‘Skam’, la sèrie ‘secreta’ que vol seduir els mil·lennials

BarcelonaDes que Movistar+ va posar en marxa el seu projecte de producció pròpia, cada nova sèrie ha anat acompanyada de repartiments amb actors i actrius de renom i una important campanya de llançament. Segons el mes, les marquesines de diferents ciutats han acollit pòsters d’ 'El día de mañana', 'Félix' o 'Mira lo que has hecho' i s’han fet presentacions oficials per a la premsa. Aquesta era l’estratègia de comunicació habitual fins que ha sigut el torn de 'Skam España', la versió ibèrica de l’èxit noruec del mateix títol. Estrenada quasi d’amagat el 16 de setembre, és la sèrie secreta amb la qual Movistar+ vol conquistar els mil·lennials.

A primer cop d’ull, és una sèrie d’adolescents com n’hi ha hagut moltes al llarg de la història de la televisió, des de 'Compañeros' fins a 'Merlí'. La seva trama no és especialment nova -el dia a dia d’un grup de noies i nois que van al mateix institut-, però 'Skam España' intenta anar una mica més enllà gràcies a la seva presentació formal i l’aposta per la narració transmèdia. La sèrie no s’ha anunciat per televisió ni en grans pancartes: la poca difusió que se n’ha fet ha sigut a través de xarxes, principalment a Twitter i Instagram, amb l’objectiu d’arribar al seu públic -els adolescents- d’una manera orgànica, és a dir, a través dels seus canals de comunicació habituals.

A Twitter, Movistar+ no ha creat un compte oficial de la sèrie, sinó que totes les novetats les comunica a través del perfil de la plataforma i deixa que siguin els seguidors de la ficció els que creïn comptes de fans que facin que la seva popularitat s’estengui com una taca d’oli, una versió moderna del boca-orella tradicional. Quan es busca el hashtag #SkamEspana a Twitter apareix una llista de comptes de comunitats de fans amb usuaris diversos com @SkamMovistar, @Spanish_Skam i @Skam_espana, però cap és oficial o ha nascut de la plataforma.

Un projecte nòrdic pioner

La versió original de Skam, estrenada amb gran èxit a Noruega l’any 2015, va ser concebuda com una sèrie transmèdia, i l’adaptació espanyola segueix el mateix patró. Com en el cas noruec, la sèrie s’emet en petites càpsules, que, en el cas espanyol, es van començar a distribuir el 9 de setembre. A la web (Skamespana.movistarplus.es) -gratuïta i accessible per a tots els usuaris, siguin o no clients de Movistar+-, cada dia es publica un clip d’entre un i cinc minuts que es penja en temps real, és a dir, a la mateixa hora en què suposadament s’està produint l’acció. També es pengen converses de WhatsApp i publicacions que les protagonistes de la sèrie pugen a les seves xarxes socials, perfils que els espectadors poden seguir com si fossin persones reals. El perfil d’Instagram de l’Eva (@evavvillas), la protagonista d’aquesta temporada, ja arriba als 10.000 seguidors, una xifra que va en augment.

Tot el material que es puja a la xarxa es recopila en un episodi setmanal que, en el cas de la plataforma de Telefónica, està disponible els diumenges només per a abonats. Tenint en compte que les imatges que componen els capítols s’han pogut veure gratuïtament, sembla que no hi hagi cap motiu per fer-se usuari de Movistar+ i veure la sèrie a través de la plataforma. Però aquí és on entra en joc el material extra que Movistar+ només posa a disposició dels seus clients. Aquest cap setmana en van donar una mostra: una escena inèdita amb una aparició de l’ 'extriunfita' Aitana. Ella mateixa es va encarregar de publicitar-la en una story al seu compte d’Instagram, on té un milió i mig de seguidors.

El realisme és el pal de paller d’aquesta sèrie i per aconseguir-ho s’ha optat per una estètica que desprèn veracitat, però també per un repartiment desconegut i guions adaptats a la realitat local, un fet que, asseguren, diferencia aquesta adaptació de les que s’han fet als Estats Units i a Itàlia. Domingo Corral, director de ficció de Movistar+, ho corrobora: “Els guions no han sigut adaptats al peu de la lletra, perquè es perdria veritat. La realitat dels nois d’aquí no és igual que la de Noruega, i s’ha de buscar això. Les trames estan molt adaptades a Espanya, malgrat que l’essència és la mateixa”.