Anatomia d’un escàndol monàrquic

L’únic avantatge de les monarquies és la seva capacitat per posar-se en evidència i generar escàndols que després es transformen en carnassa televisiva. La plataforma Max acaba d’estrenar una sèrie que recrea les interioritats de l’entrevista que el 2019 la BBC li va fer al príncep Andreu per aclarir els seus vincles amb el magnat Jeffrey Epstein, detingut per abusos sexuals a menors. Aquella emissió va suposar un punt d’inflexió dins la família reial. Va ser tan desastrosa per a la imatge de la monarquia que l’aleshores reina Elisabet va desposseir el seu fill de tots els títols. Aquella entrevista és la més vista de la història de la televisió pública britànica. Potser per aquest gran impacte social, la sèrie de Max és la segona recreació que es fa d’aquella emissió històrica. Primer va ser Scoop (La gran exclusiva) a Netflix, una pel·lícula que es basava en el punt de vista de la productora Sam McAlister, clau en la mediació per aconseguir l’entrevista. Ara, A very royal scandal (Un escándalo muy real) se centra en els dos protagonistes que es van asseure cara a cara al Palau de Buckingham. Els actors Michael Sheen i Ruth Wilson estan extraordinaris com a príncep Andreu i la periodista Emily Maitlis. Els acompanyen també un molt bon elenc de secundaris que aporten matisos que donen profunditat a la història. La ficció permet accedir a interioritats d’aquella gravació, com les tensions en el procés de negociació, els arguments que van influir en la decisió del príncep per tirar-la endavant, el procés de preparació per part dels dos protagonistes i, sobretot, aspectes del muntatge final que desconeixíem. 

Narrativament, la sèrie intenta anar una mica més enllà de l’entrevista. Incorpora flash-backs per explicar els vincles entre el fill de la reina i Epstein. Però sobretot posa el focus en el tarannà del príncep Andreu i la seva manera de relacionar-se amb les dones que l’envolten: Sarah Ferguson, les seves dues filles, l’assistent personal, la seva mare i la mateixa periodista de la BBC. No es tracta només de saber què va passar amb la noia menor d’edat que el va denunciar, sinó que s’intenta mostrar un tarannà que té a veure amb els privilegis de la monarquia. Andreu és un dèspota excèntric sense cap empatia. Fingeix una mena de preocupació, però només amb la voluntat de protegir-se ell mateix. Hi ha una inconsciència del protagonista que provoca perplexitat. Hi ha un intent, per part de la sèrie, d’exhibir la monarquia gairebé com una frivolitat tòxica. Es juga molt bé amb les mirades dels personatges i els sentiments no expressats. Aquesta narrativa obliga, en algunes seqüències, a servir-se del supòsit més que no pas del rigor, però el relat és coherent i addictiu. Els dos primers capítols saben trobar un final que convida l’espectador a mirar el següent episodi. A very royal scandal és el testimoni de la decadència d'una institució que encara ha de donar per a moltes recreacions televisives més.