S'estan fent bé les sèries de superherois?

BARCELONA10 de les 25 pel·lícules que més diners han recaptat en tota la història del cinema comparteixen denominador comú: són protagonitzades per superherois. La seva presència no és nova, aquests éssers sobrenaturals, sovint provinents del còmic nord-americà, han estat a la cartellera des dels anys 50. No sempre han estat els reis de les xifres. La seva hegemonia al blockbuster de crispetes comença amb Iron Man i l'expansió de l'univers cinematogràfic de Marvel, a partir del 2008. En només tretze anys els superherois han aconseguit capgirar el gènere d'acció, aprofitant els universos compartits i l'empenta de personatges icònics de la cultura popular creats fa més de cinquanta anys. Aquesta supremacia, però, no s'ha acabat de traslladar a la televisió. Tot i tenir una bona col·lecció de títols, les sèries de gènere no han aconseguit ser un referent incontestable: "El cinema seria el primer equip del Barça dels superherois, i la televisió, el seu conjunt juvenil", explica el crític de còmic i televisió Òscar Broc. Falta de pressupost, flirtejos amb la sèrie B, guions de segona divisió i apostes poc arriscades són algunes de les acusacions que més reben aquestes ficcions. Amb algun fracàs sonat i remarcable i encerts puntuals, la pregunta pertinent a fer-se sembla la següent: s'estan fent bones sèries de superherois?

"Posats a generalitzar, la resposta és un no rotund. Per cada una de bona n'hi ha vint que no ho són", raona Broc. La consolidació de les plataformes audiovisuals, unida a l'excel·lent rendiment de les pel·lícules, han multiplicat l'oferta: actualment podem accedir a desenes de títols de superherois amb només un clic. Això sí, extens catàleg però no gaires sèries remarcables. "En la ficció audiovisual de superherois encara es manté aquella jerarquia, superada en altres àmbits, que les adaptacions televisives serien les germanes petites de les cinematogràfiques", explica la crítica de l'ARA Eulàlia Iglesias, que troba com a causa una qüestió de format: "A través d'unes produccions a l'altura dels personatges més poderosos i espectaculars de la ficció popular, el cinema seguiria demostrant la seva superioritat respecte a la televisió".

L'intent dels 'Defenders'

Tot i el llarg camí recorregut per les sèries de superherois –encara es recorda la clàssic Batman d'Adam West, creada als anys 1960 i emesa dècades més tard a TV3–, la seva primera gran expansió va coincidir amb l'inici de l'era de les plataformes, que van començar a fer apostes serioses. La més contundent va ser Netflix el 2015 amb The Defenders, una mena de venjadors que en la seva versió televisiva van encarnar Daredevil, Jessica Jones, Luke Cage, Iron Fist i The Punisher. Van ser sis ficcions amb resultats desiguals, però generalment decebedors. Com a mínim, en opinió de la mateixa plataforma de streaming, que va acabar cancel·lant el cicle per ser massa costós pel que fa a drets (paral·lelament, Disney, propietària de Marvel, ja estava preparant el seu servei online per fer la competència a Netflix). "Les primeres temporades de Daredevil i Jessica Jones van demostrar que era possible fer coses interessants, però es van quedar aquí. De la resta de personatges ningú se'n recorda, sembla que siguin sèries de fa vint anys i només en tenen cinc", explica Broc. Per al dibuixant de còmic Pablo Ríos, profund coneixedor del catàleg de Marvel, les ficcions de Netflix van pecar de ser "hereves d'un pretès realisme en els còmics de superherois, quan per naturalesa no poden ser-ho".

Les excepcions entre la llarga i dolorosa llista de sèries que no han funcionat són aquelles que han mirat els superherois des d'altres perspectives a les del cinema. "Quan es plantegen aproximacions alternatives, que repensen les inèrcies i les dinàmiques de les narratives superheroiques, surten sèries molt més interessants que molts films oficials de l'univers cinematogràfic de Marvel", creu Eulàlia Iglesias. Aquesta altra cara l'han mostrat casos com The Boys (Amazon) i Watchmen (HBO), èxits de crítica i públic que han aportat nous paisatges al gènere, posant al centre qüestions com el racisme i el masclisme. Per a la crítica de sèries de l'ARA, són ficcions que "incideixen en la problemàtica invisibilitzada del subtext ideològic present en la narrativa superheroica, entesa com el principal discurs propagandístic d'un cert statu quo nord-americà".

Disney i el futur

A l'espera de veure com avançarà l'aliança entre l'univers DC i HBO Max, la gran esperança per als seguidors del gènere és l'arribada al sector de Disney + , propietària de Marvel Studios. La plataforma tindrà molt a dir en el futur dels superherois a la televisió, ja que a les dues sèries ja estrenades –WandaVision i Falcon y el Soldado de Invierno– els esperen fins a cinc títols més només aquest any, entre elles les molt anhelades Loki i Hawkeye, ficcions que segueixen la trama de la nova fase de l'univers cinematogràfic de Marvel, com passa amb qualsevol altra pel·lícula. Això és un plus per al fandom de la companyia nord-americana: "A una sèrie com Falcon y el Soldado de Invierno els juga al seu favor ser una peça més de l'engranatge Marvel. En aquest sentit, treu el màxim partit al seu background", explica Pablo Ríos. Passa el mateix amb la sèrie de la Bruixa Escarlata, tot i que en aquest cas és una ficció que ha sabut destacar per si sola: "És una absoluta meravella totalment respectuosa amb el format televisiu: està ben escrita, els actors estan en estat de gràcia i és molt divertida", creu el dibuixant.

El futur possiblement passi per fer el salt que el cinema va fer amb Iron Man i donar als superherois el revestiment de qualitat que han tingut a la gran pantalla. "La diferència és massa abismal: vas a veure Avengers: Endgame al cinema i després arribes a casa i el que et trobes és depriment. De tota manera, hi ha la sensació que la televisió ni tan sols ho ha intentat", explica Òscar Broc. En canvi, per Eulàlia Iglesias els exemples de les bones sèries que s'han fet fins ara han de ser el camí: "M'interessa que es qüestioni la premissa inicial que les ficcions superheroiques han de ser com les del cinema i, per tant, la televisió no té cap altra opció que fer-ne la variant barata". Els pròxims mesos s'estrenaran un bon grapat de nous títols i podrem comprovar quina ha estat la via escollida.