S’acaba la ‘pau del futbol’

BarcelonaLa guerra del futbol ha tornat a esclatar. Encara no fa ni dos anys i mig que Prisa i Mediapro van arribar a un acord per repartir-se els drets de la Lliga i explotar-los conjuntament a través de Canal+ i Gol Televisión, però aquella pau, signada l’agost del 2012, es va acabar diumenge, quan el diari del grup Prisa, El País, va publicar en portada que el fundador de Mediapro, Jaume Roures, “posseeix 250 milions en 150 comptes, un terç en paradisos fiscals”.

Segons aquest diari, Roures apareix com a “cotitular amb empreses o amb persones” en comptes bancaris que sumen 33,2 milions d’euros a Gibraltar, 14,5 a San Marino, 11,5 a Suïssa o 9,5 a Liechtenstein. En total, diu el diari, el nom de Roures surt en “una vintena de comptes” ubicats en paradisos fiscals, que sumen “al voltant de 75 milions d’euros”, una informació que l’empresari català ha negat rotundament: “Des que vaig entrar a TV3 [el 1984], només tinc un compte a La Caixa”, va assegurar ahir en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio.

És més, Roures va desafiar El País a publicar els documents a què, segons deia la notícia de diumenge, havia tingut accés i que demostrarien aquesta informació: “Diuen que tenen documents. Jo estaria encantat que els publiquessin. Ja els hi vam dir: «Si trobeu els 75 milions, els donarem a les ONG amb què treballem regularment. Si no ho podeu demostrar, feu vosaltres una contribució a aquestes mateixes ONG. No cal que sigui de 75 milions. Amb 20 o 25 ja n’hi hauria prou»”, va afegir Roures. Així mateix, va confirmar, tal com havia anunciat dimarts Mediapro en un comunicat, la seva intenció d’interposar una “demanda penal” contra El País per una informació que, des del seu punt de vista, “és evident que només busca desprestigiar i fer mal” tant a ell individualment com a la productora.

Nova batalla pels drets

L’acusació contra Roures arriba en un moment en què el mercat dels drets televisius del futbol torna a moure’s i en què els actors implicats volen començar a agafar posicions de cara a una nova subhasta que s’espera que tingui conseqüències més rellevants que les anteriors. La mateixa notícia d’ El País ja situava la informació en el context d’un “canvi de model en la comercialització dels drets audiovisuals” del futbol a Espanya, en què els equips deixaran de negociar individualment amb les productores per cedir aquesta responsabilitat a la Lliga, que adjudicarà tot el paquet a un únic operador. El resultat, doncs, és que tots els partits quedaran en mans d’una sola plataforma.

Aquest canvi, que ha de quedar recollit en la nova llei de l’esport que prepara el govern espanyol, s’aplicarà a partir de la temporada 2016-2017, però aquest estiu ja hi haurà moviments importants: els contractes de molts equips -com el Barça- amb Mediapro -titular dels drets de la majoria de clubs- vencen al final del curs actual. A diferència del que havia passat fins ara, en aquest cas el gran rival de la productora catalana en la negociació no serà Prisa, immersa en una situació financera molt complicada, sinó Telefónica, que des de fa un any ha fet una aposta molt ambiciosa pels esports a través de la plataforma Movistar TV. De fet, si Mediapro encara no ha tancat la renovació dels drets del Barça és perquè Movistar va presentar una oferta alternativa just abans que se signés l’acord.

Una guerra soterrada

Tot i que, en principi, no ha de jugar cap paper en aquesta nova batalla, Prisa ha pres partit per Telefónica, que està pendent de l’aval de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per comprar-li Canal+. Però, segons Roures, el veritable motiu que ha empès el grup presidit per Juan Luis Cebrián a atacar Mediapro és un altre: malgrat que de cara enfora la guerra del futbol va entrar en un període de treva el 2012, els dos bàndols han seguit enfrontats des de llavors davant de la justícia. Tant el Tribunal Suprem com la Cort Internacional d’Arbitratge de París han de resoldre, entre aquest mes i el que ve, els “conflictes històrics” que enfronten els dos grups. “Aquesta mena d’informacions volen pressionar aquestes institucions contra nosaltres, em sembla evident”, va dir ahir Roures.