Per què ara és un bon moment per descobrir sèries australianes? Cinc recomanacions

BarcelonaLa ficció australiana no és del tot aliena a les nostres pantalles, tot i que mai ha estat majoritària en l'oferta que ens arribava. En tenim exemples històrics com Veïns, el llarg serial que va donar a conèixer estrelles com Kylie Minogue i que es va poder veure a TV3, o la sèrie adolescentLos rompecorazones, que va formar part de la programació estiuenca de La 2 durant molts anys. Però, en els últims anys, comencen a arribar més sèries de down under i des del govern australià es vol incentivar la producció local.

A principis del 2023 l'executiu va presentar la nova política cultural, un pla de cinc anys anomenat Revive que, entre altres coses, imposarà quotes de producció local a les plataformes de streaming. La mesura es farà efectiva a partir del juliol d'aquest any i, segons els mitjans australians, el govern vol que les plataformes es comprometin a una producció local del 20% (els serveis de streaming, però, només estarien disposats a complir un percentatge del 2%). En principi, a les grans plataformes no els hauria de fer por produir a Austràlia: si alguna cosa ha demostrat l'èxit mundial de la sèrie infantil Blueyés que el segell australià pot funcionar a tot arreu. A l'espera de veure si l'esforç del govern australià dona resultats, repassem algunes produccions aussies que ja es poden veure aquí (deixant de banda The NewsreaderiColin de cuentas, dues de les més conegudes i ja ressenyades per aquesta secció).

Ambientada a Tasmània, aquesta singular barreja de sèrie policial i comèdia negra (i una mica surrealista) se centra en la investigació de l'assassinat d'un home que apareix mort i despullat a la platja. Com mana el tòpic, les encarregades de descobrir qui és l'autor són dues policies aparentment antagòniques: la Dulcie, la sergent del poble, i l'Eddie, una detectiu molt poc convencional que acaba d'arribar a la idíl·lica comunitat de Deadloch per fer-se càrrec del cas.

Deadloch funciona com una mena de versió còmica de la britànica Broadchurch, la sèrie policial protagonitzada per Olivia Colman i que és la inspiració confessa de les dues creadores de la ficció australiana, Kate McCartney i Kate McLennan.

Amb Sigourney Weaver com un dels principals al·licients i amb uns paisatges espectaculars, Las flores perdidas de Alice Hart és una sèrie dura que posa al centre de la trama els maltractaments. L'Alice, que pateix abusos del seu pare, queda òrfena quan un incendi destrueix casa seva. Llavors serà acollida per la seva àvia June, a la qual no coneix, que viu en una granja de flors que també serveix de residència per a dones que, com l'Alice, han estat víctimes de violència. Serà en aquesta nova llar on la nena aprendrà a expressar-se a través de les flors, que li permeten verbalitzar el que fins aquell moment no havia estat capaç de dir. Alhora anirà descobrint els secrets que amaga la seva família, de la qual havia estat aïllada fins que els seus pares van morir. En alguns moments, el to de la minisèrie recorda el d'Heridas abiertas, la sèrie de HBO amb Amy Adams.

Celeste Barber és una de les personalitats australianes més conegudes gràcies al seu perfil d'Instagram, on fa broma dels vídeos i les fotos sempre perfectes de les celebrities. L'any passat, Barber va estrenar la primera sèrie a Netflix, una comèdia sobre una periodista gastronòmica que té una crisi de salut que l'obliga a replantejar-se la vida i prendre mesures per posar fi al ritme desenfrenat. Tot i la popularitat de la protagonista, Netflix va decidir cancel·lar la sèrie després de la primera temporada, una decisió que Barber va criticar durament a les xarxes.

Una altra minisèrie fosca amb segell australià. En aquest cas es tracta d'un relat ficcionat d'una secta real, The Family, que es va formar durant els anys 60 i que estava liderada per Anne Hamilton-Byrne, que assegurava ser la reencarnació de Jesús. A la sèrie, la Freya (Teresa Palmer) es veu forçada a enfrontar-se al seu passat per evitar que una secta continuï segrestant infants. Miranda Otto es posa en la pell de la líder de la secta, una dona que es dedica a segrestar nens, tancar-los en una granja de la zona rural de Victòria i ensinistra-los perquè siguin "purs" donant-los LSD i decolorant-los els cabells fins que semblen sortits d'El pueblo de los malditos.

L'última incorporació australiana al catàleg de Netflix és una adaptació del llibre semiautobiogràfic que va escriure el periodista Trent Dalton, criat als habitatges socials de Brisbane. La seva caòtica infància incloïa una mare i un padrastre dedicats a la venda d'heroïna i una mainadera que va passar per la presó per assassinat. Al llibre i a la pel·lícula el protagonista és Eli Bell, un nen de 12 anys que conviu amb la delinqüència, però que aspira a convertir-se en reporter d'un diari local. Entre les cares conegudes de la sèrie hi ha Simon Baker, popular per haver fet El mentalista.