Santi Millán: "Trio per la història que m'ofereixen i per la gent, no per l'idioma o l'origen"

Santi Millán (Barcelona, 1968) ha acabat de gravar la primera temporada de Frágiles , la sèrie que protagonitza a Telecinco. Hi interpreta el Pablo, un fisioterapeuta que fa broma amb els seus pacients i que se'n preocupa físicament i emocionalment.

Què té aquesta sèrie que la fa diferent de la resta?

Treballar amb els diàlegs no escrits. Hi ha coses marcades, com els tecnicismes de salut, però la resta és improvisat. Al principi fa vertigen, però ha quedat tot molt fluid.

I de cara als espectadors?

Que el Pablo és un home fràgil i això m'agrada. Està molt segur amb els seus pacients però no amb la seva vida. Jo crec que això enganxa.

Però tu has fet més humor que drames. Ja t'hi sents a gust en un paper així?

Sí, menjar sempre el mateix és avorrit. S'ha de canviar, és més saludable. A mi el que m'agrada és actuar.

I no et fa por que la gent et jutgi més durament, ara que fas d'home seriós?

No, no em fa cap por. Però és cert que la gent s'acostuma a veure't en un registre concret i li pot costar.

Però a tu t'agrada més l'humor...

L'humor forma part de la meva vida i hi he treballat molt. És molt difícil que la gent el separi de mi. El millor seria que la gent no conegués de res l'actor per creure-se'l. Però això en el meu cas és impossible!

¿Sents que estàs fent un paper de Dr. House de bon rotllo?

El House és un fill de puta, un cabró i un egoista. Però a la seva manera estima i es preocupa pels altres. Per això el compres. No vull ser pretensiós, però sí que és veritat que hi ha coincidència.

El teu personatge s'hi assembla?

Sí, el Pablo és molt fràgil interiorment i, en certa manera, el doctor House també. Això agrada.

O sigui que t'has inspirat en ell?

M'he preparat el paper amb fisioterapeutes, veient-los treballar. Em van encomanar que no els fes quedar com si fossin massatgistes recreatius de Bali.

I què et va dir el teu fisioterapeuta quan li vas dir que faries de fisioterapeuta?

Bàsicament em va dir: "A veure com ens deixareu!" És normal que pateixi, la ficció sempre s'ha de permetre llicències per aconseguir ritme i fer d'una realitat una sèrie.

Encara et pregunten pel Paco?

Sí, però no em sap greu pels bons moments professionals que vam passar junts l'Andreu, el Fermí, l'Oriol... Vam treballar molt, però va ser molt divertit, i la gent ho va disfrutar molt.

Vells temps que ja no tornaran?

Home... Estem iaios. Potser ja una mica massa granadets per tornar-hi.

De més verdes en maduren. Ara, amb la crisi, tot torna...

Sí, sí... mira els Jocs de Londres. Han servit per reunir les Spice Girls. Potser ens convoquen per tancar els Jocs Olímpics de Madrid...

Crec que de Madrid no us trucaran per fer això...

No, els madrilenys s'ho van perdre. Allà no ens coneixen...

Està baixant el ritme d'estrenes de sèries. No només a TVE. Creus que el sector està en crisi?

No, de coses se'n faran. Però menys i amb menys pressupost. La indústria no pararà. Per sort o per desgràcia la crisi ens ha agafat a tots.

A uns més que als altres.

Sí, però s'ha de ser creatiu i proactiu. Frágiles és fruit d'això, de trencar-se el cap i arriscar. La falta de diners s'ha de suplir amb creativitat.

Això afavoreix la feina dels actors...

Efectivament, amb menys diners per a l'embolcall, és més important la interpretació i la història. Segur que ara la professió prendrà nova importància.

I on hi ha pitjor el panorama, a Barcelona o a Madrid?

No ho sé, jo no tinc dos calaixos, un per al català i un per al castellà. Trio per la història que m'ofereixen i la gent, no per l'idioma o l'origen. De moment, tinc un rodatge amb un director espanyol per al setembre.

Per tant, per tu, Catalunya no està abocada a topar amb Espanya...

El que veig és que cada cop és tot més complicat. Només ens queda el camí d'entendre'ns. Jo sempre he cregut que la diferència és molt enriquidora, però crec que ells han de fer un gran esforç per entendre'ns.

I si no volen, què podem fer?

La independència ha de passar per mantenir la relació. No pot ser que serveixi per no parlar-nos. Crec que hem de tenir diàleg. També crec que el nostre argument no pot ser només econòmic, hem de tenir més justificacions que els diners.