Les sèries s'asseuen al divan

La versió nord-americana d’una de les sèries més adaptades de la televisió –l’original és israeliana– torna més d’una dècada després del seu final amb una quarta temporada que s’estrena dilluns. Uzo Aduba agafa el relleu de Gabriel Byrne com a terapeuta titular i dona vida a la doctora Brooke Taylor. Al llarg de 24 capítols de mitja hora coneixerem les inquietuds de tres pacients de la Brooke: l’Eladio, un home que treballa com a cuidador del fill gran d’una família rica; la Laila, una adolescent que busca definir la seva personalitat deixant de banda les expectatives dels seus pares, i el Colin, un lladre de guant blanc que s’ha d’adaptar a la seva nova realitat després de sortir de la presó. La teràpia es barreja amb la història personal de la psicòloga, marcada per una pèrdua i per una relació intermitent amb l’Adam.

La relació entre la doctora Melfi (Lorraine Bracco) i Tony Soprano (James Gandolfini) –que comença sent professional i que en alguns moments acaba traspassant la frontera de l'àmbit personal– era un dels cors de la ficció de David Chase. La idea d’un cap de la màfia que busca ajuda d’una psiquiatra pels seus problemes d’ansietat i depressió era un punt de partida inusual que va donar lloc a una de les sèries pioneres de l’Edat d’Or de la televisió i va ser imitada en el cinema des d’un punt de vista còmic amb la pel·lícula Una terapia peligrosa. Los Soprano va treure la salut mental de l’armari molt abans que es convertís en una qüestió recurrent en la ficció televisiva i la va fer transversal col·locant-la en un context singular. 

Al llarg dels set anys que el Tony va a teràpia, té temps per entendre quin paper tenen en els seus atacs de pànic la relació amb la seva família, especialment amb la seva mare, la seva dona i els seus fills, i també com la normalització d'una feina que no és gens normal li està afectant la salut mental. Abans de la sèrie de Chase, la figura del psicoterapeuta s'havia tractat sempre des d'un punt de vista còmic amb sitcoms com Frasier.

El tema principal d’aquesta sèrie musical disfressada de comèdia romàntica era la salut mental. La protagonista, l’advocada Rebecca Bunch, abandonava la seva vida a Nova York per seguir un antic amor adolescent fins a un poble de mala mort de Califòrnia, una decisió que ja indicava que alguna cosa no anava bé. Les quatre temporades són el viatge de la Rebecca per prendre consciència sobre quin és l’estat de la seva salut mental i acceptar l’ajuda professional de la doctora Akopian (un dels números més memorables és una cançó interpretada per la terapeuta a l’estil La la land sobre antidepressius). La ficció beu, en part, de la història personal de la seva creadora i protagonista, Rachel Bloom: l’actriu pateix depressió i ansietat, i té un trastorn obsessiu-compulsiu. 

El retrat de l’adolescència que fa la sèrie de la HBO és fosc, trist i sense gaire esperança. D’una manera o altra, tots els protagonistes s’enfronten a problemes de salut mental, que, en alguns casos, deriven en situacions molt conflictives. El món de la teràpia s’aborda a través del personatge de la Rue (Zendaya), però sobretot en el capítol especial dedicat a la Jules (Hunter Schafer). En aquest episodi, que s’estructura com una sessió amb una terapeuta, l’adolescent recorda tot el seu viatge emocional: parla de la seva experiència com a noia trans, de la seva relació amb la feminitat i de com aquesta feminitat s'ha vist afectada per la mirada masculina. 

Tres parelles en fases molt diferents de la seva relació i la terapeuta que els tracta, que alhora té els seus propis problemes. Aquest era el punt de partida de Tell me you love me, una sèrie que s’endinsa en les problemes sexuals i sentimentals derivats de la rutina, la pressió per formar una família o les diferents concepcions d’una parella. Jane Alexander interpreta la doctora Foster, la terapeuta que segueix les parelles protagonistes d’aquesta sèrie que destacava per la seva aproximació realista i naturalista a la intimitat conjugal i sexual. “L’única cosa que pot fer un terapeuta en moments de foscor és encendre el llum. La qüestió és no quedar tan enlluernat que vulguis tornar-lo a apagar”, resumeix la doctora Foster sobre la finalitat de la seva feina. 

La primera sèrie de producció pròpia de Filmin també tindrà com a protagonista un terapeuta, en aquest cas el doctor Portuondo, el psiquiatre real cubà amb el qual Carlo Padial, autor de la història, va fer teràpia. Encara pendent de data d'estrena, la sèrie mostrarà les peculiaritats del mètode del psicoanalista, que moltes vegades feia callar els seus pacients per explicar-los les anècdotes pròpies que ell considerava més interessants. "La gent està buscant respostes i les teràpies, a les quals s'havia donat l'esquena, han tornat amb molta força", explica Padial durant el rodatge de la sèrie.

Que la Gretchen (Aya Cash), la protagonista d’aquesta comèdia romàntica fosca, té problemes de salut mental ho sabem bastant aviat. No és fins a la tercera temporada, però, que decideix buscar ajuda. Durant anys ha esquivat passar per una consulta perquè no vol ser diagnosticada ni prendre medicació i considera que tota sola és capaç de fer front a la seva depressió. Tot i l'actitud defensiva –s'adorm a les sessions i evita parlar d'ella mateixa–, la Gretchen farà les primeres passes per agafar les regnes de la seva malaltia començant una teràpia amb la Justina (Samira Wiley) plena de moments incòmodes.

Difícilment aquesta minisèrie apareixerà en el rànquing de les preferides dels professionals de la salut, ja que dona una visió superficial i poc realista de les teràpies i, sobretot, de la figura del terapeuta. La ficció utilitza la psicoteràpia com a excusa per construir un sexy thriller que no acaba de despuntar. Naomi Watts interpreta Jean Holloway, una terapeuta de Nova York que trenca les barreres professionals i personals relacionant-se amb persones pròximes als seus pacients utilitzant una identitat falsa. Si la Jean és exemple d'alguna cosa és de poca ètica professional. Maureen Ryan, crítica de Variety, assegurava que la sèrie era una versió dolenta d'En terapia.