Roma no paga traïdors (i Losantos tampoc)

És fàcil veure els mitjans de la dreta com un bloc de formigó amb menys arestes que un ou, sempre tots a l'una, com a Fuenteovejuna. O potser hauríem de dir Fuenteoviejuna, perquè massa sovint destil·la tot plegat una ferum de ranci preocupant. Per això és divertit veure com el sistema entra en curtcircuit quan un dels seus elements trenca la disciplina i exhibeix una mínima dissensió respecte del corpus ortodox. Li ha passat a Arcadi Espada, que era objecte d’un article contra ell furibund a Libertad Digital, el mitjà de Federico Jiménez Losantos, el seu veí de columna a El Mundo. El motiu de la disputa és Felip VI. Resulta que Espada en demana la dimissió i, esclar, a Liberal Man això se li ha entravessat. En la notícia on s’explica el rampell arcadià es deixen caure carícies com aquestes: “Ja sabem que a aquest català supremacista que és l'Arcadi li agrada que li facin molt de cas o deixa de respirar” o “Se’ns ha tornat sanchista indepe, Arcadi el llest”. I quan demana que el rei plegui: “Què tal si dimiteixes tu, Arcadi? Últimament fa fàstic llegir-te. Fes-t’ho mirar”.

L’origen d’aquesta mala llet tan agra són les crítiques que Espada ha dedicat a Vox, i a Losantos per defensar-los. Com que ara Espada s’aparta del recte camí i no fa genuflexions davant de Felip, resulta que el tracten d’independentista supremacista. Per un moment, he pensat que després del fracàs de Ciutadans no s’hagués obrat una reconversió i ara es postulés –un xic tard– a les primàries d’ERC o per liderar la Casa de la República. No és el cas: Espada segueix passant per ser l’antinacionalista de sempre mentre regala grans dosis d’espanyolisme banal prèmium. Però commou molt veure com Losantos –que sempre blasma el presumpte pensament únic de l’esquerra– permet que s’arrossegui així un membre de la tribu, pel fet de saltar-se el credo reial.