Seguint la pista dels oligarques russos
Aquest diumenge, el 30 minuts ens acostava al món dels oligarques russos amb audàcia: ho feia a partir de les seves propietats a l’estranger que, a causa de les sancions internacionals, han quedat tancades. El reportatge, d’una productora francesa, és llaminer des de bon començament perquè ens passeja per la zona més selecta de la Costa Blava per observar aquestes mansions que han quedat aparentment buides. Qui fa de xòfer al reporter és l’antic responsable de seguretat dels magnats, que s’ha quedat sense feina i no ha cobrat els deutes. En canvi, descobrim com, aparentment, aquests homes de negocis russos continuen tenint diners per contractar professionals alternatius com a vigilants.
El reportatge també viatja fins a Ucraïna per mostrar les mansions que molts oligarques russos es van fer construir en aquell país abans de la guerra a canvi de fomentar la propaganda russa i antiucraïnesa. Els reporters fins i tot aconsegueixen un permís per entrar a l’interior d’una de les finques. El més estrany, però, és que són propietats que continuen en perfecte estat de revista. Mantenir-les costava, als seus propietaris, quatre milions d’euros al mes. I ara, els jardins, l’interior i fins i tot les plantes naturals que creixen a les sales principals estan cuidades de forma exquisida. ¿Qui ho paga ara? El reportatge no ho explica.
Oligarques va aprofundint, a poc a poc, en dos aspectes interessants. Per una banda, els mètodes d’investigació periodística per identificar altres propietats dels magnats russos i seguir-los la pista. Des del rastreig de les xarxes socials dels seus fills fins a programes informàtics per detectar el punt de vista de les fotografies per saber des d’on han captat la imatge. Estudien també els detalls decoratius per identificar exactament els pisos i els seus ocupants. També segueixen el recorregut dels seus iots de luxe. D’altra banda, ens expliquen la funció d’aquests oligarques seguint el rastre dels diners. El reportatge busca la relació directa entre els negocis d’aquests multimilionaris i el Kremlin. I després investiga on van a parar els beneficis econòmics. Per exemple, creant cadenes de televisió a Ucraïna per contribuir a la propaganda pro-russa. S’intenta saber si es tracta de personatges que formen un veritable cercle d’influència al voltant de Putin o són simples titelles al seu servei. I aquí és on el reportatge comença a incrementar el nivell d’intriga, perquè s’endinsa en els suïcidis i les morts d’oligarques en estranyes circumstàncies en els últims anys. ¿Són col·laboradors o són personatges extorquits per les més altes esferes del poder? El reportatge recupera la notícia de l’oligarca rus que es va penjar al jardí després d’haver assassinat, presumptament, la seva família, a la casa de Lloret de Mar. I després de veure el reportatge és inevitable pensar com, en pocs minuts, la història que semblava tan remota, amb les mansions de luxe i les excentricitats de la Costa Blava, passa a convertir-se en una història els tentacles de la qual arriben a prop de casa.
