'Apagón': què faries si una tempesta solar destrueix tota l'energia del planeta?
La sèrie dirigida per cineastes com Raúl Arévalo, Isa Campos i Isaki Lacuesta arriba el 29 de setembre a Movistar+
BarcelonaAra que els efectes del canvi climàtic són cada vegada més evidents que mai, amb estius llarguíssims de temperatures sufocants i pluges torrencials que causen inundacions i destrosses, una de les sèries del moment decideix no girar l'esquena a l'apocalipsi sinó enfrontar-s'hi de cara. Es tracta d'Apagón, una ficció de cinc episodis aparentment desvinculats, però amb el mateix punt de partida: de cop i volta, una tempesta solar causa una apagada total de l'energia i la tecnologia del planeta. La sèrie se centra en cinc històries que transcorren a Espanya i que plantegen possibles reaccions a un desastre planetari insòlit i inesperat. Apagón s'inspira en el podcast de ciència-ficció El gran apagón, produït per Podium, i es va presentar la setmana passada al Festival de Cinema de Sant Sebastià –dins la secció oficial, però fora de concurs–. S'estrena el 29 de setembre a Movistar+.
La ficció es pregunta com reaccionaríem si, d'un dia per l'altre, ens trobem en un món sense electricitat, ni telecomunicacions ni mitjans de transport. Els protagonistes de cada episodi són persones molt arrelades a la manera de fer del segle XXI que veuen com han de canviar la seva forma de viure per subsistir i respondre a les necessitats bàsiques. Per aproximar-s'hi, cada capítol compta amb un director i un guionista diferent. Els directors són els cineastes de renom Rodrigo Sorogoyen, Raúl Arévalo, Isa Campo, Alberto Rodríguez i Isaki Lacuesta, mentre que els guionistes també són noms ben reconeguts del sector: Isabel Peña, Alberto Marini, Rafael Cobos, Isa Campo i Fran Araújo. Es tracta d'un equip de gala que en total acumula tretze premis Goya i altres reconeixements com ara els Gaudí, els Feroz i els Forqué.
El poder, contra les cordes
"La cosa més interessant de la sèrie és que enfronta els personatges a una crisi. I durant les crisis, els personatges es transformen, s'adapten, aprenen. Mentre l'apagada del temporal s'està intentant solucionar, els personatges aprenen a viure en una nova realitat", explica el coordinador d'Apagón, Fran Araújo. Cada director ha posat la seva mirada sobre la situació i s'ha centrat en personatges i en entorns diferents. La sèrie arrenca amb l'actor Luis Callejo al capdavant interpretant un home responsable dels cossos de seguretat que s'ha d'encarregar d'organitzar i respondre davant els ciutadans sobre la gestió de la crisi a Espanya. "El repte d'aquest primer capítol era recrear de manera realista la gestió de la tempesta solar. El capítol parla de la dificultat de la presa de decisions i de com funcionen els mecanismes de poder en aquests casos", assenyala Sorogoyen.
Malgrat que la crisi de la sèrie no sigui sanitària, a Apagón ressonen situacions viscudes durant la pandèmia, com quan alguns productes es van buidar dels supermercats perquè la gent n'havia comprat grans quantitats amb la intenció d'emmagatzemar-los i poder sobreviure durant una llarga temporada, o quan els hospitals van haver de fer un cribatge per edat dels malalts perquè estaven saturats. El segon capítol, de fet, està protagonitzat per metges i infermeres que s'enfronten a una situació d'emergència absoluta. "Volíem que fos personal sanitari real, no només per la veritat dels seus moviments, sinó també perquè havien viscut els dos últims anys al capdavant d'una de les emergències sanitàries més importants de la nostra història", subratlla Arévalo, que ha dirigit l'episodi.
La sèrie aprofundeix en els conflictes per la supervivència amb el tercer episodi, centrat en una comunitat de veïns que pateix els robatoris i les destrosses d'un grup de menors que han sortit d'un centre. Apagón també juga amb el retorn a la vida rural com a sortida per a les persones que busquen sobreviure. Mentre a la ciutat hi ha desabastiment i gran part de les professions han perdut el sentit, algunes persones decideixen bolcar-se en la feina del camp i això genera una tensa confrontació amb un pastor de cabres a qui volen prendre-li el ramat i tot el que té. "A la història es representa la pau de la naturalesa trencada per l'home. El camp que deixa de ser camp quan s'omple de gent”, diu el guionista del quart episodi, Rafael Cobos.
Més enllà del thriller i del plantejament postapocalíptic, l'objectiu d'Apagón era retratar com les persones es transformen davant un esdeveniment que posa en perill la seva supervivència. Per això l'últim capítol, dirigit per Isaki Lacuesta, segueix cronològicament la sèrie sencera, des del principi de l'apagada fins al final. "La sèrie ens oferia l'oportunitat d'acostar els extrems de la nostra societat i igualar-los. Ens semblava interessant analitzar la dependència amb l'energia i la tecnologia de gairebé tots nosaltres, fills de les grans ciutats amb professions que no serien de gran utilitat en el nou context”, destaca Isa Campo, que signa el guió d'aquest últim episodi.