Les sèries es conjuren contra l'estigma de l'autisme
En els últims temps s'han estrenat un grapat d'obres que aborden aquest trastorn
BarcelonaUna part substancial de la comunitat creadora televisiva està compromesa a fer que les seves obres serveixin per normalitzar la diversitat racial o sexual. En els últims anys, a més, s’han popularitzat sèries que busquen també visibilitzar les persones amb afectacions mentals. L’autisme, en aquest sentit, ha estat protagonista de diverses produccions, amb la dificultat que comporta no caure en els arquetips, especialment en un trastorn neurològic que es manifesta –d’aquí que es parli d’espectre– de moltes maneres diferents. Aquestes són algunes de les sèries i programes que aborden l’autisme des de múltiples angles.
'The A word'
En John Hughes és un nen de cinc anys que evidencia problemes de comunicació amb els altres: s’estima més tancar-se en una bombolla sonora de música pop, que escolta compulsivament amb els seus auriculars. De seguida acumula un coneixement enciclopèdic de totes les cançons que escolta. Els pares, aparentment, no semblen especialment conscients de la particularitat del seu fill i no entenen per què no s’acaba d’entendre amb els nois de la seva edat. I els intents d’altres membres de la família per intervenir topen amb la negativa dels pares, que no volen assumir que el seu fill té espectre autista. Aquesta sèrie de la BBC posa l’èmfasi en el tabú que pot ser aquesta condició en el si de les famílies.
'Atypical'
També poua en els conflictes adolescents Atypical, una sèrie de Netflix creada per Robia Rashid. La història se centra en la Sam Gardner, un noi de 18 anys amb un desordre d’espectre autista. Va rebre molt bones crítiques, pel que fa al desenvolupament dramàtic, però algunes veus van lamentar que hi hagués poques persones amb autisme entre els seus creadors i intèrprets. La segona i tercera temporada van corregir això i Atypical s’ha convertit en una de les més acceptades per a aquells que coneixen de primera mà l’autisme.
'Everything’s gonna be okay'
Una noia d’uns vint-i-pocs anys ha de cuidar les seves dues germanastres adolescents quan el seu pare mor de càncer. És la premissa d’Everything’s gonna be okay, una sèrie per a joves del canal Freeform que compta en el seu elenc amb l’actriu Kayla Cromer, afectada per un desordre d’aprenentatge similar al del personatge d’una de les germanastres. La sèrie explora temes com el despertar de la sexualitat o els problemes del pas a l’edat adulta.
'The good doctor'
La més popular dels últims temps és també la que aborda l’assumpte des de l’avantatge de representar un personatge que, al costat de les afectacions derivades de la seva condició, té també un do específic, que el converteix en un doctor amb un ull clínic fora mida. The good doctor ha estat criticada per massa sentimentaloide i per repenjar-se en tòpics a l’entorn de l’espectre, però tot i així, al llarg de tres temporades, ha aconseguit fer-se un lloc a la televisió generalista.
'Barri Sèsam'
El veterà programa infantil va incorporar el personatge de la Julia a l’abril del 2017. Amb el seu pentinat bob vermell i una manera no convencional de resoldre els problemes, el personatge es va crear de la mà de diferents fundacions i ONGs dedicades a l’autisme i el seu espectre. La titellaire Stacey Gordon, mare d’un nen amb autisme, li dona vida. Però el personatge no ha estat exempt de polèmica: un dels grups que assessorava el programa va tallar la relació perquè considerava que un dels vídeos promocionals afavoria l’estigmatització d’aquest col·lectiu.
'Temple Grandin'
A la televisió, Claire Danes s’ha fet coneguda sobretot pel seu paper d’espia afectada per la bipolaritat a Homeland. Però no és l’únic personatge neuroatípic que ha assumit per a la petita pantalla. Al telefilm Temple Grandin explicava la vida d’aquesta dona autista –a partir de la seva autobiografia– que va ser capaç de superar les limitacions imposades per la seva condició i convertir-se en una doctorada universitària, referent en el camp de la ramaderia. Grandin és coneguda també per crear l’anomenada caixa de les abraçades, un mètode àmpliament acceptat a l’hora d’alleujar l’estrès dels nens autistes.
'Parenthood'
A partir de la pel·lícula homònima del 1989 dirigida per Ron Howard –i d’una sèrie homònima cancel·lada després de la primera temporada–, la NBC es va atrevir, el 2010, a donar una altra oportunitat a aquesta història coral sobre tres generacions d’una mateixa família, els Braverman. Un dels personatges és en Max, afectat d’Asperger. L’actor que l’interpretava i la seva mare van comptar amb l’assistència de dos psicòlegs especialitzats en aquesta afectació per construir un personatge real, lluny dels clixés o les caricatures.
'Aspergers are us'
Documental de Netflix que segueix un grup teatral còmic format per quatre amics amb espectre autista, mentre es preparen pel que ha de ser la seva actuació final abans de dissoldre’s. Els integrants del grup, que són activistes en favor dels drets dels autistes, van decidir tornar a reunir-se arran de l’èxit d’Aspergers are us i han mostrat la seva obra un centenar de vegades a 9 països diferents. Els mitjans especialitzats en l’espectre han assenyalat el valor d’aquest documental a l’hora de subratllar com la seva especificitat pot ser convertida en una fortalesa, no en una debilitat. Altres documentals de Netflix que aborden la matèria (però que no són de moment a Espanya) són Louis Theroux: Extreme love - Autism, produït per la BBC, i Wizard mode, sobre un dels millors jugadors de pinball del món.