Cinc maneres de dir que Sánchez no suma (i una de dissimular-ho)

Barcelona1) Rotunda i directa. La portada de l’'Abc' posa Sánchez d’esquena i li estampa un magnífic i enorme “No” a l’esquena. De fons es veuen parlamentaris desenfocats: pur llenguatge cinematogràfic per dir que el Congrés se li esvaeix, al socialista.

2) Per omissió. 'El País' titula amb ecos de Dante (“El debat allunya tota esperança d’una investidura de Sánchez”) i li nega la foto de portada, que reserva per a Rivera i Rajoy.

3) Humiliant. Com fa 'La Razón' amb el titular “Fi del simulacre de Sánchez” i, sobretot, amb la barra que va de banda a banda de la portada i on hi ha pintat de color vermell feridor la part proporcional dels 219 vots contraris rebuts (i de verd, els 130 positius).

4) Gràficament. Sánchez a la portada d’'El Mundo' baixant les escales de l’estrada. Tot i que la foto correspon al moment posterior de la seva intervenció (per tant, encara faltava votar-lo), suggereix ja derrota i títols de crèdit finals.

5) A cops. 'El Correo' titula “Pedro Sánchez surt apallissat en el primer assalt de la legislatura”. Camp semàntic de la boxa i una portada il·lustrada amb dues fotos: Sánchez amb la mirada baixa i, al costat, foto de Pablo Iglesias amb el braç alçat i el puny clos. Només hi falta un globus de còmic que digui: “Que te pego, leche”.

I la manera de fer veure que sí. La d’'El Periódico'. “D’entrada, no”, diu el titular, parafrasejant el cartell electoral del PSOE en què reclamava un referèndum per poder votar la permanència d’Espanya a l’OTAN. Felipe González va canviar de parer i va acabar defensant quedar-s’hi, de manera que el diari suggereix amb aquest titular un possible gir inesperat amb final feliç per al PSOE que ningú més veu.

(Coda: veig que el lema del cartell era “Exigeix que t’escoltin, exigeix un referèndum”. Ups!).