Els ciutadans contenim l’alè davant la perspectiva de saber que el peatge de mort que deixarà la DANA encara ha d’augmentar considerablement: massa desapareguts com per trobar-los tots sans i estalvis. Això segueix impregnant de pudor i decòrum les portades d’aquesta vigília de Tots Sants, que estalvien barrejar els llots de les aigües desbordades amb els fangs de la política, però s’observen ja unes quantes esquerdes. A la dreta, trobem el titular malintencionat d’El Mundo: "La massacre de la DANA porta al límit la capacitat de l’Estat". L’objectiu no és denunciar les limitacions de l’administració central a l’hora de pal·liar desastres com el present, sinó exculpar la Generalitat Valenciana del popular Carlos Mazón carregant sobre les espatlles de l’Estat tot el pes de la responsabilitat. A l’esquerra també trobem sabres alçats, com a Eldiario.es, que titula: "Els científics adverteixen: «Qüestionar l’AEMET, com ha fet Feijóo, ens posa a tots en perill»". Aquí hi ha el clàssic problema del genèric: no són "els científics" sinó "tres científics", un dels quals, a més, va ser membre de la precursora de l’AEMET contra la qual el líder del PP dirigeix la seva misèria dialèctica, alhora que exhibeix o bé ignorància o bé mala fe sobre el que pot fer i el que no pot fer una previsió meteorològica.
L’intercanvi de retrets polítics ha començat. El periodisme hauria de sostreure’s de la lògica de declaració i contradeclaració si no es vol veure arrossegat a aquesta sínia perversa, i començar a depurar responsabilitats amb honestedat, sense apriorismes polítics i pensant en el bé comú. Les víctimes patiran les pròximes setmanes una gran desempara. Es mereixen uns mitjans que prestin servei i fiscalitzin els errors que s’hagin produït, a una banda i l'altra. Passarà?