Roberto Leal: "Des que vaig dir que sí no he fet altra cosa que mirar ‘roscos’, ‘roscos’ i ‘roscos'"

BarcelonaDesprés d’haver debutat a Antena 3 dimecres amb un especial de prime time, Pasapalabra posa aquest dilluns velocitat de creuer amb l’estrena en el seu horari habitual, de dilluns a divendres a les 20 h. El programa, que durant els últims 12 anys s’ha emès a Telecinco, torna a la cadena original com a plat fort d’una triple oferta de concursos formada també per ¡Ahora caigo! (que ara s’emetrà a les 17.45 h) i ¡Boom! (19 h). Al capdavant del format hi haurà Roberto Leal, que durant unes setmanes combinarà aquesta nova feina amb la conducció del tram final de la temporada d’Operación Triunfo, que torna a La 1 dimecres.

¿Com ha anat fins ara l’experiència a Pasapalabra

Força bé. Vaig tenir un parell de dies d’assajos i ja vam començar a gravar, i la sensació és que encara tenim molt espai per créixer. Estic content perquè sento que m’he adaptat ràpidament al to del programa, respectant el Pasapalabra clàssic però aportant-hi la meva personalitat. I em sento molt cuidat per l’equip, que té molta experiència i m’ha posat totes les facilitats del món.

¿T’has hagut de preparar d’alguna manera per presentar el rosco

S’ha de fer, s’ha de fer! Jo no sé què feia el Christian [Gálvez] ni en el seu dia la Silvia Jato. Potser quan fa molts anys que t’hi dediques ja no et llegeixes els roscos abans, però crec que és realment necessari que el presentador ho faci, perquè no pots arribar a una prova tan important com aquesta sense una feina prèvia. Has de llegir 25 definicions, de la A la a Z, amb un cert ritme, i has de controlar cada paraula que et surt de la boca, perquè els concursants tenen una sola bala, o dues com a molt. Hi ha una feina prèvia de llegir en veu alta, fer molts embarbussaments i assajar el rosco amb la meva dona a casa.

¿Començar en plena crisi sanitària ho ha fet una mica més difícil?

Sí, tot és més complicat. El format no es veu perjudicat: deixant de banda que no hi ha públic, tot funciona igual, però estem seguint totes les mesures de seguretat, mantenint la distància social, netejant el plató amb ozó i llum ultraviolada... Ens hem adaptat perquè creiem que és necessari un programa com Pasapalabra, que et faci oblidar una mica de tot el que tenim al damunt. Ara, jo trobo a faltar el públic, perquè m’agrada molt interactuar-hi. Quan vinguin ja tindrem el programa perfectament apamat i serà un veritable xou.

¿Eres seguidor de Pasapalabra

És molt difícil no haver vist Pasapalabra: ara fa vint anys que va aterrar per primer cop a Antena 3! Hi ha hagut etapes de la meva vida, quan presentava España directo o hi feia de reporter, que treballava en aquesta franja horària, però potser arribava per veure el rosco, o quan sabia que algú s’enduria el pot estava pendent de qui el guanyava. Tothom ha vist Pasapalabra alguna vegada a la vida! És un programa que forma part de la nostra història de la televisió. Sabia perfectament com funcionava, però, esclar, quan em van dir que jo seria el presentador em vaig posar a estudiar els últims 40 o 50 programes. Des que vaig dir que sí no he fet altra cosa durant aquest confinament que mirar roscos, roscos i roscos. Ara tinc un vocabulari que no hi ha qui m’aguanti!

O sigui que estàs aprenent coses.

Sí, et quedes amb paraules, tot i que et pots tornar una mica pedant si les vas fent servir. Per exemple, ¿tu saps que la rebeca, aquesta peça de roba lleugera de cotó, ve de la pel·lícula d’Alfred Hitchcock del 1940 i tants, perquè l’actriu principal portava aquesta peça i es deia Rebecca? Aquest tipus de coses ja no les oblido. Durant el programa jugo molt a dir: “Això que acabo de dir és una informació que us regalo”. Però és que és veritat, et queda un pòsit d’aprenentatge. És entreteniment cultural.

¿Has parlat amb Christian Gálvez, que presentava el programa fins ara?

Jo amb el Christian no hi tenia una relació personal, però li tinc tot el respecte professional del món, perquè sabia que Pasapalabra és un programa molt difícil de presentar. I va tenir un detall molt bonic amb mi: em va enviar un missatge per desitjar-me sort i dir-me que en gaudís i que ho faria molt bé. L’hi vaig agrair de debò. Més enllà dels programes i les cadenes hi ha les persones.

Ets el fitxatge estrella d’Antena 3. ¿Et sents còmode amb aquesta etiqueta?

A mi això dels presentadors estrella no m’agrada gens. Fa molt temps que treballo a la tele i aquests últims tres o quatre anys han sigut bastant bons, amb molta visibilitat, però això pot canviar d’un dia per l’altre. Home, és evident que és un fitxatge important, perquè ve de la mà d’un programa tan important com Pasapalabra, però jo no m’he sentit mai com una estrella, i ho dic de veritat, perquè l’hòstia que et pots clavar demà és tan gran que passes d’estrella a estrellat en no-res, en un matís de la paraula. A més, jo he tornat a Antena 3, d’on vaig marxar fa sis anys, i per a mi ha sigut una tornada molt natural. Jo soc un presentador de televisió, les estrelles són altres coses més importants: científics i metges, com estem veient aquests dies, això sí que són estrelles!

Estreneu Pasapalabra al mateix moment que torna PasapalabraOperación Triunfo

Ja sabíem que podia passar. Tots hauríem volgut que fos d’una altra manera i poder tancar el cicle amb OT d’una forma més natural, però hi ha hagut aquesta aturada i tothom entén que sigui així. Jo estic content que se m’hagi donat l’oportunitat de tancar aquesta etapa i que ens haguem posat d’acord amb les dues cadenes. Passa poques vegades, però és normal que si tu formes part d’una família com la d’OT, que ha tingut aquesta interrupció estranya pel mig, i queden quatre gales, doncs es facin aquestes quatre gales. I també tinc la sensació bonica de tancar un cicle amb OT, que serà emocionant, que també s’hi ha d’estar a l’altura i que és diferent: és un programa en directe, de nit i amb un altre to. Intentaré gaudir de les quatre gales que em queden sabent que el meu cicle a OT s’acaba.