BarcelonaComplir un segle d'història és una fita que mereix celebració i això és precisament el que ha fet aquest vespre la Cadena SER, que per commemorar l'inici de les emissions radiofòniques i de Ràdio Barcelona ha celebrat una gran gala al Museu Nacional d'Art de Catalunya. La festa, presentada per Andreu Buenafuente, una de les veus de referència de l'emissora, ha estat plena de rostres coneguts de la casa, com Àngels Barceló, Carles Francino o Berto Romero, i ha servit per fer un viatge en el temps, explorant passat, present i futur de la ràdio.
A banda de les veus actuals de la ràdio també han assistit a la celebració personalitats històriques de l'emissora, com Iñaki Gabilondo o Gemma Nierga. Entre els convidats també hi havia Joan Manuel Serrat, que deu, en part, la seva carrera a Ràdio Barcelona. La seva primera actuació va ser al programa de Salvador Escamilla Radioscope, espai imprescindible per entendre la història de la Nova Cançó.
Abans de la gala, durant tot el dia, Ràdio Barcelona ha recordat alguns dels moments més destacats de la seva història. Una de les que ha volgut compartir els seus records ha estat Gemma Nierga, que en una entrevista a Aquí Catalunya, presentat per Pablo Tallón, ha parlat de la importància que la ràdio té per a ella. La periodista ha confessat que li agrada la ràdio esportiva i que potser algun dia li agradaria provar de fer-ne. També ha recordat com als inicis del programa Parlar per parlar havien d'inventar-se trucades perquè servissin de ganxo i els oients s'animessin a posar-se en contacte amb la ràdio.
Ràdio Barcelona no està sola en les celebracions del centenari de la ràdio. Durant aquest 2024 Ràdio Associació de Catalunya organitza diferents actes per commemorar aquesta fita històrica. Les celebracions han començat aquest dimecres amb la publicació del llibre Tu, calla. Silencis i oblits. Memòries de Josefina Rifà i la radiodifusió a Catalunya, un assaig que recorda la figura d'Eduard Rifà, membre fundador de l'Associació Nacional de Radiodifusió, a través de les cartes de la seva filla, Josefina Rifà. El llibre té una versió en pòdcast produït i dirigit per l'actriu i radiofonista Dolors Martínez que estarà disponible a partir d'aquest dijous i que es podrà trobar tant a la plataforma RAC+1 com 3Cat. En total, són 33 episodis amb una duració d'entre deu i dotze minuts. La segona cita serà el 26 de febrer, quan se celebrarà la gala dels 24 Premis Ràdio Associació, que tindran lloc al Palau de la Música i estaran presentats i dirigits per Jordi Basté, editor d'El Món a Rac1. El líder de la ràdio matinal a Catalunya és un ferm defensor de la necessitat de "recuperar" la història de la ràdio.
Un altre dels projectes de Ràdio Associació de Catalunya per celebrar el centenari és el documental La ràdio silenciada, que s'estrenarà el 20 de febrer a TV3 i que ha estat dirigit per Mònica Terribas. En un espai que recrea un estudi de ràdio de principis dels anys vint, qui va ser conductora d'El matí de Catalunya Ràdio entrevista periodistes, historiadors i pioners de la radiodifusió per recordar els inicis de la ràdio a Catalunya.
La ràdio supera la crisi
Al llarg de la seva història, la ràdio s'ha hagut d'enfrontar a nombroses suposades crisis, ja fos per l'arribada de la televisió, les xarxes socials o les plataformes de streaming. Un estudi publicat per l'Associació Catalana de Ràdio, però, mostra com el mitjà ha estat capaç de capejar els seus problemes. El 2023, hi va haver 5,3 milions d'oients mensuals, una millora del 0,3% respecte al 2022. Aquesta xifra supera notablement les dades de fa quinze anys, quan els oients mensuals eren 4,3 milions.
Quan s'analitza per tipus d'emissores, les ràdios generalistes arriben a màxims dels últims quinze anys (3,3 milions) i milloren en els seus números en un 4,2% respecte del 2022. Les emissores temàtiques segueixen sent més escoltades que les generalistes, encara que hagin patit una davalla d'oients: tenen 3,7 milions, un 2,9% menys que el 2022. Una altra dada que demostra la salut de ferro de la ràdio és els minuts d'escolta diaris a Catalunya, que es mantenen estables en els últims deu anys: 176 minuts al dia.
El fals mite de la primera veu
Durant anys va córrer la brama que la primera persona a parlar a la ràdio va ser una dona, Maria Sabaté. En realitat, però, aquesta afirmació no és del tot certa: és un mite que va començar quan Sabaté va sol·licitar una pensió a través d'una carta en què reivindicava ser la primera locutora. Amb el temps, el catedràtic Armand Balsebre i la periodista Sílvia Espinosa van demostrar que les primeres paraules a la ràdio no havien estat de Sabaté, sinó del locutor Rafael del Caño quan va donar la benvinguda a l'alcalde Baró de Viver. La confusió es va produir perquè Maria Sabaté no mentia del tot: és veritat que ella va ser una de les pioneres a Ràdio Barcelona, però mai va arribar a ser locutora. I la peça a la qual ella feia referència en la seva carta era un tall de veu en la celebració dels cinquanta anys de Ràdio Barcelona (1974) i no del 1924, segons coincideixen els experts.
Encara que pot semblar sorprenent en els inicis de la ràdio, les dones tenien un paper bastant important, fos com a actrius o locutores. Espinosa diu que la primera locutora femenina va ser Maria Cinta Balagué, considerada una de les precursores dels magazins. De fet, va arribar a tenir un programa propi en el qual es va envoltar de col·laboradores. Cadascuna tenia la seva pròpia secció, copiant formats de diverses revistes de l'època que s'enfocaven exclusivament en el gènere femení, com El Hogar y la Moda, dirigida per Maria Luz Morales, o La dona catalana.
