Albert Espinosa busca repetir l'èxit de 'Polseres vermelles' amb 'Los espabilados'

Com un creuament entre 24 i Algú va volar sobre el niu del cucut. Aquesta atrevida combinació és la que fa servir Albert Espinosa per tornar a la televisió 10 anys després de l'èxit de Polseres vermelles. Los espabilados, que s'estrena aquest divendres a Movistar+ amb els tres primers episodis, torna a apostar per la fórmula del grup d'amics units per una experiència compartida. En aquest cas, es tracta de cinc adolescents –Mickey L'Angelo, Guada, Yeray, Sam i Lucas– marcats per les malalties mentals i que decideixen fugir del centre hospitalari on estan internats per trobar el germà d'un d'ells. Junts emprenen un viatge que els porta fins a Itàlia i Alemanya.

Si a Polseres vermelles Espinosa recorria als records de quan va estar malalt de càncer, en aquesta ocasió recorda un grup de nois que va conèixer a l'hospital. "Quan vaig tenir càncer, hi havia un grup de nois amb malalties mentals que s'estaven a la planta de sobre de la meva i s'anomenaven «los espabilados». Ells no volien estar allà, es volien escapar. Em fascinaven perquè sempre s'escapaven de l'hospital buscant algú que els cregués", explica Espinosa, que reconeix que ha fet la sèrie per canviar la percepció que té el públic de les malalties mentals entre els més joves. Els protagonistes de la sèrie coneixen de primera mà problemàtiques com el trastorn bipolar, l'ansietat, el TDAH o l'agressivitat.

Defensa de la tendresa

El creador, que ha basat la sèrie en el seu llibre El que et diré quan et torni a veure, fa bandera de la tendresa com un principi essencial de les seves ficcions i es remet al que va aprendre d'Antonio Mercero, que Espinosa considera el seu mentor arran de la seva experiència plegats a 4a planta. "Fer tendresa és gairebé un delicte", es queixa el creador, que defensa que Los espabilados serà un lloc on refugiar-se en aquests moments incerts. "Crec que marcarà molta gent i ajudarà molt en aquest moment en què tots, d'una manera o altra, hem hagut d'estar tancats. Tots tenim una llista de gent a la qual volem abraçar, tots tenim ganes de sentir", assegura Espinosa, que creu que la sèrie és "universal". En el mateix sentit s'expressa Domingo Corral, productor de Movistar+, que remarca que Los espabilados no està pensada exclusivament per al públic jove. "Jo la recomano als adults, per als pares, perquè ens ensenyarà com pensen els nostres fills i com ens hem de comunicar amb ells".

Com en el cas de Polseres vermelles, una de les claus de Los espabilados era trobar actors joves que transmetessin la naturalitat d'aquest grup d'amics que tenen clar que és la societat la que està malalta i no ells. Espinosa remarca que sempre van voler actors d'una edat similar a la dels personatges que representen i que per això van fer un macrocàsting al qual es va presentar 2.500 nens. Un dels triats en aquelles proves va ser Álvaro Requena, que dona vida al líder del grup, Mickey L'Angelo, un noi de 14 anys que porta un any ingressat al centre amb diversos diagnòstics. Per a l'actor, la definició d'"espabilado" és la d'una persona que lluita contra les normes injustes. El planter juvenil de la sèrie el completen Sara Manzano, Marco Sanz, Aitor Valadés i Héctor Pérez.

Tot i que el protagonisme és per als més joves, la sèrie també té la seva quota adulta, representada principalment per Miki Esparbé, Marta Torné i Álex Brendemühl. Esparbé dona vida l'Izan, un detectiu especialitzat en trobar els nens que s'escapen del centre. El personatge, que sobre el paper pot semblar irreal o producte de les ganes d'afegir un gir proper al thriller, es basa en una persona real que feia aquesta feina al centre on va estar Espinosa. "Fer un personatge així és un regal perquè tens una base real a la qual aferrar-te", explica Esparbé, que assegura que l'Izan pateix una transformació gràcies a la missió de trobar els nens. "Gràcies al viatge s'adonarà de quines són les veritables prioritats de la vida". Per la seva banda, Torné dona vida a la parella de l'Izan, amb qui està passant un moment difícil. L'actriu posa en relleu la funció de divulgació de les malalties mentals de la sèrie: "Quan jo tenia l'edat dels protagonistes no es reconeixien les malalties de què parlem, no els hi posàvem nom. Aquesta sèrie és important perquè dona visibilitat".

Espinosa no amaga que li agradaria repetir amb Los espabilados el fenomen que va ser Polseres vermelles, que després de la seva emissió a TV3 va ser adaptada per a diferents països. De moment, no ha començat malament: Disney acaba de comprar la sèrie per emetre-la a Alemanya a través del canal de pagament Fox.