10 pel·lícules i sèries per entendre Picasso i Miró

BarcelonaL'audiovisual ha tingut, tradicionalment, fascinació per les grans figures històriques i artístiques. En la història del cinema trobem molts exemples de pel·lícules dedicades a grans noms de la pintura, des de Vincent van Gogh (El loco del pelo rojo o Van Gogh, a las puertas de la eternidad) fins a Frida Kahlo, passant per Basquiat. De Joan Miró i de Pablo Picasso també hi ha aproximacions cinematogràfiques i televisives, tant des del relat de ficció com des del documental. Repassem algunes de les propostes disponibles en plataformes que permeten conèixer el vessant personal i artístic dels dos pintors i amics.

Una de les aproximacions més recents a la figura de Pablo Picasso és aquesta minisèrie que forma part de l’antologia Genius, impulsada per National Geographic per parlar de grans personalitats històriques (les altres temporades estan dedicades a Albert Einstein i Aretha Franklin). L’encarregat de donar vida a Picasso és un altre malagueny il·lustre, Antonio Banderas, que feia anys que somiava amb poder interpretar un dels seus grans ídols. Aquesta producció internacional —rodada en anglès— funciona com un biopic a l’ús en què es repassa des dels anys de joventut fins a la mort del pintor i on es fa èmfasi en la seva intensa i tempestuosa vida sentimental. Quan van presentar la sèrie, Banderas va assegurar que no havien defugit les parts més fosques de la personalitat de Picasso, que precisament eren les que més li molestaven del pintor quan havia d'interpretar-lo. "Durant el rodatge em va passar una cosa que no m'hauria d'haver passat i contra la que he lluitat. I és que em vaig tornar una mica defensiu. Intentava defensar-lo. Les parts més fosques de la seva vida, que en té com tothom, em molestava", explicava l'actor, que va convèncer l'equip per rodar a Màlaga.

Molt abans de la sèrie es va anunciar que Banderas interpretaria el pintor en una pel·lícula de Carlos Saura que finalment no va tirar endavant per problemes financers. En aquesta mateixa cinta Gwyneth Paltrow havia de donar vida a Dora Maar, fotògrafa i amant de Picasso.

Mentre que de la intimitat de Picasso se'n saben moltes coses –els seus amors i l'impacte que van tenir en la seva obra sempre han generat interès–, de la de Miró se'n sap menys i ha tingut menys protagonisme en sèries o pel·lícules. TV3 va intentar corregir aquest relatiu oblit amb Miró, una pel·lícula per a televisió que va estrenar aquest any amb motiu del 130è aniversari del naixement del pintor. La producció, que compta amb la participació d'IB3 i d'À Punt, intenta descobrir la faceta personal de Miró mostrant un noi discret que en la recerca per trobar un espai per expressar-se artísticament canvia una Barcelona conservadora per un París en plena efervescència. Edu Lloveras interpreta Miró i Aida Folch és Pilar Juncosa, dona del pintor i figura essencial en la seva carrera.

La pel·lícula més coneguda sobre Picasso és, en realitat, una pel·lícula sobre Françoise Gilot, l'única de les seves parelles que es va atrevir a abandonar-lo. El pintor i la també artista van estar junts durant una dècada i de la seva relació van néixer dos fills, la Paloma i en Claude, mort just aquest any. Gilot va explicar els anys amb Picasso al llibre Vida con Picasso, que va enfurismar l'artista, però el film de James Ivory es basa en Picasso: creator and destroyer, escrit per Arianna Huffington. Anthony Hopkins assumeix el repte de posar-se en la pell del malagueny, mentre que Natascha McElhone dona vida a Gilot, que no només va sobreviure a Picasso, sinó que va viure fins als 101 anys. Una altra de les cares conegudes de la cinta és Julianne Moore, que interpreta la fotògrafa i pintora Dora Maar.

Només cal passejar-se un dia qualsevol per la Fundació Joan Miró per detectar que l'obra del pintor, per les seves formes i colors, exerceix una gran fascinació entre les criatures. L'atractiu de Miró entre els més petits va donar lloc a la sèrie infantil Mironins, protagonitzada per tres gotes de pintura –Blu, Low i Ro, cada una amb una personalitat ben definida– que cobren vida al final del dia, quan la Fundació Miró tanca les portes. Sense visitants al museu, els mironins viuen situacions inesperades i emocionants transportant-se d’obra en obra i coneixent personatges increïbles. La sèrie consta de 26 episodis de 7 minuts i està pensada per a nens d'entre 3 i 7 anys.

El gènere documental és segurament el que més vegades ha explorat la figura de Pablo Picasso. Aquesta producció francesa confronta l'aura d'artista compromès de Picasso amb la realitat dels seus actes. La directora Manuelle Blanc no nega la genialitat de l'artista, però el documental, que compta amb la participació d'experts i historiadors i crítics d'art, posa en relleu les seves contradiccions i ambigüitats.

El documental d'Albert Solé intenta anar més enllà del retrat més típic de Joan Miró i mostrar la seva influència en espais inesperats. També fa èmfasi en la inquietud de Miró perquè la seva obra no perdés vigència i el seu esforç per reinventar-se constantment. La producció de Solé compta amb la participació del net del pintor i administrador del seu llegat, Joan Punyet Miró, que és l'encarregat de reflexionar sobre l'empremta que el seu avi va deixar en tots aquells que l'envoltaven.

Dora Maar és una de les grans fotògrafes del surrealisme, però, com va passar amb moltes de les parelles de Picasso, la seva obra va quedar eclipsada per la figura del pintor. Reivindicar Maar com a artista és un dels objectius d'aquest documental impulsat per la crítica i historiadora de l'art Victoria Combalía, especialista en l'obra de la fotògrafa i també de Joan Miró. Picasso va contribuir a crear una imatge de Maar de dona trista i inestable amb quadres com La dona que plora (1937), però en aquest documental es demostra que era forta i professional. "Quan Picasso em va abandonar tothom pensava que em suïcidaria. No ho vaig fer per no donar-li aquesta satisfacció", havia explicat Maar, que segons algunes fonts durant els vuit anys que va estar amb el pintor va ser víctima de maltractaments.

Amb motiu de l'exposició Miró. El llegat més íntim, la Fundació Joan Miró va encarregar aquest documental dirigit per Meritxell Colell i Jordi Morató que proposa un viatge a través dels espais de treball i vida de l’artista, dels records del seu net Joan Punyet i de fotografies i correspondències entre el mateix Miró i la seva família. Al llarg de la seva vida, el pintor va conservar obres que tenien un vincle especial amb diferents membres de la família, com la dona, la filla (Dolors Miró) o els nets.

Picasso i Jean Cocteau van ser amics durant cinquanta anys, una relació desigual que es va iniciar el 1916, quan el poeta i dramaturg francès va proposar al malagueny participar en els decorats i el vestuari del ballet Parade dels Ballets Russos. Va ser treballant en aquesta obra que Picasso va conèixer la seva primera dona, la ballarina Olga Khokhlova, amb qui es va casar en una cerimònia en què Cocteau va exercir de testimoni juntament amb Max Jacob i Guillaume Apollinaire. Els amics van col·laborar professionalment en altres ocasions i Picasso va formar part del repartiment de la pel·lícula de Cocteau El testamento de Orfeo, l'única incursió cinematogràfica del pintor.

Prova de l'amistat tempestuosa entre els dos artistes és el documental Correspondencias entre Jean Cocteau y Pablo Picasso, que desgrana les cartes que es van enviar durant els quasi cinquanta anys de relació. De Cocteau han sobreviscut 280 cartes, mentre que de Picasso només 50. "Una correspondència desequilibrada que si es llegeix entre línies revela dues personalitats contràries, els vestigis d'una amistat que va ser fèrtil i afectuosa, però també amarga i distant", explica el documental.

Tècnicament, la pel·lícula de Woody Allen no va sobre Picasso, però el pintor malagueny forma part de la corrua de personatges que el nord-americà Gil (Owen Wilson) coneix quan retrocedeix en el temps durant la seva estada a París. Durant un viatge a la capital francesa amb la família de la seva promesa, aquest guionista desil·lusionat descobreix que a partir de mitjanit pot traslladar-se al París del 1920, quan bullia d'activitat artística. Durant una de les seves incursions al passat, el Gil coneix l'escriptor Ernest Hemingway, que el porta a una trobada bohèmia a casa de Gertrude Stein, mecenes que va impulsar la carrera de Picasso. En aquesta soirée, el nord-americà queda fascinat per Adriana (Marion Cotillard), amant i musa de Picasso, a qui dona vida Marcial Di Fonzo Bo. Tots els personatges que el Gil coneix durant els seus viatges temporals són històrics menys l'objecte del desig del nord-americà, que és una amalgama de tòpics de l'època: musa, dissenyadora de vestuari i amant de Picasso, però també d'Amedeo Modigliani i Georges Braque.