Betty White i Bea Arthur, 'las chicas de oro' que es treien de polleguera
Tot i que a la ficció interpretaven dues bones amigues, a la vida real tenien caràcters que no encaixaven
BarcelonaLas chicas de oro ha passat a la història de la televisió com una oda a l'amistat femenina. En la ficció, tres dones de mitjana edat i la mare d'una d'elles compartien casa a Miami i, tot i que eren molt diferents, acabaven creant un vincle indestructible. Una de les frases més conegudes de la sintonia de la comèdia, disponible Disney+, és "Gràcies per ser una amiga", però aquesta gratitud desapareixia quan s’apagaven els focus. En la vida real almenys dues de les seves protagonistes, Bea Arthur i Betty White, tenien una relació tensa. La primera interpretava la Dorothy, una mestra de literatura divorciada que s'exasperava amb la innocència de la Rose, la viuda a qui donava vida Betty White. Aquesta dinàmica es traslladava a la vida real, segons es va saber anys després de la finalització de la sèrie.
Arthur i White tenien caràcters contraposats i dues maneres molt diferents d'entendre la professió, i d'aquí venia bona part del conflicte entre totes dues. L'any 2011 White va explicar durant un acte els motius pels quals creia que Arthur l'odiava. "La Bea tenia reserves amb mi. No li queia gaire bé. De vegades considerava que era pitjor que un gra al cul per la meva actitud positiva, que la feia enfadar. Si jo estava feliç, ella estava furiosa", va reconèixer White, una de les actrius més estimades de la televisió nord-americana. Les seves declaracions, recollides pel mitjà novaiorquès Village Voice, van ser la confirmació d'un rumor que feia temps que corria: les adorables amigues de Las chicas de oro eren de tot menys amigues.
La caixa dels trons, però, es va destapar molt abans de les declaracions de White. Rue McClanahan, companya de repartiment de totes dues a la sèrie, on interpretava la Blanche, va publicar unes memòries el 2007 en què ja donava detalls de l'enemistat. "M'encanten la Bea i la Betty, i totes dues em diverteixen molt. La seva relació no era com jo hauria desitjat, però això mai va influir en la feina", assegurava. També apuntava certes enveges vinculades als premis. En la primera temporada, totes tres van ser nominades a l'Emmy com a millors actrius protagonistes de comèdia, però qui es va endur el premi va ser White. De fet, Arthur va ser l'última de totes tres a aconseguir el guardó (finalment, totes les actrius de Las chicas de oro van tenir el seu Emmy, també Estelle Getty, que interpretava Sophia Petrillo, la mare de la Dorothy).
La seriosa i la simpàtica
Bea Arthur i Betty White tenien una imatge pública molt definida. Mentre que una era vista com una persona molt seriosa, l'altra va acabar esdevenint l'àvia dels Estats Units pel seu caràcter proper. Marsha Posner Williams, productora de la sèrie, refermava aquesta idea durant una conversa sobre la història de la comèdia. "Bea Arthur menyspreava Betty White. Quan les càmeres passaven d'un set de rodatge a un altre, la Betty deixava de fer el seu personatge i anava a parlar amb el públic. La Bea ho odiava. Aquelles dues no haurien pogut donar-se escalf ni que les haguessin cremat juntes. Però quan la llum vermella de gravació s'encenia, era com si fossin les millors amigues del món", recordava.
La productora atribueix al caràcter d'Arthur bona part del conflicte. "La realitat és que la Bea era tot un personatge. Odiava maquillar-se. Odiava portar sabates. Odiava rentar-se els cabells. No li agradava que la toquessin. Bevia molt vodka. Així és com era. Però quan tens una sèrie que és un èxit i vols que continuï sent-ho, és millor fer les coses bé i elles ho van fer", explicava. Prova de la professionalitat de totes dues actrius és que la comèdia va tenir set temporades.
La personalitat singular d'Arthur era vox populi al món audiovisual i el primer a reconèixer-ho era el seu fill, Matthew Saks, que l'actriu va adoptar amb el seu segon marit. "La meva mare era una bona peça. Crec que ella considerava que era més actriu que la Betty. Ella venia de Broadway i, en canvi, la Betty havia passat per concursos de televisió", explicava Saks l'any 2016. El fill d'Arthur continuava: "Quan rodaven la sitcom, de vegades havien de parar. La meva mare es mantenia concentrada, potser entre bastidors. I de vegades la Betty sortia a somriure i xerrar amb el públic i, literalment, es feia amiga d'ells. Era un detall maco: molts d'ells havien vingut d'arreu del país i eren fans. A la meva mare no li acabava d'agradar això, ella preferia mantenir-se concentrada o conservar la seva energia. Li semblava que entre una presa i una altra no era el moment adequat per parlar amb els fans. La Betty era capaç de fer-ho i no semblava que l'afectés. Però a la meva mare no se li posava bé". Malgrat tot, Saks defensava que les dues "noies d'or" mai es van arribar a barallar i que, fins i tot, havien arribat a anar juntes a la feina. Si això és veritat o no, ara ja no ho sabrem: Arthur va morir l'any 2009 de càncer (tenia 89 anys) i White el 2021, quan tenia 99 anys.
