La cara oculta d’un museu

La plataforma CaixaForum+, especialitzada en continguts de caràcter cultural i científic, és un pou de documentals i programes que poc tenen a veure amb el que trobem a la resta de plataformes audiovisuals més comercials. Un exemple del que hi podeu trobar (de manera gratuïta) és Una altra col·lecció. Els marcs del Museu del Prado, un documental basat en un itinerari expositiu que ofereix una altra manera de mirar les obres d’art. A través de Gemma García, responsable de la col·lecció de marcs del Museu del Prado, descobrim el procés per renovar el marc del quadre Sant Jeroni meditant, de Paolo Veronese, del segle XVI. Es busca un nou marc, de la mateixa època i que encaixi amb l’obra. Aquesta operació concreta portarà l’espectador a endinsar-se en la part dels grans museus que no veiem mai: la dels equips que hi treballen diàriament, i mostrarà els diferents experts que participen de tot el procés. Historiadors, restauradors, documentalistes, especialistes en ebenisteria, estudiosos dels pigments... El documental, de només mitja hora de durada, va més enllà del cas concret per explicar altres operacions de renovació dels marcs i, fins i tot, la història que s’amaga darrere dels marcs. La televisió permet fer-ho d’una manera més subtil i acurada. El pla detall ens dirigeix la mirada a aspectes molt concrets i gairebé imperceptibles. El context reposat de les sales de treball també aporta una atmosfera relaxada en què les converses entre professionals, amb voluntat de divulgació, ens descobreixen històries i anècdotes de la història de l’art. Els marcs del museu del Prado ens mostra com el marc, més enllà de limitar l’espai de creació, pot modificar la manera de percebre una obra. Ho comprovem a través de l’exemple d’un quadre tan senzill com Agnus Dei de Zurbarán. El resultat i fins i tot el missatge de la pintura del xai és molt diferent amb un marc robust daurat que amb un de negre i auster. També veiem les dinàmiques internes d’un gran museu, com s’inventaria i documenta l’obra i tot allò que s’hi vincula. Ens oblidem del museu com un espai estàtic d’observació per entendre’l com un lloc de treball, estudi i construcció de coneixement. Passem a entendre l’obra d’art com una peça que va més enllà de l’autor que el signa, i que es converteix en un espai de trobada entre múltiples disciplines: fusters, dauradors, mecenes..., on conflueixen sensibilitats, tècniques, corrents culturals i estils.

Com tants altres documentals de CaixaForum+, és una producció per a espectadors que més enllà de l’impacte del relat busquen una narrativa que tingui a veure amb el coneixement, la sensibilitat i la delicadesa. Un acte televisiu que, a la vegada, educa la mirada i després ens permet observar l’art des de noves perspectives.