunya que ascendia a 4,7 milions d’euros, però onze anys després encara no se n’ha trobat el propietari. Més de 300 persones van reclamar el premi, però cap va poder demostrar que era el legítim guanyador del bitllet de loteria extraviat. Estructurada com una sèrie de misteri, Susana López Raña i Noemí Redondo, codirectores del projecte, parlen amb alguns dels reclamants i s’endinsen en la investigació policial per saber què va passar amb el número de loteria.

Narrada en la seva versió original per Peter Dinklage, aquesta docusèrie repassa les estratègies dels líders de diferents sectes per captar seguidors i mantenir-los enganxats. Estructurada en sis episodis, cada un titulat segons un dels principis fonamentals que ha de complir qualsevol líder d’una secta, la docusèrie tracta figures com Charles Manson, Sun Myung Moon, de l’Església de la Unificació, o Marshall Applewhite, de Heaven’s Gate.