Sant Esteve de les Roures: així neix un municipi digital

Barcelona¿Qui no voldria viure a Sant Esteve de les Roures? Aquesta població catalana ha aconseguit dotar-se en pocs dies d’una varietat d’equipaments i serveis que serien l’enveja de la majoria de municipis del país: aeroport, hospital, dues universitats, centre de recerca nuclear i agència espacial pròpia són algunes de les instal·lacions de què gaudeixen els rourencs i rourenques, segons el gentilici que apareix a la pàgina de Sant Esteve a la Viquipèdia.

Com a moltes altres poblacions catalanes, a Sant Esteve de les Roures hi ha centre d’assistència primària, biblioteca pública, casal d’avis, escola infantil, auditori, institut de secundària i tanatori. Quan surten de classe, els nens i joves del poble poden assistir a l’escola de música, exercitar-se en els diversos clubs esportius locals –futbol, bàsquet i hoquei, entre d'altres– o participar en alguna de les diverses entitats de cultura popular: els diables, l’agrupació sardanista o una de les tres colles castelleres. Els caps de setmana poden escollir entre l’agrupament escolta i l’esplai de la parròquia, adscrita a un bisbat que, per cert, també té la seu a la mateixa població.

Com és natural, un municipi tan actiu socialment també ho és políticament, i per això hi són presents tots els partits de l’arc parlamentari català –fins i tot algun, com CDC, que ha desaparegut a la resta del territori–, amb les seves branques juvenils, a més de les entitats sobiranistes, les unionistes i les d’arrel feixista: la Fundación Francisco Franco hi té una seu. De tota aquesta activitat en donen fe diversos mitjans de comunicació locals: un diari digital, dues televisions i una emissora de ràdio. La projecció internacional de Sant Esteve de les Roures també és extensa: compta amb ambaixades de diversos estats i una seu del Diplocat, “l’única que el 155 no ha tancat”.

En canvi, l’activitat econòmica va començar fluixeta a Sant Esteve: dimecres al matí només hi havia un basar xinès, però ara ja hi trobem un hotel, un càmping, un McDonald's, un kebab, un centre comercial i un Mercadona. Farmàcies, gimnasos i locals d’oci nocturn completen fins ara el panorama, atès per una associació de comerciants, un col·legi d’advocats i diverses entitats bancàries. També hi ha tots els cossos de seguretat ciutadana, protecció civil i bombers.

El problema per als interessats a instal·lar-se a Sant Esteve de les Roures és que no existeix. Hi ha qui el situa a la comarca de la Llarena Alta, mentre que d'altres asseguren que és a les platges de Lleida (això ho avalaria la presència d’un sindicat d’estibadors portuaris) i s’hi arriba per la carretera N-155. Però Sant Esteve només existeix a Twitter, fruit d’una gegantina broma viral en resposta a l’informe de la Guàrdia Civil per al Tribunal Suprem publicat fa tres setmanes pel diari 'El Mundo', on se cita com a suposat escenari d’alguns dels actes més agressius contra els agents de la 'Benemérita' que van tenir lloc l’1-O. En poc més de 48 hores, tuitaires anònims han creat a la xarxa social més de 200 perfils que simulen l’existència de tots els aspectes citats, i molts més, d’aquesta població imaginària. Alguns són força elaborats: el d’una de les preteses universitats està vinculat a una web d’on es poden descarregar títols de màster personalitzats i comprar articles de marxandatge amb el seu logotip. En altres casos prima l’enginy: l’associació local de daltònics s’estranya que els guàrdies civils portin ara uniforme groc. En tot cas, el fenomen rourenc representa una recuperació del sentit de l’humor molt necessària en els dies que viu el país, i es pot interpretar com una reacció a la proposta unionista d’un altre territori imaginari: Tabàrnia, molt més artificial. És cert que costa creure que tanta inventiva sigui del tot espontània, especialment vista la qualitat gràfica d’alguns dels perfils de Sant Esteve. Però l’anàlisi de més de 200 perfils no revela cap patró clar, només que pràcticament la meitat van ser creats durant el dimecres 18. A mesura que la broma s’anava propagant, diversos usuaris van rebatejar els seus perfils ja existents per vincular-los a la població: n’hi ha un que data de l’any 2011, un altre del 2013 i un, que actualment simula l’agrupació local de JuntsxCat, que ha piulat més de 12.000 vegades des que va ser creat el maig del 2016.

Un aspecte interessant és el volum d’interacció que ha generat aquest municipi digital. Cap a fora, alguns perfils busquen visibilitat oferint serveis a tuitaires populars; en altres casos són personatges públics que interpel·len la societat rourenca: Lluís Llach s’ha ofert a signar-hi llibres, Empar Moliner es postula com a consellera de roba interior i Salvador Cardús vol disputar-li l’alcaldia a l'alcalde actual, Josep Orni (referència a un altre informe judicial massa creatiu). El cas més sorprenent va ser el ridícul que l’autèntica Guàrdia Civil va fer renyant públicament l’ajuntament del municipi fictici que ells han ajudat a inventar. També són interessants les interaccions dins del municipi virtual: l’escola agraeix la col·laboració de Protecció Civil en l’evacuació de resultes d'un incendi, i les quatre farmàcies de Sant Esteve ja han organitzat torns de guàrdia.

Això sí, a aquestes alçades ja costa trobar algun aspecte de la vida rourenca que no disposi de perfil. Jo havia pensat a simular el campanar de l’església, però ja n’hi ha un que toca els quarts i les hores; potser algú s’apuntarà a fer de nouvingut queixós de no poder dormir pel soroll. Fora d’això, ja només se m’acut inventar-me la preceptiva criptomoneda local: jo en diria, esclar, Gla.