Seria un error canviar la lletra de la cançó de Chanel
Com si a la pobra Chanel no li haguessin amargat prou la seva elecció com a candidata eurovisiva, ara RTVE es planteja canviar-li la lletra de SloMo, la cançó que haurà de defensar. Diverses veus han criticat que, des d'una televisió pública, s'aboni la hipersexualització de la dona i la prostitució. "El mundo 'tá loco con este body / Si tengo un problema, no es monetary / Les vuelvo loquito' a todos los daddie'", diu en un dels passatges. "Te gusta to' lo que tengo / te endulzo la cara en jugo de mango / Se te dispara cuando la prendo / Hasta el final, yo no me detengo", segueix més tard.
Un dels problemes de l'excés de correcció política és la seva incapacitat de descodificar més enllà de la literalitat. El que diu un personatge de ficció no és necessàriament una consigna compartida per l'autor. El monologuista que explica un acudit protagonitzat per una minoria probablement està denunciant amb aquesta eina indirecta anomenada humor el patiment d'aquesta minoria, i enfrontant el públic a la seva part de culpa en aquesta qüestió. I un cantant ha de poder adoptar una presència escènica en què els seus versos siguin escoltats com a reflex d'un sentiment, o una ràbia interior, més enllà del que s'hi diu al peu de la lletra.
La hipersexualització que es denuncia de la lletra de Chanel és omnipresent a la majoria de músiques urbanes. Amb les ulleres pessimistes, hi veiem efectivament una apologia de la cultura transaccional, amb la sexualitat com a moneda de canvi. Però crec que és possible canviar de lents i veure-hi com les artistes que hi recorren ho fan amb un evident component empoderador: soc conscient que aquest és el meu actiu i penso fer-lo jugar a favor meu, com vosaltres heu fet amb els vostres. Hi ha un rerefons social que entenc que sigui incòmode, però no fa cap nosa ser conscient que no són elles les qui l'han creat.
Evidentment, la línia que separa això de la mera explotació sexual és fina. Però és el seu dret, com a dones i com a creadores, poder defensar aquesta postura. També des d'una televisió pública. Modificar-li la lletra a Chanel no canviarà en res l'estat de coses. És una gota en un mar: els joves ja han decidit com volen interpretar musicalment el seu món. En canvi, sí que separarà (encara més) les noves generacions d'uns mitjans que no els entenen i els esmenen la pàgina.
L'any 1983, Las Vulpes van cantar l'himne punkMe gusta ser una zorra a l'espai Caja de ritmos de TVE. Carlos Tena, el director del programa, va haver de dimitir per les crítiques rebudes i aquella finestra d'aire fresc va tancar per sempre. Ara només es plantegen modificar la lletra. Semblaria que avancem en alguna cosa, però l'esperit és exactament el mateix.