Salveu les pobres pilotes de goma, diu la caverna

No hi ha homosexuals a l'Iran. Ni a Malàisia. Tampoc a la ciutat russa de Sotxi. Autoritats d’aquests tres indrets han negat la major per no haver d’admetre que reprimeixen una minoria. “Però si no existeixen!”, és la seva barroera i ridícula excusa. Però no cal viatjar uns quants milers de quilòmetres per observar mostres d’aquesta tàctica de l’estruç. A Espanya hi ha diaris que amaguen sistemàticament els abusos policials. Policies dolents? No en tenim, aquí, d’això. No existeixen. Circulin, circulin. Són capçaleres amb canals de comunicació molt ben relacionats amb els estaments policials. Això sí, subterranis. O claveguerils, per ser més precisos. Alguns fins i tot tenen comissaris honorífics com a directors.

Hi pensava llegint titulars com aquests: “Policies i guàrdies civils davant la llei mordassa: «Ens lliguen de peus i mans»” (La Razón). Curiosa metàfora, per a un gremi on abunden les maneres creatives d’emmanillar manifestants, per forçar postures que castiguin el cos del detingut. “Otegi emmordassa Sánchez i indigna els policies” (Abc, en una tria gens innocent del verb). “Sánchez lliura a Bildu el seu gran desig de desprotegir la policia” (El Mundo, suggerint veladament el retorn d’ETA pel fet que es prohibiran les pilotes de goma). Els diaris amics del gremi de la porra han tingut una actitud galdosa amb la llei, perquè era evident que lesionava diversos drets fonamentals. El text era una porta oberta a la comissió d’abusos des de l’arbitrarietat i la impunitat, aprofitant la palanca absurda que és concedir a la paraula d’un policia rang automàtic de veritat, sense lloc a contrapesos factuals. Tan sols cal mirar les 284.512 sancions només en l’últim any sota el jou d’una llei que atorgava als cossos policials una capacitat d’intervenció fora mesura. Higiene democràtica és poder fiscalitzar, també i sobretot, la policia.