A la Gran Bretanya, el terrorisme extremista perpetrat per homes blancs suposa el 50% de les detencions per aquest tipus de crim. La dada apareix per tancar la sèrie The walk-in, que trobareu a la plataforma Filmin. És una producció dura, aspra i que et deixa amb un regust pessimista, sobretot perquè està basada en fets reals. Però també és una sèrie necessària, que ens parla del món on vivim i que intenta sacsejar-nos no com a espectadors sinó com a ciutadans. I la prova del compromís i el repte que adquireix The walk-in és que es va haver de rodar en secret, sota un altre títol i una falsa sinopsi per motius de seguretat. El protagonista, Stephen Graham, era de les poques persones de l’equip que disposava del guió complet de la sèrie per minimitzar els riscos d’una possible filtració.
The walk-in explica la història de Matthew Collins, un activista obcecat en la lluita contra els grups d’extrema dreta a la Gran Bretanya. Sent la necessitat de redimir el seu passat perquè ell, amb vint anys, va tenir un paper rellevant en les bandes neonazis de l’època. La seva voluntat de sortir-ne i assenyalar la resta d’integrants el van convertir en un objectiu d'aquests grups ultres, un traïdor a eliminar. La sèrie se centra en un dels casos que Collins va assumir des de la seva organització, Hope not Hate: ajudar el jove Robbie Mullen a sortir de la banda feixista Acció Nacional intentant que la resta d’integrants fossin condemnats.
Un factor determinant perquè The walk-in funcioni amb la intensitat que ho fa és l’actor Stephen Graham. Diposita en el rol protagonista una veritat que t’arrossega. Tot i que es tracta d’un personatge marcat pel trauma i el dolor, Graham té un control exquisit de l’energia interpretativa i el drama. La sèrie recorre esporàdicament a imatges reals d’alguns esdeveniments de la història recent britànica, com l’assassinat de la diputada laborista Jo Cox el 2016 o els atemptats de Londres de l’any següent. El guió és excel·lent perquè té la capacitat d’explicar un problema polític i social greu com és l’auge dels grups d’extrema dreta i el feixisme sense caure en un pamflet tòpic i demagògic. The walk-in denuncia la gravetat del problema des de la voluntat d’aprofundir i explicar, no des del dramatisme. Amb tot, la sèrie no perd l’esperit del thriller ni la tensió narrativa latent. Treballa molt bé l’evolució dels personatges, la seva psicologia i els matisos, fugint d’heroïcitats i, sobretot, de transformacions vitals radicals i miraculoses. S’acosta al caldo de cultiu del racisme, l’homofòbia i la xenofòbia des de diferents punts de vista: emocional, social, econòmic, cultural, mediàtic, policial i judicial. I tot i que parla de la possibilitat de conversió d’alguns dels seus membres, mai cau en la justificació dels feixistes agressors ni pretén alliçonar. The walk-in té interès a fer un retrat cru i honest de la Gran Bretanya actual advertint dels perills als quals s’enfronta com a societat. I que, de fet, són unes circumstàncies que ens afecten a tots més enllà del país on visquem.
