Els 'royals' també apugen el to contra la BBC

LondresLa gallina dels ous d'or de la família reial britànica continua sent explotada pels mitjans de comunicació britànics i donant beneficis. I el frec a frec segueix provocant tota mena de tensions. En les últimes setmanes se n'ha viscut un nou episodi arran de l'emissió, aquest dilluns a la nit, a la BBC2 de la primera part d'un documental –la segona s'emetrà dilluns vinent– titulat Els prínceps i la premsa, una aproximació als últims trenta anys en què Guillem i Enric han estat sota l'escrutini minuciós dels mitjans de comunicació, en aquest cas dels escrits.

Diferents informacions publicades el passat cap de setmana suggerien que tant el Palau de Buckingham com Clarence House (la residència del príncep Carles) com Kensington Palace (la de Guillem i Kate Middleton) havien advertit que boicotejarien la cadena pública en funció del que s'emetés.

A més, es mostraven igualment molestos per no haver pogut veure el documental abans de la seva difusió pública. El fet que el director del programa, Amol Rajan, sigui un republicà declarat que en el passat ha titllat la família reial d'"absurda" i els mitjans de comunicació com un "aparell de propaganda" de la monarquia contribuïa a generar tota mena de suspicàcies.

Que hi ha hagut mala maror és evident, també per la tot just descoberta manipulació de la famosa entrevista de Diana, feta el 1995 pel periodista de la BBC Martin Bashir.

Es comprovava en els últims segons del primer capítol. La BBC informava que s'havien posat en contacte amb els royals per tenir la seva versió dels fets, i l'únic que havien aconseguit era un breu comunicat oficial conjunt, de les tres cases referides anteriorment. S'hi llegia: "Una premsa lliure, responsable i oberta és de vital importància per a una democràcia sana. Tanmateix, massa sovint les afirmacions exagerades i infundades de fonts anònimes es presenten com a fets i és decebedor quan algú, inclosa la BBC, els doni credibilitat". Aquesta crítica pública a la BBC suposa afegir una nova pressió institucional sobre la corporació pública, que en els últims temps ha vist com diferents instàncies del govern la qüestionaven.

Què temien i que poden esperar encara en la segona part? Ras i curt, que els testimonis aportin dades sobre com els germans, Enric i Guillem, van instruir els seus ajudants per desprestigiar-se entre ells a través de la premsa. De moment, no ha estat el cas, tot i alguna petita nota a peu de pàgina, com l'aportada per un detectiu privat, Gavin Burrows, sobre com la premsa va furgar en la vida privada d'Enric, i en la de les seves amants, fins al punt de piratejar el contestador automàtic del telèfon de Chelsy Davy, suposadament nòvia del príncep quan tenia poc més de vint anys. També els mòbils de Kate Middleton i el príncep Guillem van ser piratejats el 2014.

D'altra banda, l'única membre –de iure, no de facto– de la família reial que ha intervingut en el documental ha sigut Meghan Markle, que va autoritzar que la seva advocada fes un comentari sobre les al·legacions que van aparèixer als mitjans de comunicació el 2018 en relació amb la seva personalitat assetjadora amb el servei que tenia a les seves ordres. Responent a una pregunta directa, la lletrada Jenny Afia ho negava de forma categòrica.

En la pràctica, el que ha posat de manifest la primera part del reportatge és que la relació entre els royals i els mèdia té diferents pecats originals que, com ha suggerit una columnista del Guardian, es remunten a l'època victoriana, quan la premsa d'aleshores, segons expressió de l'escriptor Walter Bagehot, "s'ocupava d'excitar i preservar la reverència de la població". Al segle XXI, també, però la sacralització d'Elisabet i del seu difunt marit ja no ha arribat a la resta de la família.

Després de la caça de Diana, Buckingham Palace i Fleet Street –sobrenom de la premsa londinenca– van arribar a un presumpte pacte. Els mitjans tindrien un accés controlat als prínceps i la imatge que se n'oferiria a la població seria positiva. No sempre ha sigut així, especialment en el cas d'Enric, quan la irrupció de Meghan Markle en el paisatge mediàtic ho va acabar de complicar tot. El detectiu Gavin Burrows ho resumia molt bé en la seva intervenció: "Tal com m'han explicat un parell d'editors [de diari], Enric es va convertir, bàsicament, en la nova Diana".