10 sèries curtes per a les vacances (curtes) de Setmana Santa

BarcelonaEls dies de Setmana Santa són propicis per descobrir sèries curtes o minisèries que no havíem tingut temps de veure o que ens han passat desapercebudes en l'allau constant d'estrenes de les plataformes. Us en proposem 10 per a aquests dies, que podeu sumar a altres recomanacions recents, des de comèdies i comèdies romàntiques fins a ficcions arribades d'Austràlia.

Quan es va estrenar, les seves escenes sexuals van fer córrer rius de tinta. Si bé és cert que el sexe hi és molt present –segurament no se n'hauria parlat tant si fossin escenes heterosexuals–, el que atrapa de Fellow travelers és una història d'amor que s'allarga durant dècades i de la qual es mostren totes les arestes: des de les dinàmiques de poder internes fins al desengany, però també la tendresa i l'amor incondicional. Jonathan Bailey aparca (temporalment) el seu paper de galant de Los Bridgerton per interpretar el Tim, un jove idealista i religiós que arriba a Washington als anys 50 i que s'enamora perdudament del Hawk, un funcionari molt més experimentat i acostumat a viure una doble vida que no li produeix cap mena de dilema moral. Fellow travelers és una masterclass d'història LGTBI tenyida de romanticisme: arrenca amb la persecució de l'homosexualitat per part del senador Joseph McCarthy i la seva mà dreta, Roy Cohn; passa per l'oasi de llibertat de Fire Island de finals dels 70, i arriba fins a l'epidèmia del VIH.

Sèrie de tall clàssic i amb missatge. Brie Larson es posa a la pell d'Elizabeth Zott, una científica que viu la vida a través de la química, malgrat que el masclisme dels anys 50 l'hagi relegat a la posició de tècnica de laboratori d'un centre d'investigació, un entorn on només rep el suport d'un científic tan apassionat com ella. Quan la seva carrera acadèmica acaba de manera abrupta, l'Elizabeth trobarà la manera de parlar de química a través d'un vehicle inesperat: un programa de televisió de cuina. Basada en la novel·la de Bonnie Garmus Lecciones de química (Salamandra), un bestseller arreu del món, la minisèrie va estar nominada als Globus d'Or i ha servit per donar a conèixer Lewis Pullman (fill de Bill Pullman), que interpreta el company de Zott. Amor, feminisme, sororitat i ciència.

Delicada, com ho eren els dissenys de Cristóbal Balenciaga, i estèticament impecable. La minisèrie sobre el dissenyador del País Basc ja pot ser considerada com una de les grans estrenes del 2024. Alberto San Juan excel·leix en la seva interpretació d'una personalitat complexa i extremadament reservada, un geni que va marcar la moda del segle XX i que va compartir podi amb grans figures com Coco Chanel o Christian Dior. Balenciaga és una sèrie coherent que lloa la trajectòria i el llegat del de Getaria, però que no té por de mostrar algunes de les seves contradiccions vitals, com la resistència a expressar les seves idees polítiques en moments històrics especialment convulsos. Al·lèrgics a la moda, no us espanteu, Balenciaga es gaudeix més enllà de tenir interès per la roba.

Amb el true crime sempre es corre el perill de caure en la truculència i el sensacionalisme, però El cinquè manament esquiva amb nota aquestes trampes. Si hi ha una paraula que descriu aquesta minisèrie és sensibilitat, sempre present en el relat dels assassinats del professor Peter Farquhar i la directora d'escola Anne Moore-Martin a mans d'un jove, Ben Field, que es va especialitzar en manipular persones vulnerables i marcades per la religió. El veterà Timothy Spall fa una interpretació de la primera víctima plena de detalls i de matisos, i aconsegueix una profunditat que fa que l'espectador senti la necessitat de protegir-lo. La sèrie és una de les produccions més nominada dels premis de televisió dels Bafta: aspira als premis a millor actor (Spall), millor actriu (Anne Reid, que interpreta Moore-Martin), millor secundari (Éanna Hardwicke), millor minisèrie, millor guió de drama i millor fotografia i il·luminació.

La sobrietat també és molt present a l'aproximació que els germans Jorge i Alberto Sánchez-Cabezudo fan de l'11-M. Nos vemos en otra vida té un to eminentment periodístic, no en va es basa en l'entrevista que Manuel Jabois va fer al protagonista de la història, Gabriel Montoya, que tenia 16 anys quan va ser condemnat per la seva implicació en l'atac als trens de Madrid. La sèrie dissecciona com uns delinqüents asturians de poca volada –bàsicament es dedicaven a traficar amb drogues– van acabar involucrats en l'atemptat més gran i mortal d'Europa sense ser-ne gaire conscients, o sense voler ser-ne. En el repartiment extremadament solvent hi destaca Pol López, que reafirma el seu talent interpretant el cap de la trama, un home totalment desconnectat de la realitat.

La sèrie d'Amazon es va vendre com una adaptació televisiva de la superproducció que va unir Angelina Jolie i Brad Pitt, però aquesta idea és millor deixar-la a la porta quan ens disposem a veure la ficció. El referent de la pel·lícula no aporta res i és millor fer-se la idea que és una proposta totalment nova, que juga amb molts gèneres i fa una barreja de tons que per segons qui es pot fer estranya. Dues personalitats solitàries, interpretades per Donald Glover i Maya Erskine, accepten l'encàrrec de convertir-se en espies i treballar plegats fent-se passar per matrimoni. Però ja se sap que qui juga amb foc es crema: entre missió i missió, els protagonistes s'enamoren i això té conseqüències en la seva feina. Hi trobareu acció, escenaris glamurosos, humor negre, comèdia romàntica i inversió dels estereotips de gènere. Alerta, la sèrie no és simple entreteniment testosterònic, un dels seus punts a favor és la mirada a les complexitats de la vida matrimonial.

El moviment Me Too va obligar a repensar moltes de les actituds i polítiques que se seguien en el sector audiovisual, tant en el cinema com en la televisió. A banda de les denúncies dels casos d'assetjament i violència sexual dins de la indústria, una de les conseqüències va ser l'aparició de la figura dels coordinadors d'intimitat, ara obligatoris en qualsevol rodatge anglosaxó. Aquests avenços no han estat exempts de debat i en això es fixa precisament aquesta comèdia anglesa de sis episodis, centrada en la relació entre un productor i una directora de cinema a qui encarreguen refer el film d'un cineasta francès amb una visió força masclista. La sèrie retrata amb precisió el desconcert i l'astorament de l'home, que mai sap ben bé quan està sent incorrecte o no, i també les contradiccions de la dona, feminista empoderada però que a vegades cau en actituds igual de tòxiques i nocives que les dels seus companys mascles. Steve Coogan i Sarah Solemani són els protagonistes i els creadors de la comèdia, que van començar a escriure arran d'una conversa intensa sobre el Me Too que van tenir quan van coincidir a la pel·lícula Greed.

La reina de les sèries per a gent que té poc temps per dedicar a les sèries. Poquita fe és gairebé infal·lible si el que necessitem és riure i, a més, està estructurada en episodis que són gairebé píndoles (no superen mai els 15 minuts). És un retaule de totes les petites misèries que componen una vida ordinària, la de qualsevol persona que cada matí es lleva per anar a treballar, que ha de batallar amb els familiars propis i polítics i que a vegades sent que viu en una roda de hàmster. Raúl Cimas i Esperanza Pedreño estan absolutament hilarants en el paper d'una parella ancorada en la rutina i amb poques il·lusions. La resta de repartiment no es queda enrere. Esclats de riure garantits que tindran continuïtat quan arribi la segona temporada.

Les grans personalitats li van com anell al dit a Helena Bonham Carter, actriu de caràcter, com es deia abans. Després de ser la princesa Margarida a The Crown, es posa en la pell d'una altra ídola femenina de la societat britànica, l'actriu Noele Gordon, que durant quasi dues dècades va ser la protagonista de la telenovel·la Crossroads. La minisèrie de Russell T. Davies, creador de ficcions com És pecat i Years and years, se centra en el moment en què Gordon va ser acomiadada de la sèrie que li va donar la fama. Va ser un daltabaix professional i personal per a l'actriu, que se sentia rebutjada pel fet de ser una dona que exercia el seu poder i també pel fet de fer-se gran. Gordon, que va esdevenir una icona de la cultura gai, no encaixava en els paràmetres del que s'esperava d'una dona: mai es va casar i no va tenir fills.

L'humor, encara que sigui negre, és imprescindible per superar les jornades interminables que pateixen els metges residents. Ambientada a Londres a principis dels 2000, la sèrie segueix un grup de residents de l'àrea de ginecologia i obstetrícia d'un hospital públic, on es fan paleses totes les mancances i precarietats del sistema sanitari britànic. Ben Whishaw interpreta l'Adam, un metge entregat però sobrepassat per la càrrega de treball i la guerra constant contra la burocràcia. Una de les companyes de residència del protagonista està interpretada per Ambika Mod, ara molt popular per ser la protagonista de la romàntica Siempre el mismo día. Esto te va a doler adapta la novel·la autobiogràfica d'Adam Kay, que va deixar la medicina després d'un cas que es va complicar i ara es dedica a la televisió.