Arriben els mòbils que funcionen sense cobertura

BarcelonaEls telèfons mòbils connectats via satèl·lit no són cap novetat. Des de finals de la dècada dels 90 firmes com Iridium, Thuraya i Inmarsat han disposat d’aparells amb què fer i rebre trucades en llocs remots on no arriba cap línia telefònica ni hi ha cobertura cel·lular. Per aquest motiu van ser adoptats per tota mena de professionals que no es poden permetre quedar incomunicats, des de reporters de premsa i cooperants d’ONGs en escenaris de guerra o desastres naturals fins a especuladors de borsa, traficants i delinqüents. Tot i això, els telèfons via satèl·lit són voluminosos, cars i s’hi pot fer poc més que parlar i enviar missatges. I cal pagar una quota mensual de servei que no està a l’abast de tothom.

En canvi, tot apunta que cada vegada seran més habituals els smartphones amb algun tipus de connexió per satèl·lit. Huawei i Apple han obert comercialment la cursa cap a la connectivitat dels consumidors passant per l’espai.

En bona part, el fenomen té l'origen en la competició entre empreses privades –gairebé totes de creació relativament recent– per situar en òrbita terrestre baixa (LEO) àmplies constel·lacions de milers de satèl·lits capaços de proporcionar connexió a internet de banda ampla en qualsevol lloc on hi hagi visió directa del cel: zones rurals, deserts i fins i tot a mar oberta. Starlink, amb aspiracions d’enlairar més de 40.000 dispositius, és la més coneguda perquè ja ofereix servei comercial i també perquè és propietat del multimilionari Elon Musk. Però també hi ha el projecte Kuiper –d’un altre potentat, Jeff Bezos– i OneWeb, rescatada de la fallida per l’estat britànic i en procés de fusió amb l’operador convencional francès Eutelsat. Fins i tot l’espanyola Hispasat, actualment presidida per Jordi Hereu, exalcalde de Barcelona, ofereix en règim majorista un servei de connexió rural domèstica a internet via satèl·lit.

Ara bé, tots aquests serveis estan pensats per connectar llars o empreses mitjançant una antena de dimensions i de pes considerables –la de Starlink fa 30 x 50 cm i pesa 4 quilos– que va connectada a un encaminador o router que distribueix per wifi la connexió als aparells. En canvi, connectar directament un telèfon al satèl·lit és del tot diferent, precisament perquè dins un aparell de butxaca no hi cap l’antena necessària per captar un senyal de la intensitat amb què emeten els satèl·lits actuals.

Nova funció a l'iPhone

Per això Apple ha incorporat la connectivitat via satèl·lit als nous iPhone 14 d’una manera relativament modesta: es limita a l’emissió d’un missatge per demanar auxili quan no hi ha disponible cap més xarxa. De fet, la connexió al satèl·lit no arrenca fins que una trucada al telèfon convencional d’emergències ha fracassat per falta de cobertura. En aquest cas, l’aparell et demana escollir en una llista tancada d’opcions quin és el problema que tens i tot seguit t’indica que orientis el telèfon cap al cel fins que et sobrevoli un satèl·lit de la xarxa Globalstar, moment en què comença a enviar un missatge de text que conté la descripció de la teva incidència, la identitat i les coordenades de la ubicació. Tot i fer servir un protocol propi que comprimeix el missatge a només una tercera part, la transmissió pot trigar 15 segons o més. Un cop rebut el missatge, el satèl·lit el reenvia a una estació terrestre que el fa arribar als serveis d’emergència de la zona, que hi poden respondre amb alguna indicació de l’estil ‘Entesos, ja venim’.

Apple oferirà aquest servei a partir de novembre mitjançant un acord amb l’operadora Globalstar que preveu finançar el 95% dels costos d’explotació de la seva xarxa, fins ara deficitària, a canvi de disposar del 85% de la capacitat total. Aquest detall indica fins a quin punt Apple considera estratègic el servei, que serà de franc per als compradors dels iPhone 14 durant els dos primers anys, però posteriorment podrà passar a ser de pagament. I és que disposar a tot arreu de connexió, ni que sigui d’emergència, resulta enormement valuós: el Financial Times ha calculat que si només l’1% dels propietaris d’iPhone als EUA paguessin 100 dòlars mensuals pel servei, Apple engreixaria gairebé 1.500 milions la seva facturació anual. Ja podem considerar, ara sí, que la firma s’ha posat a fer d’operadora, el pitjor malson de les telecos convencionals.

Val a dir que inicialment el servei de missatgeria d’emergència només s’oferirà als EUA i el Canadà, però Apple ha confirmat a l’ARA que els iPhone 14 que es venen aquí inclouen també l’antena i l’electrònica necessàries, de manera que és previsible una posterior ampliació de cobertura a escala mundial, depenent d'acords amb més xarxes.

Moviments entre els fabricants

Acords com els que s’estan establint ja entre els operadors de satèl·lit, tant LEO com geoestacionaris, i els diversos implicats en la indústria tradicional de telecomunicacions. Així, un fabricant de terminals com Huawei es va avançar alguns dies a Apple anunciant que el seu telèfon Mate 50 Pro tenia connectivitat amb la xarxa estatal xinesa Beidou. El subministrador finlandès Nokia s’ha aliat amb AST SpaceMobile per integrar la connexió per satèl·lit a les xarxes que desplega per als seus clients, les operadores. Entre aquestes, la nord-americana AT&T preveu suplementar la cobertura cel·lular amb els satèl·lits de One Web i la seva rival Verizon té tractes semblants amb Amazon. La més agosarada és T-Mobile, la filial de Deutsche Telekom als EUA, que ha anunciat una col·laboració amb Starlink per oferir internet de banda ampla directament als telèfons mòbils dels abonats. Ara bé, aquests hauran d’esperar fins a l’any 2024, perquè abans cal que Starlink posi en òrbita la segona generació de satèl·lits, amb més potència d’emissió. I també que aconsegueixi una llicència per usar les bandes de freqüència que calen per oferir servei de telefonia mòbil, un aspecte en què Apple i Globalstar ja tenen un parell d’anys d’avantatge.

Finalment, cal destacar que tota aquesta efervescència de comunicacions espacials pot tenir una derivada nostrada: el tipus i el volum de les dades generades pel servei d’emergència d’Apple s’assemblen molt als que transporta el servei de connexió de sensors terrestres que ofereix la firma catalana Sateliot, propietària del satèl·lit LEO Enxaneta (el que la Generalitat té contractat en exclusiva mentre sobrevola territori català). De manera que la firma acaba de proposar la seva tecnologia com a estàndard als organismes internacionals i ja l’està oferint als fabricants de telèfons.