Per què cal veure 'Querer', la sèrie que explora la violació dins del matrimoni?

BarcelonaEl debat del consentiment ha estat molt viu en els últims anys, però encara hi ha una última frontera infranquejable que és el que passa dins del matrimoni, agressions que solen ser més opaques o més difícils de detectar. Aquesta qüestió està al centre de Querer, la potent nova sèrie de Movistar+ que arriba aquest dijous a la plataforma i que està centrada en una dona que després de 30 anys de matrimoni denuncia el seu marit per violació continuada. Alauda Ruiz de Azúa (Cinco lobitos), que dirigeix la ficció, també signa el guió junt amb Eduard Sola (Casa en flames) i Júlia de Paz.

El concepte de consentiment és des de fa temps un dels estendards de la lluita feminista. La seva definició ha anat evolucionant amb el pas del temps, i mentre hi ha veus que diuen que és difícil establir quan hi ha consentiment o no en una relació sexual, la realitat és que, segons la llei, hi ha límits clars: per exemple, el Parlament de Catalunya va aprovar el novembre del 2020 una modificació de la llei del 2008 per erradicar la violència masclista que inclou el concepte de consentiment sexual com a "voluntat expressa" des de la "llibertat", una voluntat que s'ha de mantenir "durant tota la pràctica sexual". En l'àmbit espanyol, la llei estableix que "només s'entendrà que hi ha consentiment quan s'hagi manifestat lliurement mitjançant actes que expressin de manera clara la voluntat de la persona".

Un matrimoni "normal"

La Miren, interpretada per una impressionant Nagore Aramburu, fa 32 anys que està casada amb l'Iñigo (Pedro Casablanc). Junts tenen dos fills i es podria considerar que són una família de classe mitjana-alta que viu còmodament a Bilbao. La sèrie arrenca amb la Miren a comissaria, aprofitant un viatge de feina del seu marit per començar els tràmits de divorci i denunciar la seva parella per violació continuada durant bona part del seu matrimoni. Aquesta decisió suposa un daltabaix per a tota la família, amb els fills, el Jon (Iván Pellicer) i l'Aitor (Miguel Bernardeau), davant la disjuntiva de donar suport o no a la mare.

"La conversa sobre el consentiment està al centre de l'actualitat. Ens estem replantejant qüestions que fa escassos 6 o 7 anys eren impensables. En aquest marc, va sorgir aquesta idea de crear una història sobre un cas d'abús sexual que limita amb el fet jurídic i el fet familiar: una dona denuncia que ha estat violada durant anys pel seu marit. Això sí, ell mai no li va pegar i ella no va dir que «no»", explica Ruiz de Azúa. El fet de no haver verbalitzat la seva negativa a mantenir relacions sexuals és una de les primeres coses que li retreu el fill gran a la Miren.

La directora detalla que tant ella com els seus companys de guió van passar mesos investigant sobre el tema que volien tractar, que és especialment delicat. Van reunir-se amb advocats, associacions de víctimes i psicòlegs, i van assistir a diversos judicis. "No hi ha res del que passa o es diu a la sèrie que no hagi passat una o diverses vegades a la realitat. El cas és un cas fictici, construït, però que podria ser perfectament real", assenyala. Amb delicadesa i amb rigor, la sèrie va pelant les capes d'un matrimoni aparentment "normal" en paral·lel al procés judicial.

A l'hora d'explicar el cas, la directora i guionista va decidir que els espectadors tinguessin la funció de jutges i només mostrar quatre punts de vista, els de la família protagonista (la Miren, l'Iñigo i els seus dos fills). "No hi ha flashbacks, no hi ha certeses absolutes. L'espectador haurà de treure les seves pròpies conclusions com en un judici, però també reflexionar sobre com les traiem quan una història així ens arriba a la vida, al veïnat o a l'oficina", argumenta Ruiz de Azúa.