Sánchez aprova un decret per poder renovar RTVE sense el PP

BarcelonaTorna a caure la quimera del consens polític als mitjans públics. El ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, ha comunicat aquest dimarts, a la roda de premsa posterior del consell de ministres, que el govern espanyol ha aprovat un decret llei que permetrà renovar el consell d’administració de Radiotelevisió Espanyola (RTVE) sense necessitat de reunir un suport de dos terços dels parlamentaris. Segons el text legal, aquesta majoria qualificada sí que es continua demanant per a la primera votació, però en cas de no tirar endavant una proposta pot fer-se una segona consulta a la cambra i aleshores una majoria absoluta de 176 diputats serà suficient. Això fa que, en la conjuntura actual, el PP perdi la capacitat de bloquejar la renovació dels mitjans públics espanyols de què gaudia fins ara.

El mandat de la majoria dels membres del consell ja està caducat, incloent-hi el de la presidenta interina Concepción Cascajosa. L’actual cúpula directiva arriba, a més, molt erosionada al moment present. La contractació del programa La Revuelta de David Broncano a La 1 –en una operació que ha estat llegida com si hagués estat tutelada per la Moncloa per fer la competència al cada cop més hostil amb el PSOE Pablo Motos– va deixar un rastre de destitucions en el si de l’organisme. Primer la presidenta interina d’aleshores, Elena Sánchez, va destituir José Pablo López, director de continguts i promotor del fitxatge de Broncano. Però un efecte bumerang va comportar que la resta del consell destituís aleshores Sánchez. La segona polèmica recent, encara no tancada, és el procés d’oposició per treballar a l’ens espanyol, que s’ha vist esquitxat per la filtració d’algunes de les preguntes, la qual cosa va obligar a repetir certes proves.

“L’objectiu és superar la situació de bloqueig institucional i provisionalitat d’una companyia de la importància de RTVE”, ha declarat López a la roda de premsa. El decret determina, també, que el consell d’administració passi de 10 a 15 membres, 11 dels quals seran escollits pel Congrés i els 4 restants pel Senat (on el PP té majoria absoluta).