El sector audiovisual català, estable en els 6.700 milions

El 2021 haurà estat un compàs d’espera per a l’audiovisual català. La facturació estimada va ser de 6.703 milions d’euros, que calca pràcticament la dada de l’any anterior, situada en 6.702 milions. La dada forma part de l’informe sobre el sector presentat aquest dilluns pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i inclou la suma de tres branques: l’entreteniment, la publicitat i els mitjans de comunicació. El treball és l’intent més transversal d’apamar una activitat considerada estratègica però difícil de quantificar, ja que es desplega en molts àmbits diferents.

En aquest sentit, l’estudi, fet amb dades de l’agència governamental ACCIÓ, indica que 31.000 persones treballen en l’audiovisual, i això sí que suposa un increment notable respecte les dades del 2020, quan la xifra se situava per sobre dels 26.000, tot i que la metodologia emprada l’any anterior és diferent.

El motor de tota aquesta activitat és l’entreteniment audiovisual, amb 3.455 milions d’euros de facturació, comptant-hi les àrees de cinema, televisió, videojocs i altres àmbits digitals. Dos terços d’aquests diners els han aconseguit empreses de producció, mentre que el 22% correspon a la distribució.

Publicitat en alça

Un dels principals combustibles que alimenten la roda de l’audiovisual, especialment en el cas dels mitjans de comunicació, és la publicitat. En aquest sentit, l’any es tanca amb bones dades, ja que es nota com la grapa del covid es va afluixar l’any 2021 respecte l’anterior. Així, la premsa va passar de 116,5 milions a 125,6 milions facturats, la qual cosa vol dir un increment d’un 7,7%. La ràdio es va moure dins d’una pujada similar, d’un 6,8%, al passar dels 43,3 als 46,2 milions d’euros. I la televisió va ser la gran beneficiada, ja que dels 39,7 milions del 2020 se salta als 45,2 de l’any passat, és a dir, un 13,8% més. Aquestes xifres evidencien que la voluntat de reactivar el consum ha permès mantenir la xifra total de facturació.

Entre les dades de l’informe destaca el fet que només el 20% de la publicitat que arriba a Catalunya ho fa a través de mitjans que tenen la seu social aquí. També s’observa que els anunciants catalans són una mica més proclius a invertir els seus diners en mitjans també catalans: dels 1.237 milions que destinen a posar anuncis, 117 milions van a parar a mitjans catalans, és a dir, el 9,4%. Aquest percentatge baixa fins al 3,5% si analitzem les dades dels anunciants de la resta de l’Estat.

Durant la presentació del treball, la vicepresidenta del CAC Rosa Maria Molló va presentar l’informe i va dir que les dades permetien parlar d’una “recuperació parcial”. En concret, va afirmar: “L’informe recull la recuperació de bona part de les conseqüències més negatives de la pandèmia i reprèn el que podríem qualificar de normalitat dels anys anteriors”. La consellera va voler posar en valor el fet de poder analitzar les dades. “Sovint, amb el neguit del dia a dia, de les obligacions, i de complir amb els nostres temps, ens oblidem de la foto fixa i del volum que mou el sector a Catalunya, que, malgrat el canvi d’era que vivim, gaudeix d’un ecosistema comunicatiu ric i divers”.

L’acte de posada de llarg de l’estudi tenia Josep Cuní com a convidat, aprofitant que tanca etapa al capdavant del matinal de SER Catalunya. “He picat pedra amb molt de gust. Però, per si algú vol saber-ho, em sento capaç de fer alguna altra cosa que no sigui picar pedra”, va ironitzar el periodista, que es va escapolir fins a tres vegades de la insistència del president del CAC, el també periodista Xevi Xirgo, perquè revelés els seus nous projectes. Cuní va deixar clar que no es jubilava, però que el futur no passava “per la narració dels fets quotidians i diaris” i va ironitzar de nou dient que ja no li tocava “anunciar la fi del món cada cinc minuts”.