Rosa María Mateo: un any d’interinatge amb RTVE en crisi
La “provisionalitat” de la periodista al capdavant de l’ens públic no té data final prevista, mentre les audiències cauen a mínims històrics
Aquest dimarts fa un any que Rosa María Mateo va prendre possessió com a administradora única de RTVE. L’havien nomenada tres dies abans, amb un càrrec que venia amb l’etiqueta de “provisional” enganxada. La intenció declarada consistia en nomenar, per la via ràpida, un nou consell d’administració de la radiotelevisió pública espanyola. Un any després, el procés continua empantanegat, mentre l’ens acusa una asfíxia econòmica preocupant i les audiències de la cadena fan capbussades en els mínims històrics.
L’última de les afectacions és la renúncia a comprar els drets dels Jocs Olímpics de Tòquio del 2020. La pública ha pogut retransmetre històricament aquest esdeveniment i la resta de cadenes públiques de la Unió Europea -llevat d’Espanya i de Bèlgica- ja n’han adquirit els drets. Però la situació econòmica actual no ho permet, així que l’única opció és una entrada de diners específica. Això podria suposar un sobrecost d’entre 50 i 60 milions d’euros.
Malgrat el seu nomenament a dit, el desembarcament de Mateo suposava l’entrada d’una professional sorgida de la casa i sense la marca negativa de l’anterior equip, col·locat pel PP i protagonista de nombroses polèmiques per la línia editorial dels informatius. Es tractava de recuperar el prestigi perdut, i de seguida els informatius van corregir el seu paper de corretja de transmissió. Els treballadors van celebrar que, en una comissió parlamentària, la periodista fes un cop de puny metafòric a la taula per exigir als polítics que la deixessin treballar en llibertat.
Però ben aviat van esclatar les polèmiques. Mateo va començar a contractar continguts sense anunciar-ho, com era costum amb l’equip anterior. També va continuar defensant l’opacitat dels sous dels directius de RTVE, presentant un recurs davant el Tribunal Suprem (que ha instat l’ens a publicar-ne les retribucions). I ha augmentat la despesa en programes, per fer front a la pèrdua d’audiència, però amb apostes que no han funcionat. A més, va vendre la intenció de l’ens de multiplicar les emissions en català -vinculada a l’aprovació d’un pressupost extraordinari-, cosa que no s’ha materialitzat. Les seves cessions als partits polítics sobre com s’havien d’organitzar els debats electorals del 28 d’abril la van distanciar dels treballadors, fins al punt que la plantilla va tornar a convocar un divendres negre, en què van vestir d’aquest color en senyal de protesta.
I tot això passa mentre les audiències toquen mínims històrics. La 1 ha tancat la temporada amb un 9,6%: quatre dècimes menys que la pitjor dada registrada en tres ocasions, els cursos 2013-14, 2014-15 i 2015-16. Pel que fa al grup -sumant-hi, doncs, La 2, Clan, Teledeporte i 24h-, la xifra és del 15,6% (que són set dècimes menys que el mínim anterior, la temporada 2016-17). En el cas de Catalunya, també doblet de mínims històrics: 6,5% de share per a La 1 i 11,5% per a tot el grup.
Un concurs públic encallat i sense perspectiva
Quan es va anunciar que RTVE renovaria la cúpula mitjançant un concurs públic, la notícia es va rebre com una saludable manera de professionalitzar la gestió i allunyar-la dels cercles viciosos de la política. Però, a l’hora de la veritat, els partits han continuat torpedinant des de fora aquest procés, amb alguns candidats clarament identificats amb una opció política o una altra i que han posat tots els bastons administratius a les rodes d’un concurs que s’havia de resoldre en dos o tres mesos i que ja en suma dotze de tràmit.
En una primera fase hi van concórrer un centenar de candidats, que havien de presentar un projecte al costat del seu currículum. A partir d’aquí, un comitè d’experts -que va ser difícil de constituir per l’intercanvi de vetos pels noms- va elaborar una llista de vint finalistes. D’aquests, n’havien de sortir els deu membres del consell d’administració, amb sis noms escollits pel Congrés i els quatre restants pel Senat. Però, des que es van donar a conèixer els vint candidats, s’hi han presentat prop de trenta recursos, tant de candidats exclosos com dels que han superat les proves. Cada recurs inclou una discrepància o més sobre com han puntuat els experts.
Les eleccions anticipades del 28 d’abril han acabat d’avarar el procés. Les Cambres tenen ara noves majories i això condiciona el concurs. I mentre s’està pendent de la investidura, els partits es resisteixen a prendre una decisió transcendent sense saber si la configuració definitiva per als pròxims anys serà l’actual. Segons fonts dels partits citades per El País, es creu que, davant el bloqueig, es podria desterrar el concurs públic.
