Sanchis i Gordillo esquiven (de moment) la pinça de PSC i Junts per rellevar-los immediatament

BarcelonaLa possibilitat d'una destitució exprés dels directors de TV3 i Catalunya Ràdio ha planat aquest matí sobre la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Hi havia convocada la reunió ordinària setmanal del consell de govern de l'ens –la primera amb contingut des de la presa de possessió dels nous membres, dimarts passat– i dues filtracions a la premsa asseguraven que el PSC i Junts s'havien conjurat per forçar de manera imminent la destitució de Vicent Sanchis i Saül Gordillo com a màxims responsables de la televisió i la ràdio. Socialistes i Junts van decidir el nom de cinc dels set membres que té en total l'organisme, així que semblava que només feia falta aplicar el corró de l'aritmètica per deixar en minoria Rosa Romà, la presidenta de l'ens (nomenada a proposta d'ERC). Però com que a l'ordre del dia no hi apareixia cap referència al relleu, l'afer no s'ha discutit.

La crisi no ha esclatat, doncs, però tampoc s'ha tancat. Als últims cinc minuts de la trobada, i en to cordial, s'ha acordat anar-ne parlant informalment d'aquí a divendres per trobar coincidències. El reglament de funcionament intern del consell de govern afavoreix el paper de la presidència, perquè la inclusió de punts a l'ordre del dia és potestat exclusivament seva. Per resumir-ho, una majoria de consellers li pot fer perdre una votació, però no pot forçar que hi hagi una votació, així que Romà es reserva la capacitat de dictar el ritme i aconseguir, amb el temps guanyat, una proposta realment consensuada.

Al centre d'aquest cas hi ha la interpretació sobre com s'ha d'executar el concurs públic per escollir nous directors dels mitjans. Amb l'última reforma de la llei de la CCMA es va acordar que seria per un procés obert impulsat des de la mateixa Corporació. A partir d'aquí, el PSC és del parer que ja es pot procedir a destituir Sanchis i Gordillo mentre algú, de manera interina, n'assumeixi les funcions a l'espera de convocar i resoldre el concurs. Junts també veu amb bons ulls aquest relleu en dos temps. Esquerra, en canvi, advoca per un canvi més lent, en què els directors sortints poden fer traspàs amb els qui guanyin el concurs. Un punt de consens probable és l'acceleració de la convocatòria del concurs.

Sigui com sigui, i més enllà dels relleus concrets, el que està en joc per a Romà és la defensa de la figura de la presidència –plenipotenciària en algunes etapes anteriors– que quedaria debilitada si es consumés aquesta pinça de socialistes i Junts. Els consellers tenen la voluntat de no trencar l'entesa, però tradicionalment la seva llibertat s'ha vist condicionada per les directives que els arriben des dels partits. (I també viceversa: els membres del consell han tendit a temperar els impulsos dels partits.) L'afer posa a prova, així mateix, el document subscrit pel PSC, ERC i Junts on figura el compromís –sense cap conseqüència legal– de treballar coordinadament per no convertir l'organisme en un miniparlament.

Dos directors en el punt de mira

Accelerar la marxa de Sanchis i Gordillo permetria a Junts complir un desig que ja cobejava en l'etapa anterior, presidida per Núria Llorach: retirar Vicent Sanchis i Saül Gordillo del comandament. En el cas de Gordillo –proposat per ERC–, l'animadversió ve de lluny, amb episodis com els fitxatges frustrats d'Albert Om i Cristina Puig, bloquejats pel consell de govern anterior, amb majoria de Junts. Després de la dimissió de Mònica Terribas com a directora d'El matí de Catalunya Ràdio, Llorach va intentar votar la destitució de Gordillo, però cap dels altres tres consellers que quedaven aleshores a l'ens li va prestar suport. Quant al PSC, el març del 2019 el diputat David Pérez va fer evident la seva incomoditat: "Vostè hauria de deixar la direcció de Catalunya Ràdio", li va etzibar en sessió de control parlamentària.

El cas de Sanchis és més complex. Va arribar a la direcció de TV3 a proposta de Junts. Però sectors del partit han anat desencisant-se per algunes de les seves decisions. Per exemple, en l'entorn de Puigdemont el culpaven de la reducció dràstica de minuts de Pilar Rahola a la cadena. Una conversa telefònica entre la tertuliana i David Madí –interceptada i filtrada en el marc de l'operació Voloh– es pot rellegir ara sota aquest prisma. Rahola hi deia: "Si ara governem [...] la primera cosa que hem de controlar són aquests temes. I és clar que a Sanchis això l'hi farem pagar". De fet, Llorach ja va intentar activar el concurs públic per nomenar nous directors, però no va reunir una majoria suficient. Aquell era un moviment atípic, perquè el consell tenia només quatre dels sis membres originals, tots amb els mandats caducats, i la majoria de partits donaven per fet que el relleu l'havia de conduir el nou consell de govern. Mentrestant, el PSC s'ha mostrat obertament crític durant la seva gestió i va ser un dels partits que el va reprovar al Parlament, juntament amb la resta de l'oposició.

Si finalment s'accelera el concurs i es tiren endavant les destitucions, Sígfrid Gras i Jordi Borda es perfilen com a màxims gestors interins més probables per a TV3 i Catalunya Ràdio, perquè ocupen actualment la segona posició en els respectius organigrames.

El precedent de la XAL

L'entesa entre el PSC i Junts és la que ha afavorit el nomenament d'Antoni Molons com a nou gerent de la XAL, l'empresa de mitjans de la Diputació. Com a contrapartida, els socialistes impulsen la candidatura d'Enric Hernández per assumir el càrrec de conseller delegat d'aquest ens. Però caldrà veure encara si Junts assumeix finalment aquest nom, tenint en compte que en la seva etapa al capdavant d'El Periódico el seu posicionament sobre el Procés va ser molt criticat per la bancada independentista. PSC i Junts també han pactat perquè l'expresidenta de la CCMA, Núria Llorach, sigui la propera secretària general del CAC, en una decisió que desagrada a Esquerra.

Demà mateix es pot viure un nou episodi d'aquesta tensió pels directius dels mitjans públics, en aquest cas a l'Agència Catalana de Notícies que dirigeix Marc Colomer des de l'abril del 2016, a proposta d'Esquerra. Dimarts a última hora, in extremis, va arribar l'ordre del dia de la sessió, on figurava el punt de cessament del director i el nomenament d'un altre. Serà una maniobra singular, perquè el consell d'administració té el mandat caducat, així que nomenarà un director per a la nova etapa tot i que els membres ja estan en temps de descompte. En el cas de la Corporació, primer es va fer la renovació de consellers i ara s'aborda la de directius.