Andrew Scott, mestre de l'engany al 'Ripley' de Netflix

Un personatge icònic per a un actor que està en un dels seus millors moments professionals. L'irlandès Andrew Scott (Fleabag, Desconocidos) es posa a la pell del misteriós Tom Ripley en una nova aproximació a l'obra de Patricia Highsmith. La versió de Netflix té poc a veure estilísticament amb la celebrada pel·lícula El talent de Mr. Ripley, d'Anthony Minghella: saltem de la sensual i assolellada Itàlia de la cinta a una costa amalfitana en un blanc i negre molt contrastat que remarca totes les sensacions contradictòries del protagonista. Ripley viatja des de Nova York a Itàlia a la cerca de Dickie Greenleaf (Johnny Flynn), el fill d'una família adinerada a qui els pares reclamen que torni a casa i posi seny. Ell, en canvi, prefereix estar-se a Itàlia intentant ser pintor i passant els dies a la platja en companyia de la seva nòvia, la Marge (Dakota Fanning). La minisèrie, que s'estrena aquest dijous, s'allunya del tipus de productes que normalment s'associen amb Netflix: des del tràiler Ripley deixa clar que és una ficció de cocció lenta més que no pas un producte fast food.

Tot i que Andrew Scott ha interpretat tota mena de personatges, alguns d'ells molt solitaris, l'actor assegura que li va costar deslliurar-se de l'ombra de Ripley un cop acabada la filmació. "El que és més transgressor de la història és que d'alguna manera l'espectador vol que aquest personatge que ha fet coses terribles se n'acabi sortint", explicava Scott en una entrevista a la BBC. L'irlandès assegura que no considera Ripley un "assassí nat", sinó algú que fa les coses per necessitat i que té un cert grau de vulnerabilitat.

Un antiheroi

Scott té pràctica en personatges plens de clarobscurs i, de fet, un dels seus rols més coneguts és el de Moriarty a la sèrie Sherlock. L'actor diu que malgrat que algú hi pugui trobar paral·lelismes, Ripley i Moriarty no tenen res a veure. Per a ell, el personatge de Sherlock és un autèntic malvat, mentre que Ripley no entraria en aquest esquema. "Crec que ell és un antiheroi i crec que depèn de mi fer que el públic imagini com és ser Tom Ripley i no com ser una víctima de Tom Ripley. Hauríem d'empatitzar amb ell, i no crec necessàriament que aquesta sigui la feina d'un antagonista o d'un dolent. Tom és el protagonista, i per això no el veig com un malvat", argumenta.

Darrere del projecte hi ha un creador relativament novell en ficció serialitzada però veterà del cinema, Steve Zaillian, guionista de pel·lícules com La llista de Schindler, El irlandés o Gangs of New York. En l'associació amb Netflix, Zaillian assegura que el fet de tenir vuit episodis li ha donat l'oportunitat d'intentar capturar l'atmosfera dels llibres de Highsmith, un aspecte que considera difícil d'assolir amb una pel·lícula de dues hores. El metratge també permet explorar amb més profunditat la relació que s'estableix entre el Tom i la Marge, que des d'un inici desconfia del nouvingut. Si normalment a l'hora de construir la dinàmica entre dos personatges es busca química, a Ripley ha estat clau "l'antiquímica" entre l'antiheroi i la noia. "Són frenemies [amics-enemics]", remarca Dakota Fanning.