De què va ‘La chica de nieve’, la sèrie que arrasa a Netflix?
Dues setmanes després de la seva estrena, la ficció espanyola s'ha posicionat a dalt de tot del rànquing de la plataforma
BarcelonaNomés dues setmanes després de la seva estrena, la sèrie espanyola La chica de nieve ja es pot penjar la medalla de ser l'últim fenomen de Netflix. La ficció, que va debutar a la plataforma el 27 de gener, ocupa la primera posició del rànquing mundial de les sèries més vistes al servei de streaming i acumula més de 50 milions d'hores vistes en l'última setmana. Amb aquestes dades, el thriller entra en el selecte grup de sèries espanyoles que han aconseguit seduir el públic internacional, com ara Élite o La casa de papel.
La sèrie és un èxit televisiu de la mateixa manera que el llibre en què es basa va ser un fenomen editorial. Publicada l'any 2020, la novel·la de Javier Castillo va vendre un milió d'exemplars a tot Espanya. La ficció s'ambienta a Màlaga l'any 2010. Durant la cavalcada de Reis, l'Amaya, la filla de la família Martín, desapareix entre la multitud. El misteri de la seva desaparició desperta l'interès d'una periodista en pràctiques, la Miren (Milena Smit), que començarà a investigar el cas pel seu compte amb l'ajuda de l'Eduardo, un company veterà a qui dona vida José Coronado. La investigació de la periodista, que farà ressorgir aspectes del seu passat que havia intentat oblidar, anirà en paral·lel al procés de cerca iniciat per la inspectora Millán, interpretada per Aixa Villagrán. L'adaptació té sis episodis de cinquanta minuts cadascun.
El llibre de Castillo té una segona part, El juego del alma, que també podria fer el salt a la petita pantalla. A l'hora de convertir La chica de nieve en una ficció audiovisual els responsables de la sèrie es van prendre algunes llicències respecte al text original. En el llibre tota l'acció passava a Nova York i la desaparició de la nena s'emmarcava en la desfilada del dia d'Acció de Gràcies. Quan Castillo va publicar la novel·la va assegurar que va voler escriure una història que fos "un malson que no pogués suportar". "La vaig escriure amb la intenció que els lectors, inicialment, i ara els espectadors s'entretinguessin amb aquest malson, perquè els passa a altres persones", remarcava.
