Xarxes
Mèdia31/03/2023

Qui s’ha endut el meu Twitter? Les claus per entendre tots els canvis de Musk

Aquest abril només els usuaris de pagament veuran els seus continguts a la pestanya 'Per a tu'

BarcelonaL’algoritme de Twitter és un ésser gairebé mitològic, que decideix si un missatge puja a l’Olimp de la viralitat o cau al Valhalla de la irrellevància. També es tracta d’una criatura mutant: el cervell d’aquesta xarxa social –que determina també l’experiència individual de cada usuari– evoluciona constantment perquè incorpora processos d’aprenentatge automàtic. De fet, ni els mateixos programadors entenen de vegades per què arriba a una conclusió o una altra: és per això que en diuen algoritmes de caixa negra, perquè ningú sap amb total certesa què diantre hi passa, allà a dins.

Inscriu-te a la newsletter Sèries que t'abracenTotes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Tot i aquesta variabilitat perpètua, des que Elon Musk va comprar el servei molts usuaris es queixen que el seu timeline és notablement diferent de com solia ser. Aquestes són algunes de les claus que expliquen per què, en els darrers temps, Twitter està irreconeixible.

Cargando
No hay anuncios

El procés de ‘tiktokització’

A principis de febrer, Twitter va implantar un canvi radical: per defecte, els usuaris ja no veuen el fil de missatges que aplega el contingut de la gent a qui segueixen, sinó que la pestanya per defecte –tant als ordinadors com als mòbils– passa a anomenar-se Per a tu i ofereix una barreja de continguts decidida pel mateix servei basada en els presumptes interessos mostrats per l’usuari. El moviment emula la política de TikTok, fins al punt de copiar-li el nom i tot a la pestanya, i ha provocat dos efectes: primer, que el timeline s’ompli de missatges de persones o institucions que l’usuari no segueix; segon, que el preuat tresor de la viralitat s’hagi extremat. És a dir, ara costa molt més d’aconseguir una visualització àmplia amb un missatge però, si sona la flauta, aleshores el nombre d’interaccions resulta molt més elevat. De fet, una de les ordres de Musk va ser que es visualitzés la dada d’impressions que ha tingut cada piulada –és a dir, a quants timelines s’ha mostrat– perquè és una xifra més elevada que la de respostes o repiulades i això li permet continuar venent la rellevància de Twitter en la conversa global.

Cargando
No hay anuncios

A pagar

Dos mesos després de posar en primer pla el Per a tu, Twitter adopta des d’aquest 15 d’abril un canvi de política radical, amb què liquida algunes de les bases fundacionals del projecte: només els usuaris que s’hagin abonat al programa Twitter Blue, amb un cost de 8 dòlars mensuals, podran veure els seus continguts inclosos en aquesta pestanya que es mostra per defecte. En paral·lel, totes les celebritats o persones que havien aconseguit el símbol de vist de color blau –indicatiu de tenir una identitat verificada per la xarxa– perdran la distinció tret que passin també per l’adreçador de la subscripció mensual. Una altra modificació és que només els usuaris adscrits al programa de pagament podran votar a les enquestes de Twitter. Musk assegura que el canvi de política farà que la xarxa democratitzi més el debat i acabi amb el que ell considerava que era “una divisió entre lords i serfs”, quan el vist blau de verificació només estava disponible per a perfils de personalitats rellevants. L’empresari diu que l’operació Blue permetrà acabar amb les hordes de trols i comptes automatitzats que inunden la xarxa. Però els seus crítics li indiquen que la solució hauria de ser tecnològica, no pas confiar que els perfils falsos creats per escampar la confusió no pagaran els 8 dòlars mensuals. I li retreuen també que fer dependre la verificació tan sols dels diners difícilment assegura l’autoritat dels que s’acullin al programa: més aviat al contrari. De moment, el New York Times, per exemple, ja ha anunciat que no s’acollirà a aquesta modalitat.

Cargando
No hay anuncios

De 44.000 a 20.000 milions

Twitter vol munyir, també, les empreses que elaboren aplicacions de publicació automàtica a la xarxa. Aquesta setmana anunciava un canvi de tarifes que encaria els costos considerablement. Mantenia una opció gratuïta, però molt més limitada que anteriorment. Totes aquestes operacions busquen endreçar el model de negoci d’una xarxa que no ha sabut monetitzar la seva rellevància. L’emprenedor va comprar Twitter per 44.000 milions de dòlars i una filtració periodística d’aquest dilluns suggeria que el valor actual de la companyia voreja més aviat els 20.000 milions. Musk ha fet fora tres quartes parts dels 7.500 treballadors que hi havia a la companyia i hi ha hagut una fugida d’anunciants –fins ara els principals suports econòmics de la xarxa– arran de l’auge de missatges d’odi derivat de l’aprimament dels departaments de moderació.

Cargando
No hay anuncios

Sense biombo per a l’algoritme

Poc abans de comprar Twitter, Elon Musk va fer una enquesta en què demanava si el codi de la xarxa social hauria de ser obert. Després de recollir 1,1 milions de vots en 24 hores, el resultat va ser un sí aclaparador. Ja com a propietari, l’empresari s’havia pronunciat com a mínim en dues ocasions més sobre la conveniència de posar l’algoritme a l’abast dels usuaris perquè entenguin com funciona el sistema de promoció. Finalment, aquest divendres ha complert la promesa i els usuaris –amb prou coneixements tècnics– poden intentar escodrinyar les interioritats del codi informàtic que fa funcionar la xarxa.

Cargando
No hay anuncios

Promeses de pagament

En diversos missatges, Twitter ha assegurat que els creadors de contingut de qualitat i rellevant han de poder obtenir ingressos de la xarxa social, tal com passa a YouTube, Twitch o Instagram. Ja s'havien promogut algunes iniciatives menors, els darrers anys, però Musk va anunciar el 3 de febrer que, des d’aquell dia, els creadors amb més interaccions rebrien part dels diners dels anuncis que figuressin al seu fil de respostes. Això ha comportat una presència més elevada de publicitat al servei i un increment de l’spam, però no hi ha xifres sobre si ha generat realment un cabal d’ingressos cap als perfils més populars.