Les sèries clàssiques són per a l'estiu
En unes vacances sense estrenes destacades, les plataformes proposen redescobrir ficcions de fa anys
BarcelonaEn un estiu en què, de moment, no hi ha hagut cap gran èxit seriòfil, la revisió de clàssics s'ha constituït en alternativa per a aquells que volen seguir gaudint de la ficció. Tot i que encara hi ha sèries que són impossibles de trobar a cap plataforma –Doctor en Alaska, Urgencias o Frasier no estan disponibles enlloc–, cada cop és més habitual que els serveis per streaming confïin en els clàssics com una eina d'atracció d'usuaris. L'últim exemple d'això és l'anunci que aquest setembre Amazon inclourà en el seu catàleg Buffy, la cazavampiros i The Americans, que si bé no es pot considerar un clàssic, sí que és un dels últims èxits de crítica que no es podia veure a cap plataforma. Fem un repàs d'algunes de les sèries clàssiques disponibles en aquest moment.
'Sí, ministre' (1980-1988)
Un dels gran èxits de la BBC que a casa nostra, a través de TV3, també va aconseguir una legió de fans, igual que la seva seqüela Sí, primer ministre. La comèdia se centrava en tres personatges diferents: Jim Hacker, ministre d'Afers Administratius de la Corona; Sir Humphrey, secretari permanent del ministeri, i Bernard Woolley, secretaria personal del ministre. Encarnen tres maneres de fer i estar en política: el reformador, l'immobilista i l'equidistant. Un referent de l'humor britànic que no passa de moda.
Filmin
'El ala oeste de la Casa Blanca' (1999-2006)
Clàssica en les formes i el fons, la sèrie d'Aaron Sorkin és pur idealisme, un bon antídot per als moments actuals. Era una de les grans absents dels catàlegs de les plataformes de streaming fins que aquest estiu Amazon l'ha inclòs en la seva oferta. Diàlegs ràpids i plens de referències són el gran puntal d'aquesta ficció que explica el dia a dia dels membres de l'equip del president dels Estats Units, el demòcrata Josiah Bartlet (Martin Sheen). La sèrie va guanyar quatre anys consecutius l'Emmy a millor drama.
Amazon
'Expediente X' (1993-2002)
Mulder i Scully són una de les parelles més icòniques de la televisió, coneguda fins i tot pels que no eren seguidors de la sèrie. Malgrat que les pel·lícules i el revival que se'n va fer el 2016 i el 2017 poden haver desvirtuat el seu llegat, el drama de Chris Carter sobre un parell d'investigadors de l'FBI dedicats als fenòmens paranormals va marcar època. A casa nostra el final de la sèrie original va ser difícil de seguir, especialment degut als canvis de programació que feia Telecinco, així que amb el salt a l'streaming és un bon moment per recuperar-lo.
Amazon
'Perdidos' (2004-2010)
Segurament una de les ficcions que va generar més bogeria i debats seriòfils abans de l'arribada de Joc de trons. Plena de cliffhangers i salts endavant i endarrere en el temps, la sèrie creada per J.J. Abrams i Damon Lindelof explicava les experiències d'un grup de supervivents d'un accident aeri en una misteriosa illa. El seu final va dividir els espectadors i fans de la sèrie tant o més que el de Joc de trons.
Amazon
'Seinfeld' (1989-1998)
La comèdia que no anava de res però que ho explicava tot. La sitcom creada per Larry David i Jerry Seinfeld està considerada una de les comèdies més influents de la història de la televisió nord-americana: va posar els fonaments per al naixement de la figura de l'antiheroi (explotada després per sèries com Los Soprano, Mad men o Breaking bad) i va demostrar que la comèdia era tan provocadora com el drama. El seu punt de partida s'assembla al de moltes sitcoms posteriors: el dia a dia d'un grup d'amics a Nova York, en aquest cas el còmic Jerry Seinfeld, el seu amic George Constanza, el seu veí Kramer i la seva exnòvia Elaine. Tot i que ara forma part del catàleg d'Amazon, a partir del 2021 es veurà en exclusiva a Netflix.
Amazon
'Los Soprano'
¿Es pot sentir estima per un grup de criminals? Los Soprano va demostrar que sí i va fer que els espectadors s'enamoressin d'un grup de mafiosos de Nova Jersey. És cert que el drama de David Chase mostrava la màfia d'una manera que fins aquell moment no s'havia explotat gaire: amb totes les seves febleses i contradiccions, però també en tota la seva letalitat. James Gandolfini va construir un emblema de la televisió donant vida al capo Tony Soprano, un home temible però també feble. Los Soprano és una de les sèries que van ajudar a construir la imatge de la HBO com a sinònim de qualitat televisiva.
HBO
'Dawson crece' (1998-2003)
Potser aquest títol farà aixecar les celles dels més puristes però, en el seu moment, aquesta sèrie adolescent creada per Kevin Williamson, guionista de les dues primeres entregues de Scream, va ser un petit fenòmen. Revistes especialitzades com Variety asseguraven que la sèrie era "l'equivalent adolescent a una pel·lícula de Woody Allen" gràcies als seus intensos diàlegs (bastant allunyats de la realitat de les converses entre joves). El protagonista era el Dawson, l'alter ego de Williamson, un adolescent obsessionat amb el cinema de Steven Spielberg. Més enllà de les seves trames, la sèrie és interessant per veure els inicis de Michelle Williams i Joshua Jackson.