'Adolescència' i sis sèries més que expliquen històries amb plans seqüència

BarcelonaEn només una setmana des de la seva estrena, Adolescència ja es pot considerar una de les sèries de l'any. La minisèrie britànica, cocreada i protagonitzada per Stephen Graham, no només atrapa per la seva trama –un noi de 13 anys és acusat d'haver matat una companya d'escola–, sinó que també fascina per com ha estat rodada. Cada un dels quatre episodis de la ficció ha estat filmat en un únic pla seqüència, sense trampes ni trucs, segons ha confirmat el director de fotografia d'Adolescència, Matthew Lewis. És a dir, la sèrie són realment quatre plans seqüència d'una hora de duració cadascun.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles

Inscriu-t’hi

La complexitat tècnica d'Adolescència és evident des del primer episodi. En el segon, quan la investigació de l'assassinat es trasllada a l'escola del protagonista, la sensació de miracle tècnic es referma: el capítol és una gran coreografia, amb professors, alumnes i policies movent-se per tot el recinte. Entren i surten de les classes, dels despatxos i del pati, entre molts altres moviments. La idea d'utilitzar el pla seqüència és dels dos creadors de la sèrie, Stephen Graham i Philip Barantini, que van treballar plegats a la pel·lícula Hierve, cinta ambientada en un restaurant que també va ser rodada amb aquesta tècnica. Filmar cada capítol com una única escena seguida augmenta la sensació de tensió i angoixa, especialment important per a la trama de la sèrie, un cas de violència esfereïdor. Barantini, que ha dirigit els quatre episodis, detallava en la presentació de la minisèrie que aquesta manera de treballar és molt més complicada que simplement prémer el botó de record i no prémer el de stop fins gairebé al final de l'hora de capítol.

"Només hi ha un moment d'efectes especials, que és quan passem a través d'una finestra. Allò no ho podíem fer a la vida real. Però no hi ha preses que hàgim editat i ajuntat: va ser un únic pla íntegre, tant si m'agradava com si no", explica Lewis en una entrevista recent a Variety. L'instant al qual es refereix el director de fotografia té lloc al segon episodi, quan un estudiant fuig de l'escola saltant per una finestra de classe. "En realitat no hi havia cap finestra. Es va treure i es va tornar a posar amb efectes especials. Un dels operadors de càmera era a l'aula, i quan el Ryan va saltar per la finestra, l'altre operador, que estava ajupit a l'altre costat, va agafar la càmera i va continuar la persecució", ha detallat Netflix en un llarg fil a X on explica les interioritats de l'exitosa minisèrie.

La planificació de rodatge d''Adolescència'

Darrere d'Adolescència hi ha una planificació ingent, i això queda clar en els continguts que Netflix ha compartit per explicar el procés de rodatge. Cada capítol suposava tres setmanes de feina: la primera es dedicava a repassar compulsivament amb els actors i l'equip cada una de les escenes de l'episodi; la segona estava destinada a fer assajos tècnics, i la tercera a rodar l'episodi. Durant aquella setmana l'equip tenia 10 oportunitats per aconseguir el pla seqüència perfecte: el millor de tots ells és el que passava al muntatge final i es convertia en el capítol que finalment han vist els espectadors. Per exemple, per al primer episodi, en què la policia entra a casa del Jamie, es va utilitzar la segona presa que es va fer, mentre que en el cas del tercer, el de l'entrevista del noi amb la psicòloga, és l'última de les preses.

De fet, el tercer episodi, el més minimalista però més exigent interpretativament per al debutant Owen Cooper, va ser el primer dels quatre que es va rodar. "Crec que si tingués l'oportunitat d'escollir, sempre escolliria rodar en un únic pla seqüència perquè quan vas parant i tornant a començar no aconsegueixes fer que l'emoció creixi gradualment", explica Cooper, que pròximament participarà en l'adaptació de Cims borrascosos d'Emerald Fennell.

Antecedents cinematogràfics

Adolescència no és la primera producció audiovisual a utilitzar el pla seqüència durant tot el metratge. A banda de l'anterior projecte de Graham i Barantini, en la història del cinema hi ha molts exemples de l'ús del pla únic amb diversos moviments de càmera. Un dels més cèlebres és L'arca russa, d'Aleksandr Sokúrov, rodada en un únic pla seqüència de 96 minuts de duració fent servir una steadicam. La pel·lícula és un viatge a través de la història de Rússia utilitzant com a escenari el Palau d'Hivern, integrat avui dia en el museu de l'Hermitage de Sant Petersburg. A mesura que la càmera es mou per les estances del palau, el narrador desconegut es troba amb personatges com Pere I de Rússia o Caterina la Gran.

Més enllà de pel·lícules rodades íntegrament en un pla únic, com ara també Victoria o 1917, en la història del cinema hi ha diversos plans seqüència magistrals que han esdevingut icònics, com els de La soga, Sed de mal o Un dels nostres. De fet, aquest últim té un paper destacat en una de les pròximes sèries d'Apple TV+, The Studio, que s'estrena dimecres vinent. Protagonitzada per Seth Rogen, segueix les aventures d'un recentment nomenat executiu d'un estudi cinematogràfic que ha de trobar la manera de satisfer les seves aspiracions artístiques i les demandes comercials de la companyia. En la sèrie, tot un regal per als amants del cinema i Hollywood, hi ha, evidentment, diversos plans seqüència.

Els millors plans seqüència de sèries

El recurs del pla seqüència s'ha utilitzat en diverses sèries, en molts casos, com passa a Adolescència, per incrementar la sensació de tensió de les trames. Repassem altres sèries amb plans seqüència memorables.

The Bear és tot adrenalina i angoixa, així que l'ús del pla seqüència era més que esperable. El setè episodi de la primera temporada, que arrenca amb la magnífica cançó Chicago de Sufjan Stevens i diverses imatges de la història de la ciutat, inclou un pla seqüència de 18 minuts que comença amb la lectura d'una crítica gastronòmica del local del Carmy i que s'allarga durant tota una jornada de feina a la cuina en què queden palesos els problemes de comunicació i la mala actitud d'alguns dels membres de l'equip. En 18 minuts la pressió augmenta i passa de tot, fins i tot un apunyalament accidental.

El pas a la televisió de la companyia La Calòrica també inclou un pla seqüència destacable. En el quart capítol, la sèrie, que funciona en format d'antologia, converteix una classe de ceràmica en una macrosessió de teràpia de parella: mentre intenten fer un gerro, els protagonistes discuteixen sobre la seva relació sentimental i les frustracions que tots dos acumulen. La conversa de la parella protagonista, així com les intervencions dels seus companys al taller, està rodada en un pla seqüència únic, de manera que es torna a demostrar que és una tècnica molt agraïda per capturar estira-i-arronses entre diversos personatges.

Una de les escenes més cèlebres de la primera temporada de True detective es va rodar en un únic pla seqüència. L'espectacular final de capítol de sis minuts no té cap interrupció i segueix una missió encoberta del Rust (Matthew McConaughey) que acaba molt malament. Aquesta escena va ser una de les que van catapultar la sèrie a la història de la televisió. En un article publicat al Guardian, el director Cary Fukunaga explicava que una de les seves prioritats com a màxim responsable de la sèrie era que almenys en cada episodi hi hagués "moments específics en què el vessant visual es tractés amb la mateixa importància amb la qual s'estava tractant els diàlegs".

Stranger Things és una de les grans superproduccions de Netflix, però Shawn Levy, director de la sèrie, assegura que a l'hora de filmar el pla seqüència de l'episodi Dear Billy, de la quarta temporada, van tenir els mateixos recursos que qualsevol altra producció televisiva. Levy remarca que la inspiració per utilitzar aquesta tècnica va néixer de la lectura del guió del capítol, que inclou una escena en la qual un grup de militars irromp a la casa on estan custodiats el Will, el Mike (Finn Wolfhard) i el Jonathan (Charlie Heaton) i obren foc. "Quan ho vaig llegir vaig pensar que era una escena que havia de tenir una energia cinètica, que havia de ser en temps real i estar visceralment connectada als personatges, que de sobte es troben al mig d'una batalla", explicava Levy en una xerrada.

Per si un pla seqüència no fos suficient, al sisè episodi de la minisèrie de terror de Netflix n'hi ha cinc, el més llarg dels quals dura 17 minuts i 19 segons. El capítol, que divideix l'acció entre la funerària de la Shirley i la casa que dona títol a la sèrie, és una obra d'enginyeria que va portar molts maldecaps, sobretot als actors. "Vaig començar a memoritzar aquell episodi dos mesos abans, com si féssim una obra de teatre. Però no teníem el mateix temps d'assaig. Normalment en una obra tens sis setmanes o més per assajar. Nosaltres en vam tenir dues", explicava Elizabeth Reaser, que interpretava la Shirley.

El capítol The conversation, un episodi ampolla, es va rodar en una única presa i en temps real. Tota l'acció passa al costat de la porta de l'habitació de la Jamie (Helen Hunt) i el Paul (Paul Reiser), des d'on la parella està monitorant si la seva filla Mabel, encara un bebè, s'adorm sense la seva ajuda. La Jamie ha decidit que per tal que la seva filla aprengui a dormir sola seguiran el mètode Ferber, molt similar al mètode del doctor Estivill. Mentre la mare es mostra implacable pel que fa al seguiment de les normes, el pare no pot evitar sentir-se culpable. Mentre esperen que la nena es quedi adormida després de plorar una bona estona, la parella té temps de parlar de tot: des de quant engreixa un plat de rigatoni fins si s'estan encongint. En el gag dels títols de crèdit finals, la Jamie i el Paul miren una pel·lícula: ell remarca que l'escena que acaben de veure és un pla seqüència de vint minuts, mentre que ella no hi dona cap mena d'importància.