La roïna victòria de Putin sobre Navalni a les portades

Ha mort Aleksei Navalni i, encara que les circumstàncies del decés siguin difuses, hi ha un convenciment profund que cal imputar la seva desaparició a Vladímir Putin. Això planteja un repte a les portades, perquè el president rus –i ex-KGB– s’ha guardat prou de ser enxampat in fraganti a l’escena del crim, sigui aquesta metafòrica o literal. Les solucions per salvar aquest petit però profund abisme de la certesa han estat imaginatives i tots els diaris esmenten el mort, però també el presumpte botxí, perquè ho sigui pel contagi d’aparèixer a la mateixa frase. “Putin espanta el món amb la mort de l’opositor màrtir” és la que més m’ha cridat l’atenció, perquè ni tan sols escriu el nom de Navalni, mínim homenatge a qui haurà donat la vida per plantar cara a l’autarca. El País troba una altra manera d’acusar-lo, en aquest per via interposada: “Els EUA i la UE culpen Putin de la mort de Navalni a la presó”. És el mateix que fa La Voz de Galicia: “El món assenyala Putin per la mort d’Aleksei Navalni”. Aquest “el món”, esclar, els inclou a ells. La fórmula de La Razón és un circumloqui interessant: “Putin aconsegueix una altra victòria amb l’assassinat a terminis de Navalni”. En el cas d’El Periódico, el titular és “Aleksei Navalni, l’enemic número u de Putin, mor a la presó”, i aquest incís per identificar el personatge vol ser, també, l’assenyalament del seu executor. Només El Mundo s’atreveix a acusar sense embuts el líder rus: “Putin acaba amb Navalni en la seva ofensiva contra el món lliure”.

Hi ha un punt obscè en la manera com Putin taca amb la seva lúgubre presència els titulars d’aquest dissabte, que per la pruïja de la precisió i del rigor es queden a les portes de dir-li assassí. Com jo ara mateix, suposo.