Així és el 'reality' d''El juego del calamar': amb proves sorpresa i manipulació, però sense sang

Els icònics xandalls verds, els vigilants vestits de vermell i la diabòlica nina gegant. A la versió real d'El juego del calamar hi ha gairebé tots els elements que van fer popular la sèrie coreana que explicava l'odissea de diferents personatges per arreplegar un premi multimilionari. Només hi falta un element, la sang, que és substituïda per pintura negra que taca la roba dels concursants que no superen les proves del concurs. A diferència del que passava a la sèrie, a la versió reality show d'El juego del calamar, que s'acaba d'estrenar a Netflix, les 456 persones que competeixen per aconseguir un botí de 4,56 milions de dòlars no s'enfronten a la mort, però sí a la manipulació dels seus companys i del mateix programa. El concurs tindrà tres entregues: aquesta setmana s'han alliberat els cinc primers episodis, el 29 de novembre n'arribaran quatre més i el 6 de desembre l'últim de la temporada.

La nova aventura de Netflix en el món del reality s'ha plantejat com una experiència d'abast internacional, amb jugadors de tot el món, malgrat que hi predominen els nord-americans i els anglesos. La majoria comencen el concurs amb una eufòria desfermada que demostren quan veuen per primer cop com s'han reproduït al mil·límetre els decorats de la sèrie original. Amb la gran quantitat de participants, el programa selecciona hàbilment aquells perfils més interessants per a l'espectador i per a la narrativa del concurs, com ara una mare de 69 anys i el seu fill, una parella de millors amics que es coneixen des de l'institut o un italià amb una gana voraç que es dedica a robar menjar dels seus companys. El juego del calamar: el desafío és un concurs de supervivència, però també de convivència, amb punts que l'acosten a Gran Hermano, perquè els aspirants a milionaris han de fer de tasques com ara netejar els lavabos o pelar pastanagues a la cuina.

Un dels girs respecte a la sèrie és que, a banda dels jocs que apareixien a la ficció, al concurs hi ha el que s'anomenen tests, dilemes als quals són sotmesos diferents concursants triats per l'organització. Una d'aquestes proves inesperades, que tenen lloc quan els participants estan retirats a la macrohabitació on dormen, és l'oportunitat d'eliminar un altre jugador o donar-li un avantatge per al joc següent. D'aquesta manera, el concurs accentua una tensió ja de per si prou elevada i fa que neixin estratègies i aliances. La producció va decidir afegir aquests tests perquè no sabien quanta gent seria eliminada durant els primers jocs i així s'asseguraven que el nombre de concursants anés baixant.

Un moment culminant del programa és la mort dels concursants, representada amb més o menys teatralitat segons el participant. Tots comparteixen la taca de pintura negra que els apareix a la roba. En el concurs no hi ha franctiradors que disparin un cartutx de pintura com si fos un joc de paintball: cada jugador porta sota la samarreta un paquet de tinta lligat que explota quan els sensors de moviment, les càmeres o els àrbitres determinen que el jugador ha de ser eliminat.

Acusacions de maltractament

El reality show d'El juego del calamar és una de les grans apostes de Netflix d'aquesta temporada, però abans de l'estrena diversos concursants s'han queixat del tracte que van rebre durant el rodatge. A principis d'any, un reportatge de la revista Rolling Stone recollia el relat de quatre testimonis que asseguraven estar traumatitzats pel seu pas pel concurs. Entre altres coses, es van queixar especialment del rodatge de la primera prova, coneguda com a Llum verd, llum vermell, que es va fer en una antiga base aèria a dues hores de Londres. Els concursants asseguren que hi feia molt fred –temperatures de 10 sota zero– i que el rodatge es va allargar nou hores. Segons el relat dels testimonis, moltes persones van perdre la sensibilitat de les mans i els peus i almenys dos jugadors van necessitar assistència mèdica.