Riverdale, el Twin Peaks adolescent?

Qui ha matat Jason Blossom? El jove més atractiu i popular de l'institut de Riverdale ha desaparegut. Tothom se sent consternat. Sobretot la seva germana bessona Cheryl, que l'acompanyava en un trajecte en barca quan el noi va caure, suposadament, a l'aigua. L'arrencada de Riverdale recorda explícitament la de Twin Peaks: tenim un cadàver d'un adolescent vora el riu, un crim misteriós que sacseja la comunitat i promet desvelar-nos-en els secrets més foscos, el cartell que ens dona la benvinguda al poble i, fins i tot, el paisatge natural de fons amb la banda sonora d'acords eteris.

Riverdale és l'última gran aposta de The CW, la cadena nord-americana que s'ha especialitzat en ficció per a adolescents. El seu primer referent no és la sèrie de David Lynch i Mark Frost sinó els còmics d'Archie que es van popularitzar als anys cinquanta i seixanta, sobretot després que se'n fes una adaptació en forma de sèrie animada, Archie y sus amigos, on els personatges cantaven allò tan enganxós de Sugar, sugar.

A la nova versió, els protagonistes viuen en un present que manté certa aroma de l'Amèrica d'aquella època a través del clàssic diner amb llums de neó que funciona com a lloc de trobada, el vestuari de l'Archie, jaqueta de high school de tota la vida, i la Betty, amb els seus vestidets clàssics de bona noia, i les picades d'ull a localitzacions tan icòniques de l'Amèrica de després de la Segona Guerra Mundial com el drive-in.

Però l'assassinat del Jason atorga a la sèrie una pàtina fosca que ni s'ensumava al còmic original, a més d'oferir l'excusa perfecta per posar en marxa un whodunit. La ingenuïtat originària queda substituïda per una autoconsciència típica de la ficció contemporània. Riverdale és una sèrie que es vol del segle XXI i on es reivindiquen actituds socials que eren inimaginables fa mig segle: el Kevin, el millor amic de la Betty, és obertament gai i al seu pare xèrif li sembla molt bé; l'alcaldessa és afroamericana i la seva filla Josie, la líder del grup The Pussycats, deixa clar que no ha sigut fàcil arribar a aquest càrrec; les dues noies destinades a funcionar com a rivals, la Betty, la rossa bona noia del poble de tota la vida, i la Veronica, la morena mundana de ciutat, esdevenen còmplices i millors amigues... i en un episodi fins i tot s'alien amb la resta de dones de la classe per dur a terme una venjança de gènere contra un grup d'atletes que les sotmetia a ciberassetjament. Tot i que queda lluny d'erigir-se en una mena de Community d'institut, els protagonistes de Riverdale també disparen contínues referències a la cultura popular, de Mad men a L'última projecció de Peter Bogdanovich. En algun cas, les cites sonen un pèl forçades, però el personatge de Veronica, a qui més li escau aquesta actitud, la clava quan, en un homenatge a la literatura de Truman Capote, es defineix com la protagonista d'Esmorzar al Tiffany's que acaba d'aterrar al poble d’A sang freda.

Però Riverdale no gosa submergir-se al cantó fosc de l'inconscient nord-americà com feia Twin Peaks. Prefereix funcionar, i no és un retret, com a culebró adolescent amb certs tocs postmoderns. Perquè, més enllà de com se solucioni l'enigma de qui va matar el Jason, la creació de Roberto Aguirre-Sacasa deixa clar episodi rere episodi qui encarna el Mal en aquest univers teen: els pares.

+ Detalls

'Riverdale'

De Roberto Aguirre-Sacasa per a The CW

A Movistar +