Ryan Murphy, entre l’horror i la inclusió
Un dels 'showrunners' més ben pagats, triomfa a Netflix amb sèries com ‘Dahmer’ o ‘El vigilante’
BarcelonaVa començar la carrera professional com a periodista, però quan, a finals dels noranta, Steven Spielberg va comprar-li un dels seus primers guions, titulat Why can’t I be Audrey Hepburn?, es va tirar a la piscina de la televisió. I va trobar-hi aigua: Ryan Murphy, de 57 anys, s'ha convertit en un dels showrunners estrella de les plataformes, pagat a un preu similar que les estrelles de la NBA. Influït per les professions dels pares –una escriptora i un directiu d’un diari–, de petit Murphy només va rebre un consell ben concís dels seus progenitors: "No siguis vulgar". I, efectivament, aquest creador ha aconseguit evitar la vulgaritat a través de sèries tan oposades entre elles com la comèdia musical Glee o el true crime horrorífic de Dahmer.
"Desperta tantes filies com fòbies, però ningú discuteix la seva mirada única i irreverent i la configuració d’un univers propi que, encara que extravagant i excessiu en moltes ocasions, o precisament per això, l’ha convertit en el nou rei de la televisió als Estats Units". Així descrivia la revista Time Ryan Murphy just després de signar amb Netflix el 2018 un contracte a cinc anys vista per tres-cents milions de dòlars. La quantitat és de vertigen, però sigui escrivint, dirigint o produint, pot arribar a estar treballant en quinze projectes al mateix temps. "Digue’m boig. Digue’m salvatge. Digue’m extrem. Digue’m erràtic. Però l’únic que no pots dir és que no ho intento’’, deia al setmanari.
L’horror, el gènere preferit
Per més que alterni diferents gèneres com el drama i el morbo de Nip/Tuck (2003-2010) o la comèdia de The politician (2019-2020), el seu gènere preferit és l’horror des que, de petit i acompanyat de la seva àvia, va quedar fascinat per Sombras tenebrosas, un serial televisiu gòtic.
Murphy, juntament el seu col·laborador habitual Brad Falchuck, és l’artífex d’American horror story (2011), una saga d’horror que es reinventa en cada temporada i en la qual els personatges viuen experiències aterridores en llocs tan escabrosos com un hospital psiquiàtric o una secta. Aquesta sèrie va obrir la veda a altres antologies que han seguit després, com American crime story, un drama basat en crims reals, molt aplaudida al llarg de les seves tres temporades, i American horror stories, derivada de la primera.
Després del seu canvi de Fox a Netflix, el seu catàleg de terror s’ha ampliat amb dues sèries que han suposat dues de les quatre millors estrenes del 2022 a la plataforma. Això li ha permès tallar de soca-rel la llista de decepcions i fracassos que arrossegava des que havia fet el canvi de casa professional. Amb Dahmer, la sèrie que narra els assassinats de l’anomenat carnisser de Milwaukee, el showrunner ha aconseguit ser la segona millor estrena en anglès a Netflix, només per darrere de la quarta temporada de Stranger things. I amb la seva proposta més recent, El vigilante, ha encapçalat el top ten de títols més vistos, amb 148 milions d’hores de visionat acumulades.
Defensa de la comunitat queer
El col·lectiu LGTBIQ+ és un dels que s’han vist afectats pels estereotips. Murphy, obertament homosexual i pare de tres fills amb el fotògraf David Miller, ha contribuït a treure de la marginalitat el col·lectiu per fer-lo visible a públics massius. En gairebé totes les seves sèries, la comunitat LGTBIQ+ està al capdavant de les històries que s'hi expliquen, d'alguna manera o altra. Quan era un adolescent, va formar el cor de cant Singing Hoosiers, una experiència que ell ha definit com "un grup de nois amb esmòquing, tristos, cantant cançons de Nadal" però que li va servir per crear una de les seves sèries més populars, Glee. La comèdia musical seguia les aventures d’un grup d’estudiants de secundària marginats i ridiculitzats pel fet de formar part d’un cor. La sèrie anava més enllà de la simple comèdia per convertir-se en un al·legat a favor de les persones LGTBIQ+ i aquelles que no entren dins dels cànons que marca la societat.
Després d’haver sigut un pioner de la indústria audiovisual a l'hora de fer ficcions inclusives i diverses, el 2015 va decidir que el seu compromís social no només es reflectiria a la pantalla sinó també darrere de les càmeres. Va impulsar aleshores la iniciativa Half amb la intenció de transformar Hollywood i crear oportunitats igualitàries per a homes i dones. Al cap de poc més d’un any, la seva productora, The Ryan Murphy Productions, comptava amb un 60% de dones directores. Poc després va sumar-s’hi el programa Director Mentorship, que proporciona mentoria per a directores emergents i provinents de minories.
La sèrie dramàtica POSE (2018-2021) és el clar exemple d’aquesta nova manera de treballar. El drama que explora la cultura queer tant afroamericana com llatina, i els estralls de la sida a la Nova York dels anys vuitanta, comptava amb la quantitat més gran d’actors trans de la televisió americana. I una altra fita important: Janet Mock, escriptora i activista, es va convertir en la primera dona trans afrodescendent a escriure per a televisió.
Aquesta lluita incansable li ha valgut diversos reconeixements. La Fundació per la Recerca del VIH va atorgar-li el premi de la Inspiració per les seves contribucions en la lluita contra la sida, i també ha sigut reconegut per la revista Queerty com un dels cinquanta herois per “conduir la nació cap a la igualtat, l’acceptació i la dignitat de totes les persones”.
